accés obert

Accés obert: aprendre de casos d’èxit en universitats

Enviat per Francisco Martí... el Dc, 05/07/2023 - 19:25

Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib

De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].

Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 

Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert. 

Ineficiències, defectes i pràctiques fraudulentes a la comunicació científica: obrint el focus més enllà de les revistes i congressos depredadors

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 28/09/2022 - 10:38

Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].

Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert. 

Les revistes diamant: creant una comunitat global i noves infraestructures

Enviat per Marta Serrat-Br... el Dc, 21/09/2022 - 10:43

Marta Serrat-Brustenga
ORCID 0000-0002-7765-5254
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Ancion, Zoé; Borrell-Damián, Lidia; Mounier, Pierre; Rooryck, Johan; Saenen, Bregt (2022). Action Plan for Diamond Open Access. [Brussel·les]: Science Europe. 8 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/ZENODO.6282402>. [Consulta: 06/09/2022].


Quan un investigador vol publicar els resultats de la seva recerca té múltiples opcions de publicació en accés obert. Les revistes d’accés obert diamant, que no cobren als autors ni als lectors, permeten una publicació sense barreres ni embargaments i, per tant, esdevé una via molt atractiva que, a més, permet complir amb els requisits actuals dels principals ens finançadors de la recerca.

El febrer de 2022, va tenir lloc el Diamond Open Access Workshop. Els experts que hi van participar, amb el suport de les entitats COAlition S, Science Europe, ANR i OPERAS, van donar forma als quatre eixos principals de l’Action Plan for Diamond Open Access. El punt de partida d’aquest pla d’acció és l’OA diamond journals study, ressenyat en aquest Blok per Miguel Navas, que dibuixa de forma prou precisa l’ecosistema de les revistes diamant.

Quo vadis scholar publishing?

Enviat per Maria Boixadera el Dc, 13/07/2022 - 10:10

Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].

L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.

Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.

L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.

L’efervescència de les preprints

Enviat per Remedios Melero el Dc, 01/06/2022 - 10:31

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Puebla, Iratxe; Polka, Jessica; Rieger, Oya Y. (2022). Preprints: their evolving role in science communication. ATG LLC (Media). VII, 74 p. Disponible a: <https://doi.org/10.3998/mpub.12412508>. [Consulta: 29/05/2022]. 

El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en BioaRxiv, ArXiv, Research Square i SSRN. 

El 1991, Paul Ginsparg va crear el repositori de preprints Arxiv a través d’una llista de distribució que va passar al web el 1993. L’SSRN es va crear el 1994 per facilitar la distribució de treballs abans de la seva publicació formal, i el 1997 es va crear Repec amb l’objectiu de millorar la comunicació científica en economia. No obstant, en disciplines de ciències de la vida no van tenir èxit fins al 2013, any en què es van crear el PeeJ Preprints i el Bioarxiv, i va ser el 2016 quan ASAPbio va contribuir a coordinar i conjuminar esforços per a l’adopció de les preprints en matèries de ciències de la vida.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert