regne unit

Serveis bibliotecaris de suport a la recerca en l’entorn digital

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].


El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.

Entre gener i abril de 2019, Research Libraries UK —una associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques— va distribuir una enquesta entre els seus 37 membres per conèixer la naturalesa de les activitats d’aquest tipus que desenvolupen, les infraestructures, competències i finançament necessàries per dur-les a terme, i les àrees potencials de col·laboració entre les biblioteques en aquest àmbit.

Els resultats mostren que les biblioteques britàniques estan familiaritzades amb el terme digital scholarship: la majoria (78 %) té una definició de treball, per bé que són definicions imprecises i suficientment àmplies per abastar un extens ventall d’activitats. Part de la dificultat a l’hora de fixar una definició més precisa del terme rau en el fet que els investigadors no l’utilitzen, si bé estan familiaritzats amb les activitats que engloba. El 41 % de les biblioteques té un equip o departament que treballa en aquest àmbit.

Les biblioteques mostren confiança per desenvolupar activitats relacionades amb les col·leccions i la seva posada a disposició dels investigadors en format digital: més del 90 % realitza tasques de digitalització, assignació de metadades, cura de continguts, etc. Per contra, experimenten més dificultats a l’hora de realitzar activitats relacionades amb la conversió de dades d’un format a un altre, el disseny d’interfícies, la impressió 3D o la geolocalització. Aquestes darreres són activitats que desenvolupen menys de la meitat de les biblioteques enquestades i és freqüent que siguin serveis oferts per departaments aliens a la biblioteca.

En aquest sentit, la biblioteca acostuma a  ser només una de les diverses unitats dins de la institució que ofereixen serveis de digital scholarship. En la major part dels casos, els projectes emergeixen de peticions dels departaments universitaris —especialment en l’àmbit de les humanitats digitals. Moltes biblioteques estan passant de ser un proveïdor de serveis a actuar com un col·laborador més en el procés de recerca. Veuen l’oportunitat d’ocupar un nínxol de mercat i cada cop dediquen més espai, personal i recursos a aquestes activitats com a catalitzadors de la col·laboració amb els investigadors.

La creació de serveis específics de digital scholarship dins de la biblioteca ofereix beneficis: atorga visibilitat al servei, identificant-lo com a prioritari; ofereix una finestreta única per comunicar-se amb els investigadors; incrementa les possibilitats d’obtenir un pressupost propi; etc. Des del punt de vista del personal encarregat del servei, les biblioteques tenen dificultats per atraure treballadors amb competències avançades en tècniques de visualització (88 %), anàlisi automàtica de textos (85 %), geolocalització (81 %) o estadística (69 %).

El finançament del servei se sustenta, en la major part dels casos, en el pressupost general de la biblioteca (94 %) o en els projectes dels investigadors que sol·liciten el suport de la biblioteca (81 %). En termes generals, es tracta d’una activitat innovadora i només l’11 % de les biblioteques ha dut a terme algun tipus d’avaluació del seu funcionament, per bé que un 6 % addicional el té en ment.

De cara al futur, molts participants albiren un canvi en el rol de la biblioteca passant de ser un proveïdor de serveis a convertir-se en un col·laborador més en el procés de recerca, participant en totes les etapes del seu cicle de vida, des del disseny dels estudis fins a la publicació dels resultats. Existeix la percepció que som en un període de trànsit cap a la centralització dels serveis de suport a la recerca que, actualment, es troben repartits en diverses unitats universitàries.

L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions centrades en la necessitat que les biblioteques del RLUK treballin de forma col·laborativa. L’informe, en última instància, ajuda a entendre les múltiples cares que estan adoptant els serveis de suport a la recerca a les biblioteques britàniques de cara a un futur tan atractiu com ple de reptes.

One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l’usuari al centre

Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion


Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].


La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Fem visible el valor i l’impacte dels arxius i les col·leccions especials de les biblioteques de recerca: una enquesta i quatre recomanacions del consorci RLKU

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kamposiori, Christina; Crossley, Sue (2019). Evidencing the impact and value of special collections. London: RLUK. 38 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/03/Evidencing-impact-and-value-of-special-collections.pdf>. Consulta: [29/04/2019].


Fer evident el valor i l’impacte de les col·leccions especials i els arxius que conserven les biblioteques de recerca d’Anglaterra i Irlanda (que formen part del consorci RLUK) és l’objectiu principal d’aquest informe. Quines vies segueixen aquests centres per incrementar el valor i l'impacte d’aquest tipus de material i com capturen i evidencien aquest impacte són algunes de les qüestions que han mogut a l’elaboració del treball.

Si bé el cos central de l’informe és la presentació d’una enquesta als membres de l’RLUK i la sistematització d’unes recomanacions a manera de reflexions, el treball no s’entén sense tenir en compte alguns aspectes previs. Per començar, es parteix d’una presa de consciència de la significació de les special collections que custodien les biblioteques de recerca, com a actiu cultural amb un fort potencial de recerca i educatiu, i del seu impacte positiu per a la societat en el seu conjunt (informes de l’RLUK mateix, com ara el de Cullingford, Peach i Mertens, 2014).1 En segon lloc, de la necessitat, ja constatada per d’altres institucions relacionades amb el patrimoni cultural, de trobar mètodes eficients per valorar els serveis i activitats que es desenvolupen al voltant d’aquest tipus de material, i evidenciar-ne l’impacte. L’informe no s’entén, finalment, sense veure’l en el seu context mateix, això és, formant part de la segona fase de l’RLUK Special Collections Programme (2017-2018) i en relació amb els objectius estratègics de l’RLUK (Reshaping Scholarship, 2018-2021).

Citation Capture: models de citacions per a repositoris d’arxius, biblioteques i museus

Xavier Agenjo Bullón
Director de projectes
Fundación Ignacio Larramendi


Citation Capture: enhancing understanding of the use of unique and distinct collections within academic research and the research outputs produced as a result: final report.  delivered in partnership with Research Libraries UK, The National Archives and Jisc (2018). The Research Base. 54 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2018/11/Citation_Capture_Report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019].


A l’hora de redactar una ressenya sobre aquest projecte que porta a terme les RLUK (Research Libraries UK), els TNA (The National Archives) i el JISC (Joint Information Systems Committee) m’envaeix un cert neguit perquè després d’un estudi molt prolix, per bé que no molt extensiu com ja diu l’informe, al final s’advoca per un nou model de citació per a un tipus concret de repositoris,1 els que contenen col·leccions úniques i diferents (UDC). Un tem, per descomptat, que es tracti d’una nova proposta a afegir a la nombrosa llista de formes de citacions, però s’ha de reconèixer que l’Informe final (en endavant l’Informe) del projecte Citation Capture afronta dues qüestions: l’absència d’anàlisi de citacions sobre els materials conservats en arxius, biblioteques i museus i, afegim nosaltres, la baixa presència de citacions sobre els instruments de cerca i descripció de les institucions culturals en publicacions acadèmiques i científiques.

Pàgines

Subscriure a RSS - regne unit