revistes

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Revistes espanyoles a la Web of Science i a Scopus, adopció del model d'accés obert

María Francisca Abad García
Directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació
Facultat de Medicina, Universitat de València


Navas Fernández, Miguel E. (2016). Spanish scientific journals in Web of Science and Scopus: adoption of open access, relationship between price and impact, and internationality. [Barcelona]: Universitat de Barcelona, Department of Library and Information Science, School of Information Science. 220 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10803/401332. [Consulta: 21/03/2017].


L’estudi al qual dediquem aquesta ressenya correspon a la tesi defensada recentment a la Universitat de Barcelona per Miquel Navas, realitzada sota la codirecció dels doctors Ernest Abadal i Rosángela Rodrigues. El seu objectiu general se centra en l’anàlisi de les revistes espanyoles cobertes a la Web of Science i Scopus des de la perspectiva de la seva adopció del model d’accés obert, i planteja quatre objectius específics. Els dos primers estan enfocats a descriure d’una banda, les característiques de les revistes i de la seva àrea d’especialització i de l’altra, el seu grau d’adopció del model d’accés obert. El tercer objectiu planteja l’anàlisi de la relació entre el preu de les revistes de subscripció i de les taxes de publicació (article processing charge, APC) amb indicadors bibliomètrics d’impacte. Finalment, el quart objectiu pretén determinar el grau d’internacionalització de les revistes.

ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

Josep M. Figueres
Professor d'història del periodisme
Universitat Autònoma de Barcelona
 

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

Mineria de contingut: un repte per a les publicacions científiques

Mercè Vázquez Garcia
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació [professora]
Universitat Oberta de Catalunya


JISC (2012). The Value and Benefits of Text Mining [en línia]. [London]: The Higher Education Funding Council for England. Disponible a: <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/publications/reports/2012/value-text-mining.pdf>. [Consulta: 29 maig 2013].

Text mining @ IRC

Les publicacions científiques tenen un gran repte al davant en relació amb l'aprofitament i la difusió dels seus articles per a aconseguir que tinguin un impacte més enllà del cercle reduït d'experts de cada àmbit d'especialitat. En aquest sentit, l'estudi de recerca Journal article mining planteja a fons de quina manera és possible millorar la disseminació de la producció científica i com es poden trobar vies de comunicació directes entre les publicacions científiques i els diferents públics (coneguts i potencials) que hi puguin estar interessats. Concretament, l'estudi presenta quin és l'estat de la qüestió pel que fa a les pràctiques, els actors, les polítiques, la planificació i les expectatives en mineria de contingut aplicada al contingut de les publicacions científiques.

Actualment els articles científics esdevenen cada vegada més inabastables per nombre i periodicitat de publicació, motiu pel qual ja fa un cert temps que els experts es plantegen de quina manera les màquines ens poden ajudar a fer una lectura més productiva del contingut de les publicacions científiques. En aquest sentit, el focus d'atenció se situa en l'àmbit de la mineria de contingut, que inclou la mineria de text i la mineria de dades i que duu a terme el processament automatitzat de gran quantitat de contingut digital destinat a la recuperació d'informació, l'extracció d'informació i la metanàlisi. Així mateix, també resulten de gran interès les aplicacions que incorporen detecció semàntica en la recuperació de la informació, a fi de poder recuperar documents que estiguin relacionats pel contingut.

Cap on van les revistes científiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ware, Mark; Mabe, Michael (2012). The STM report: an overview of scientific and scholarly journals publishing. 3rd ed. Oxford, STM. Disponible a: <http://www.stm-assoc.org/2012_12_11_STM_Report_2012.pdf>. [Consulta: 3 maig 2013].

serials Què és?
 
STM report és un estudi que mostra l'evolució del sector de les revistes científiques arreu del món en els darrers tres anys. L'informe ha tingut dos antecedents: Overview of STM journal publishing (Ware, Mabe, 2006), i un altre STM report (Ware, Mabe, 2009), que ja adopta el mateix títol que l'edició ressenyada. Es tracta, per tant, d'una iniciativa amb continuïtat i, per altra banda, de molta utilitat perquè no només presenta l'estat de la qüestió sino que també mostra tendències per als propers anys.
 
El document és un encàrrec de la STM (International Association of Scientific, Technical & Medical Publishers), una associació internacional que vetlla per la difusió i la defensa (advocacy) dels interessos dels editors científics, siguin comercials o d'accés obert, siguin primaris o secundaris. Entre els membres destaquen les societats científiques (American Chemical Society, entre altres), les universitats (Cambridge University Press, Oxford Univ. Press) juntament amb grans editors comercials (Elsevier, Sage, Springer, Taylor-Francis, Emerald, Nature) i en accés obert (Hindawi). En total, publiquen el 66% dels articles científics. Com es pot veure s'hi troba representada la flor i nata del sector. El seu propòsit és actuar com a plataforma d'intercanvi d'idees i experiències. En aquest sentit, disposen d'una gran quantitat d'informes que tenen a disposició pública en el seu portal web. L'associació utilitza les conegudes sigles en anglès (STM) que fan referència al sector de l'edició científica.

Pàgines

Subscriure a RSS - revistes