biblioteques públiques

L’impacte de les biblioteques públiques a Dinamarca: un refugi a la nostra comunitat

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


The impact of public libraries in Denmark: a haven in our community (2021). Conducted by Sesmonaut and Roskilde Central Library. [Copenhagen]: Sesmonaut; [Roskilde]: Central Bibliotekerne. 62 p. Disponible a: <roskildebib_folkebibliotekets_betydning_for_borgerne_i_danmark_eng_final_0.pdf>. [Consulta: 15/11/2021]. 


«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Home, 39 anys 

 

Aquest estudi fou iniciat per la Biblioteca Central de Roskilde i realitzat per Seismonaut la tardor de 2020. A més d’aquest informe, s’ha elaborat una guia d’usuari (Impact Compass) per analitzar al detall els resultats, els mètodes usats en la recerca, una anàlisi exhaustiva juntament amb una invitació a d’altres biblioteques per tal que l’utilitzin i consells sobre com es poden posar en pràctica debats de polítiques locals sobre les biblioteques públiques com a marc per desenvolupar i avaluar activitats a les biblioteques mateixes.

La resposta de les biblioteques públiques a la pandèmia: una mirada des d’Austràlia

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALIA Australian Public Library Alliance public library survey (2020). Deakin, ACT: Australian Library and Information Association. 16 p. Disponible a: <https://read.alia.org.au/alia-australian-public-library-alliance-public-library-survey>. [Consulta: 25/11/2021].


Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 

Millorar les competències digitals, repte individual i col·lectiu

José Antonio Gómez Hernández
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


All-Party Parliamentary Group on Digital Skills (2020). The impact of COVID-19 and lessons learned for improving digital skills in the future. 15 p. Disponible a: <https://connectpa.co.uk/wp-content/uploads/2020/07/Digital-Skills-APPG-report-2020.pdf>. [Consulta: 26/07/2021].


La pandèmia ens ha fet ser més digitals, tant en temps de connexió diària com en la diversitat de facetes vitals que basem en la tecnologia: teletreball, consum, educació, relacions personals, oci i accés a continguts. Si la digitalització és estratègica per a la societat europea, què estan proposant les polítiques públiques per completar la transformació de la societat de forma inclusiva, i quin paper juga en això la qüestió de les competències digitals? Què es pot esperar d’aquestes polítiques? Tenen alguna cosa a dir les biblioteques en aquests processos?

Ciència oberta i ciutadana a les biblioteques: un impuls necessari per enfortir el coneixement de les comunitats locals

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].


La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques públiques