Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El principal producte de la recerca científica. Monografies i accés obert: un informe del HEFCE

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and Open Access. A report to HEFCE. http://www.hefce.ac.uk/pubs/rereports/year/2015/monographs/

El 2014 el Consell de Finançament de l’Educació Superior d’Anglaterra (HEFCE) va finançar un estudi sobre el tema de les monografies i l’accés obert o bé sobre les humanitats i el seu comportament cap a l’accés obert. Se sap, de fet, que el moviment de l’accés obert neix a l’àmbit STM i es concentra a la seva fase inicial en l’article científic. Progressivament, tot i que molt lentament, el moviment s’ha dirigit també a les disciplines humanístiques i a les ciències socials. Pels humanistes i estudiosos de les ciències socials la monografia era, i és, el principal producte de recerca científica. Per què -es pregunta el HEFCE- a la monografia li costa més entrar al circuit de les publicacions a accés obert?

Quins són els avantatges i els límits d’adoptar un model de negoci a accés obert per les monografies? Qui paga? Quins avantatges té pels autors? Quins riscos pels editors?

A aquestes preguntes intenta respondre l’estudi finançat pel Higher Education Funding Council for England realitzat en col·laboració amb un grup d’experts del sector (Expert Reference Group) i escrit per Geoffrey Crossick, docent de Humanities a la School of Advanced Study de la University of London.

La monografia ha despertat menys interès al passar-se al digital que no la revista acadèmica. 
Es manté com el principal producte de recerca dels humanistes, tot i que existeixen diferències substancials d’una disciplina a l’altra; recentment es manifesta una lleugera tendència dels humanistes a escriure més articles que no al passat per seguir els terminis dels diferents exercicis d’avaluació (per exemple, REF al Regne Unit). Alguns humanistes comencen a sentir aquesta pressió.

Els procediments i els exercicis d’avaluació poden incidir profundament en els comportaments de publicació; per tant:

“institutions should be aware of the risk of deterring academics from writing monographs in disciplines where they are an important part of research communication, and those developing policy in this area should demonstrate that they have taken into account its possible impact on the ecology of scholarly communication.” (p. 20)

A partir d’entrevistes informals, realitzades a algunes universitats britàniques, sembla ser que sigui possible per un humanista accedir a una càtedra acadèmica fins i tot sense haver publicat cap monografia.

Des de la vessant editorial les fronteres entre monografia breu i article llarg s’esfumen, conceptualment es manté la monografia, no obstant, el producte més complex i madur per la carrera d’un humanista o d’un docent de ciències socials. Per tant les polítiques que tenen un impacte en la comunicació científica han de reconèixer la importància de la monografia i sostenir-ne la publicació.

La crisi de la monografia acadèmica i les oportunitats de la publicació en open access

La crisi de la monografia acadèmica, de la qual se’n parla difusament, és més un mite que una realitat. La tirada de les còpies ha disminuït amb els anys, però contextualment ha augmentat el nombre de títols publicats dels editors acadèmics, la despesa amb monografies de les biblioteques membres de SCONUL passa de 8.2 m de lliures esterlines a 16.9 m del 2009/10 al 2012/13. Les biblioteques acadèmiques segueixen sent el principal comprador de la monografia acadèmica però canvien els models d’adquisició: el model que s’està confirmant en els últims anys és el Patron Driven Acquisition que permet a les biblioteques satisfer les exigències dels usuaris i, al mateix temps, racionalitzar la despesa en adquisicions. També els docents són forts compradors de monografies. Les adquisicions personals i el mercat global són un driver important en la demanda de monografies acadèmiques.

Augmenta la sol·licitud de llibres electrònics: Oxford amb la sèrie Oxford Scholarship Online i Springer remolquen el mercat dels llibres electrònics acadèmics. El panorama és, per tant, extremadament variat.

“The acceptability of electronic academic books, and the continuing preference of many for print, must therefore be taken into account when considering open-access models, rather than assuming that an enthusiasm for online journal articles implies a similarly positive response to online monographs” (p. 23).

Per tant: “in developing policies for open access it is important that it be seen not as a response to crisis but, rather, as a way to increase ease and range of access and thus to improve scholarly interaction and communication” (p. 26).

Un altre tema ha de ser explorat si es vol afavorir el passatge de la monografia acadèmica cap a models open access i és aquell de la qualitat o bé: com és avaluada i defensada la qualitat de la monografia acadèmica en el món en paper i com pot ser-ho en el format digital? Tradicionalment la monografia no és sotmesa a peer-review i sí a formes de post-control mitjançant les revisions. Actualment no hi ha cap preconclusió de que la pràctica de el peer-review es difongui també a les monografies, però hi ha problemes de sostenibilitat i de rigor. Noves formes de open peer review comencen a explorar-se també per les monografies però els manca estandardització i estan només en fase experimental. Clarament la publicació a accés obert afavoreix l’experimentació de noves formes de peer-review, tal com escriu Peter Suber (2012), citat per Crossick: “open access is compatible with every kind of peer review, from the most traditional and conservative to the most networked and innovative.” (p. 28)

En el cas de les monografies la marca editorial juga un paper rellevant; per tant la transició de l’OA haurà de tenir en compte aquest rol i ser recolzada pels editors més reputats.

L’informe continua, doncs, examinant les oportunitats i els desafiaments del model open access per la monografia acadèmica.

Entre els avantatges la major disseminació i el major impacte avantatges que s’estenen també a tots els països en via de desenvolupament.

Les obres de referència publicades a accés obert poden ser actualitzades i enriquides a temps real, el text mining és possible. En el sector de la didàctica l’open access permet distribuir fàcilment als estudiants llibres i capítols de llibres; estudiants i docents poden afegir valor a l’obra amb anotacions i comentaris. El valor afegit d’una monografia open access resideix sobretot en la seva capacitat de retornar al llibre la força comunicativa i de relacionar les comunitats d’estudiosos, interns i externs a l’acadèmia.

A aquest últim aspecte els inversors hauran de posar-hi molta atenció:

“funders should play a role in facilitating through pilots and the formulation of standards those developments that will help digital open access realise its potential for innovation in research communication, collaboration and practice.“ (p. 36)

Els desafiaments per afrontar qui vol adoptar l’accés obert per les monografies són encara nombrosos. En primer lloc hi ha el problema de la marca i del control de qualitat de la monografia open access. De fet, l’open access està sovint lligat als editors emergents; la qualitat ha de ser, doncs, garantida per comitès científics o per grups d’experts.

El segon problema rellevant per afrontar és el model de negoci; la publicació a les ciències humanes i socials està poc finançada i la via gold sembla ser poc sostenible.

No hem d’oblidar, tampoc, el tema dels royalties. Alguns autors acadèmics, pocs sincerament, reben royalties de la publicació de les seves monografies; per aquests autors l’únic avantatge de publicar a accés obert seria aquell d’augmentar la difusió del propi treball.

També els mecanismes de progrés a la carrera han de ser tinguts en consideració atentament: cap tipus de discriminació s’ha de fer per qui publica monografies a accés obert; més aviat, la idea podria ser aquella d’incentivar els autors amb mecanismes de premis i incentius.

“In the long run, if e-books (and then open access) become more widely accepted by the academic community as the equivalent of print books, these impediments might disappear, but it might at the moment constitute a source of hesitation about open access.”  (p. 39).

Igualment l’aspecte tecnològic i el desenvolupament de les interfícies de recerca influiran de manera notable el futur de la monografia a accés obert.

Llicències obertes per les monografies de recerca

El tema de les llicències és crucial per l’open access. Si l’accés obert ha de tenir un impacte a la societat és important que la reutilització i la interoperabilitat estiguin garantides. D’altra banda molts autors acadèmics pressionen pel reconeixement del seu treball que les llicències de domini públic, com la CC0, no tutelen. És necessari trobar un equilibri entre la tutela de la propietat intel·lectual i el domini públic. Molts autors jutgen també la llicència CC-BY com a excessivament permissiva.

Les llicències CC-BY-NC (No Comercial) i ND (Sense Obra Derivada) semblen oferir majors garanties. Una investigació realitzada per Taylor & Francis el 2014 entre els autors que publiquen amb T&F demostra que els autors privilegien el tipus de llicència més restrictiva: la CC-BY-NC-ND.

L’estampa és complicada pel fet que les llicències CC tenen una portabilitat nacional i les interpretacions i aplicacions concretes poden divergir d’un país a l’altre.

En qualsevol cas, no hi ha un consens entre els autors sobre el tipus de llicència més idònia per la publicació monogràfica. Una anàlisi de les monografies indexades pel directori DOAB revela que el 60% dels títols adopta una llicència de tipus CC-BY-NC-ND. L’ús de llicències més restrictives pot ser un incentiu important pels autors de monografies acadèmiques.

Els drets de tercers juguen un rol realment crucial en la publicació de la monografia acadèmica. Però això aniria discutit en un pla d’acció entre els stakeholders per entendre de quina manera els drets de tercers poden ser tutelats en el passatge de la monografia acadèmica a l’open access. 
L’informe segueix, doncs, en l’examen de les implicacions que el passatge de la monografia acadèmica al model de publicació open access podria tenir en: universitats, biblioteques, editorials i col·legis oficials.

Per les universitats el tema de l’open access té un impacte en les activitats de les university press. La missió de les university press està tradicionalment orientada a la difusió en línia i a l’accés obert; la seva sostenibilitat és, per tant, un tema per no oblidar. De fet: “for university presses to work as open-access presses, however, will require strong and sustainable business models, which in most cases would involve some form of subvention from the university, and for some existing university presses this might represent an increased subvention.” (p. 53) 

Knowledge Unlatched és una interessant iniciativa que sosté de forma consorciada la publicació de monografies a accés obert.

Les biblioteques han jugat sempre un rol fonamental en la difusió de l’accés obert. El seu rol s’ha reforçat amb els anys gràcies a l'open access, orientat cada vegada més al suport de la recerca.
Editorials i col·legis oficials són els altres dos actius clau en el món de l’open access.

Especialment, els col·legis no tenen afany de lucre però sovint confien les seves publicacions a editors comercials; el passatge a l’accés obert deurà, doncs, tenir en consideració les diverses tipologies d’acords entre editorials i col·legis oficials.

L’informe tracta, finalment, el tema dels models econòmics pensats per sostenir la publicació de monografies a accés obert. Per les monografies de recerca no existeix un model econòmic unívoc i difícilment serà possible que un model predomini sobre els altres. És més que probable, en canvi, que els diversos models – new university press, mission-oriented open access, freemium open access, author payment – continuïn convivint. Per això, conclou Crossick: “it may be of value for policymakers to collaborate to monitor and evaluate, and perhaps facilitate, the development and implementation of business models for open access as a preliminary to introducing mandates .”(p. 65)