Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.
Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI, "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".
