recerca

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Usar i avaluar la informació en l’era digital. Com ho fan els estudiants universitaris?

Maria Parras
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra
 

Head, Alison J.; Eisenberg, Michael B. (2010). How college students evaluate and use information in the digital age. Seattle (Washington): The Information School, University of Washington. Project Information Literacy Progress Report: "Truth Be Told". <http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_Fall2010_Survey_FullReport1.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?

La resposta a aquestes tres preguntes la podem trobar al Project Information Literady (PIL), un estudi nacional dut a terme per la University of Washington Information School amb l'objectiu d'estudiar com fan recerca i busquen informació els estudiants universitaris.

L'estudi és fruit de les dades recollides entre una mostra de 8.353 estudiants de grau matriculats a 25 universitats dels Estats Units i realitzat durant la primavera de 2010.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca