accés obert

El principal producte de la recerca científica. Monografies i accés obert: un informe del HEFCE

Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and Open Access. A report to HEFCE. http://www.hefce.ac.uk/pubs/rereports/year/2015/monographs/

El 2014 el Consell de Finançament de l’Educació Superior d’Anglaterra (HEFCE) va finançar un estudi sobre el tema de les monografies i l’accés obert o bé sobre les humanitats i el seu comportament cap a l’accés obert. Se sap, de fet, que el moviment de l’accés obert neix a l’àmbit STM i es concentra a la seva fase inicial en l’article científic. Progressivament, tot i que molt lentament, el moviment s’ha dirigit també a les disciplines humanístiques i a les ciències socials. Pels humanistes i estudiosos de les ciències socials la monografia era, i és, el principal producte de recerca científica. Per què -es pregunta el HEFCE- a la monografia li costa més entrar al circuit de les publicacions a accés obert?

L'ombra de Finch és allargada: la política d'accés obert del RCUK

Andoni Calderón
Biblioteca
Universidad Complutense de Madrid
 

Research Councils UK. RCUK Policy on Open Access and Supporting Guidance. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/RCUKOpenAccessPolicy.pdf [Consulta: 10/03/2015]
 
Research Councils UK.  RCUK Policy on Open Access Frequently Asked Questions. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/OpenaccessFAQs.pdf [Consulta: 10/03/2015]

Els 7 Consells de Recerca del Regne Unit compten des d'abril de 2013 amb una política d'Open Access aprovada pel RCUK que els "consorcia".

La seva rellevància prové dels més de 4.000 milions d'euros que dedica a l'any a finançar la investigació, tot i que -com expressament subratlla no sigui l'única instància finançadora. També perquè aquesta política és posterior a l'Informe Finch (ressenyat per Lluís Anglada en aquest mateix espai) que serveix com a referència i inspiració.

Les seves claus podrien resumir-se en l'aposta per la via daurada, encara que permeti les dues vies, la seva dedicació exclusiva a articles de revista i comunicacions a congressos avaluats per parells, l'establiment d'un període de transició de 5 anys, el finançament mitjançant l'assignació de una única quantitat anual (block grant) a les institucions escollides, destinada sobretot a pagar APCs (pagaments per costos de publicació) a les revistes; i la creació d'un comitè independent que ha de generar una primera avaluació basada en l'evidència que permeti ajustar la política, el capital emprat o el repartiment del finançament de tal manera que al final dels 5 anys el 100% de les publicacions la investigació ha estat finançada pels Consells d'Investigació es trobi en accés lliure.

Concernits o implicats en l'accés obert a Espanya? Un full de ruta per a aquests últims

Mabela Casal Reyes
Directora da Biblioteca Universitaria
Universidade de Santiago de Compostela
 

Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].
 

Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.

Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d'agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d'experts composada per professionals dedicats al món de l'educació des de diverses vessants i que tenen en comú l'ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d'aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l'educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d'altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert