biblioteques escolars

La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

Austràlia estudia les seves biblioteques escolars i estableix vies estratègiques per aprofitar-ne el potencial

Marta Roig
Bibliotecària, especialitzada en promoció de la lectura i biblioteques escolars
 

House of Representatives, Education and Employment Committee (2011). School libraries and teacher librarians in 21 century Australia. Canberra: The Parliament of the Commonwealth of Australia. XX, 155, [5] p. ISBN 978-0-642-79396-6. <http://www.aph.gov.au/Parliamentary_Business/Committees/House_of_Representatives_Committees?url=ee/schoollibraries/report/fullreport.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)

Subscriure a RSS - biblioteques escolars