Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Bosman, Jeroen; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Proudman, Vanessa (2021). The OA diamond journals study. Part 1: findings. [Strasbourg]: Coalition S. 128, [44], 31 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4558704>. [Consulta: 30/06/2021].
Becerril, Arianna; Bosman, Jeroen; Bjørnshauge, Lars; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Torny, Didier (2021). The OA diamond journals study. Part 2: recommendations. 36 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4562790>. [Consulta: 30/06/2021].
Segons les declaracions BBB (Budapest, Bethesda i Berlín), una revista d’accés obert és aquella per a la qual no s’ha de pagar per llegir, entre d’altres coses. Això no obstant, al món occidental i sobretot anglosaxó, la font d’ingressos s’ha desplaçat d’aquest model de pagar per llegir, a pagar per publicar, de manera que el terme «OA journal» o «gold OA journal»1 s’aplica principalment i per defecte a les revistes que cobren APC (article processing charges), tot i que el 72 % de les revistes existents al món no ho fan.2 Així les coses, i a despit de l’opinió de la «perifèria científica» (Amèrica Llatina i països emergents), s’havia de buscar un terme per a identificar les revistes en obert que no cobraven per publicar, i es van encunyar mots com «diamond», «platinum» o fins i tot «subsidized», que venen impregnats d’una connotació de valor inferior respecte a «gold». Això ha donat peu a molta controvèrsia sobre la suposada major qualitat d’una revista OA pel simple fet de cobrar per publicar, però no és intenció d’aquesta ressenya d’entrar en sidrals d’aquesta envergadura.
Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades. 
L’objectiu que persegueix l’informe és analitzar l’estat de les recerques i les polítiques científiques en ciència oberta, dades obertes de recerca i accés obert a Iberoamèrica, posant l’accent en la incidència d’aquests paradigmes en l’avaluació científica.
L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.
Des de fa algun temps, assistim a un procés de canvi en les polítiques d’avaluació de l’activitat científica, que tracta d’adaptar-se als nous escenaris que es plantegen, com també a les noves alternatives quant a indicadors i fonts per a l’avaluació. En aquest sentit, la implementació de la Ciència Oberta és un dels majors reptes als quals s’enfronten els decisors i els òrgans de govern d’universitats i institucions nacionals i supranacionals.
