Versió per a imprimir
Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib
De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].
Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores.
Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert.
L’objectiu de l’informe Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology, elaborat pel Grup de Treball d’Accés Obert de la CESAER (Conference of European Schools for Advanced Engineering Education and Research), és conscienciar sobre la rellevància que poden tenir els factors estratègics per assolir una implantació reeixida de l’accés obert a les institucions acadèmiques, especialment a la via verda. El document s’adreça a rectors, titulars de vicerectorats de recerca i responsables de presa de decisions en universitats, especialment de Ciència i Tecnologia, que desitgin millorar les seves estratègies per aconseguir un major èxit en el camí d’arribar a un 100 % d’accés obert als resultats de recerca. També s’adreça a equips d’accés obert en aquestes universitats que desitgin avaluar els seus models existents.
El document s’organitza en tres apartats. A la primera part, el Grup de Treball realitza una comparativa de l’evolució de les posicions assolides per les seves institucions (membres del Grup de Treball d’Accés Obert 2019-2020) en les edicions 2019-21 del rànquing CWTS Leiden Open Access. La classificació es basa en el percentatge disponible de publicacions en obert cosa que permet avaluar el progrés de les institucions en la implantació de l’accés obert.
A la segona part, s’identifiquen i es descriuen quatre factors clau d’institucions del Grup que han ajudat a aconseguir uns resultats destacats d’accés obert i, per tant, a assolir una bona posició en el rànquing CWTS Leiden en aquella categoria:
- Polítiques d’accés obert. Les institucions amb polítiques sòlides obtenen millors resultats en comparació amb aquelles que no tenen polítiques específiques, més enllà de les requerides pels finançadors. Aquestes polítiques han de col·locar els fluxos de treball de dipòsit al centre de l’activitat acadèmica i promoure la consolidació d’un equip institucional de suport a la implementació de l’accés obert.
- Disponibilitat i configuració del sistema institucional (repositoris/CRIS). La presència d’un repositori institucional interconnectat i un sistema de gestió d’informació de recerca (CRIS) és crucial. Es destaca la importància de la captura de metadades bibliogràfiques en el CRIS i el flux de transferència de metadades i fitxers amb la versió del text adequada al repositori, on s’ofereix en accés obert o amb un període d’embargament.
- Personal institucional de suport a la recerca. És fonamental comptar amb un equip dedicat al suport i la capacitació en accés obert/ciència oberta dins de la institució, generalment dins de la biblioteca. Aquest equip ha d’oferir orientació i assistència als investigadors en la preparació de les seves publicacions per a l’accés obert, la validació de publicacions en el CRIS, com també en el compliment dels requisits de les polítiques de finançament. La capacitació en accés obert pot incloure temes com els drets d’autor, les llicències d’ús i la gestió de dades de recerca.
- Col·laboració i compromís institucional. La col·laboració i el compromís entre diferents actors són fonamentals per introduir l’accés obert de forma reeixida a les institucions. Això implica la participació activa dels investigadors, les biblioteques, els serveis de TI i altres departaments rellevants. La institució ha de fomentar un entorn on l’accés obert sigui valorat i protegit, i on es reconegui la seva importància per a la recerca i la reputació institucional.
A la tercera part, s’exposen tres casos d’èxit d’universitats de ciència i tecnologia europees, pertanyents al Grup de Treball que ha elaborat l’informe, que han obtingut grans ascensos en el rànquing en aquells anys. Els exemples de les universitats de Strathclyde (Regne Unit), Universitat Politècnica de Catalunya (Espanya) i Universitat d’Aalto (Finlàndia) mostren específicament com han abordat polítiques sòlides, la disponibilitat de sistemes institucionals adequats, el suport i la capacitació, juntament amb la col·laboració institucional, que han dut a un major compliment de les polítiques d’accés obert i a una millora en els rànquings d’accés obert.
El mateix informe explica que els resultats de l’edició de 2021 no semblen seguir una evolució similar a la dels anys anteriors amb una escalada de llocs per part de les institucions escollides. Això és causat, en part, per l’augment del nombre d’institucions en el rànquing i, per altra banda, pel fet que l’ecosistema de la ciència oberta, i l’accés obert en particular, està sotmès a múltiples canvis. Per posar algun exemple, en els darrers anys el Pla S ha estat una palanca amb la qual moltes institucions han signat acords transformatius amb editorials que han modificat els seus percentatges d’articles en accés obert. Recentment, a Espanya, s’ha publicat l’Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA), similar a altres polítiques de ciència oberta nacionals, que inclou com un dels seus eixos estratègics «l’accés obert a publicacions científiques».
L'edició del rànquing CWTS Leiden Open Access de 2022 constata que per escalar posicions no n’hi prou a millorar el percentatge de resultats de recerca institucional disponibles en obert; a més, la millora ha de ser més significativa que la d’institucions de classificació similar. Amb un panorama en constant evolució és necessari que les institucions facin un seguiment dels seus resultats en edicions consecutives del rànquing.
La creació de rànquings sempre està subjecta a crítiques, les metodologies usades poden mostrar uns resultats esbiaixats; per exemple, el rànquing del CWTS es basa en dades de Web of Science (WoS) per la qual cosa les publicacions en accés obert fora d'aquesta base de dades no són tingudes en compte a l'hora de fer la classificació. Per la seva banda, les institucions estan creant els seus propis monitors d'accés obert, com la UPV, a vegades amb informació agregada com CRUE o les universitats catalanes. L'ENCA també ha inclòs entre les seves mesures d'actuació la mesura, de forma periòdica, el grau de compliment de la política nacional d'accés obert recollida a la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Tots aquests monitors i rànquings són passos fins que la normalitat sigui publicar en accés obert, i calgui explicar per què alguna publicació no està en obert.
El valor de l’informe, independentment d’avaluar quantes posicions s’ha mogut en el rànquing una institució, és que permet explorar les propostes dels casos d'èxit detectats com palanques per optimitzar les seves estratègies d’accés obert, i amb això millorar el percentatge d’accés obert en els seus resultats de recerca. Acaba la ressenya amb la mateixa frase que l’informe: el que realment importa és el progrés col·lectiu per fer de l’accés obert l’estratègia de comunicació acadèmica predeterminada.
© Imatge inicial de Ronald Carreño a Pixabay
