dades

Els canvis a Europeana Data Model 5.2.5 i 5.2.6

Francisca Hernández
Consultora, DIGIBÍS

Definition of the Europeana Data Model v5.2.5. Disponible a: http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/3861/1/EDM%20Defin... 27/05/2015]
Definition of the Europeana Data Model v5.2.6. Disponible a: http://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Share_your_data/Tec... [Consulta: 27/05/2015]

Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.

Ingredients per un bon còctel: persona, tecnologia social i base de dades

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Weigend, A. Dias, G., Chow, A. (2012) Tecnologías Sociales. El poder de las conversaciones en red. Fundación para la innovación Bankinter http://www.fundacionbankinter.org/system/documents/8614/original/00FTF17Cast2.pdf [Consulta: 13/10/2014]

Als inicis del segle XX els mitjans de comunicació de massa es repartien l'atenció i la capacitat d'influir al gruix de la població; gairebé un segle després, hem passat a una nova societat globalitzada, informacional, on convergeixen models comunicatius i socials analògics i models digitals. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha provocat que les xarxes esdevinguin estructures comunicatives predominats, que cada vegada més defineixen les nostres societats, economies, maneres de fer política i de consumir cultura. Segons Manuel Castells ens trobem en una "societat xarxa global" on estar "connectat" està deixant de ser una opció per esdevenir una obligació.

Actualment estem immersos en un procés de consolidació d'un sistema multimediàtic on l'aparició de nous mitjans de comunicació no comporta, necessàriament, la desaparició dels mitjans preexistents, però sí la seva transformació. El cas d'Internet, on s'aglutinen televisió, ràdio i qualsevol altre mitjà en un sol dispositiu resulta molt il·lustratiu d'aquesta tendència d'articulació de mitjans en xarxa. A més, el consumidor pren un rol més actiu i participatiu, com a generadors actius de continguts que es poden difondre massivament a la xarxa. De fet, estem en plena evolució de l'Internet tradicional a l'Internet 2.0 o 3.0; l'Internet que trenca amb les figures d'emissor i de receptor; l'Internet que crea infraestructura per tal que la societat generi contingut.

Dades i Discovery tools: riscos i recomanacions per la millora de l’accés als continguts electrònics

Mireia Pérez Cervera
Biblioteca Virtual - Col·lecció digital
Universitat Oberta de Catalunya
 

Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf

El document "Success strategies for electronic content discovery access" presentat el passat mes de setembre per l'E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d'afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.

Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d'aquests sistemes d'accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:

En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d'ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.

Comença a obrir-se pas a una excepció legal per impulsar la mineria de dades

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

El camí incert de la gestió de dades

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia

Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

Council on Library and Information Resources (2013). Research Data Management: Principles, Practices, and Prospects. Washington, D.C.: CLIR. ISBN 978-1-932326-47-5 http://www.clir.org/pubs/reports/pub160/pub160.pdf

L'Informe del Council on Library and Information Resources examina com els organismes d'investigació i els professionals de les biblioteques i de ciències de la informació (LIS) poden respondre als requeriments de les agències de finançament per a la gestió de les dades de recerca (National Science Foundation - NSF i National Institutes of Health - NIH). Recull sis interessants estudis que pivoten sobre el projecte DataRes, que es descriu detalladament en els dos primers treballs (Halbert, 2013 i Keralis, et al., 2013). El tercer (Crabtree, et al., 2013) és la Declaració de Denton, que resumeix els principis i intencions que sorgeixen de DataRes. El quart treball (Deards, 2013) proporciona un nou estat de la qüestió. El cinquè (Jordan et al., 2013) és una revisió d'iniciatives i projectes. L'últim (Jahnke i Asher, 2013) aborda els aspectes ètics des d'una perspectiva quasi filosòfica, el que confereix un interès especial a aquest treball.

Pàgines

Subscriure a RSS - dades