Lluís Anglada

Polítiques d'accés obert als països del sud d'Europa

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)
 

International Open Access Conference: Towards Common European Policies for Innovative Reuse of Public Sector and Scientific Information. Open Access in Greece: 16/10/2013. MedOANet European Conference: 17-18/10/2013. Atenes: National Documentation Centre of Greece (EKT), 2013. Disponible a: <http://openaccess.gr/conferences/conference2013/>. [Consulta 11/11/2013]

Open Access Week 2013

Al llarg d'aquest últim any i mig s'ha estat desenvolupant el programa europeu MedOANet (Mediterranean Open Access Network), projecte amb la intenció de fer visibles les polítiques, estratègies i estructures de foment de l'Accés Obert a la informació científica existents en sis països del Sud d'Europa: Grècia, Turquia, Itàlia, França, Espanya i Portugal . Els antecedents del programa estan al seminari Policies for the development of OA in Southern Europe organitzat pels consorcis del Southern European Libraries Link (SELL) i la FECYT al maig de 2010 a Granada en què es va aprovar l'anomenada Declaració de l'Alhambra amb recomanacions per al desenvolupament de polítiques d'estímul a l' OA al sud d'Europa.
 
 
MedOANet es va tancar els passats dies de 16-18 d'octubre a Atenes amb la celebració de la International Open Access Conference organitzada per la EKT National Documentation Centre de Grècia. Les sessions del dia 16 es van centrar en iniciatives de foment de l' OA i de polítiques d'informació científica a Grècia. Els dos dies restants van tenir un enfocament internacional però centrat en els països del Sud d'Europa.
 

Un llibre singular en el nostre paisatge: les col·leccions a les biblioteques de la UAB

Lluís M. Anglada i de Ferrer

CBUC, @lluisanglada


Farré Fiol, Carme; Gómez Escofet, Joan (2013). Col·leccions singulars a les biblioteques de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. 247 p. : il. ; 30 cm. Text en català i anglès. ISBN 9788449028878. <https://ddd.uab.cat/record/107702>. [03/09/2013]. 

UAB

La biblioteconomia és una tècnica amb diverses branques que no han crescut per igual a tots els països. Lògic però no obvi. Al nostre país les aportacions teòriques i pràctiques sobre edificis de biblioteca han aparegut després d'una intensa etapa de construcció de biblioteques (públiques i universitàries). Si busquem bibliografia sobre gestió de col·leccions ens costarà de trobar-ne i aquest és un dèficit important de les nostres biblioteques. A les universitats, les col·leccions bibliogràfiques s'han fet sovint per al·luvió (la descripció és de Dolors Lamarca), és a dir, per acumulació desordenada i no planificada de documents. Sabut és que una de les diferències entre la praxi bibliotecària anglosaxona i l'europea és el menor grau d'intervenció dels bibliotecaris europeus en la tria dels documents que s'integren a la biblioteca.

Col·leccionar (és a dir, construir col·leccions) és una de les funcions bàsiques de les biblioteques. És una característica de les nostres biblioteques el tenir col·leccions patrimonials abundants i haver patit una migradesa de recursos per a adquisicions que no es comença a pal·liar fins finals dels anys 80, principis dels 90 del segle passat. En aquest context, la modernització de la professió va passar per una minimització de la importància del col·leccionar i dels documents obsolets. Alhora vam posar l'accent en l'accés i en els documents ‘moderns'.

Què cal fer per tenir un accés universal a totes les publicacions científiques que sigui de qualitat i sostenible

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 
 

Janet Finch (Chair) / Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications: Report of the Working Group on Expanding Access to Published: Research Findings: Report of the Working Group on Expanding Access to Published Research Findings // 2012
http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf
resum executiu a:
http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-executive-summary-FINAL-VERSION.pdf

Open Access promomateriaal

Parafrasejant Rayuela de Julio Cortázar, podem dir que l'ideal de l'OA ha estat portat "en alas de la fantasia hasta el borde mismo del horizonte".

L'informe del comitè d'experts presidit per Janet Finch sobre com expandir l'accés als resultats publicats de la recerca considera que l'OA és l'horitzó proper en el que se situarà la comunicació científica.

Des de juny d'enguany que es va publicar, l'Informe Finch –segurament com Rayuela- ha estat més citat que llegit, i –també com la novel·la de Cortázar- pot llegir-se del principi al final o traçant-se un recorregut personal fet dels diferents capítols. Pot llegir-se'n també el resum executiu que ha estat publicat independentment de l'informe, resum inclòs també en la versió completa de l'informe.

Situar les biblioteques al núvol

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

OCLC (2011). Libraries at Webscale: a discussion document. Dublin, OH: OCLC (Online Computer Library Center, Inc). 71 p. ISBN 978-1-55653-438-6. <http://www.oclc.org/ca/fr/reports/webscale/libraries-at-webscale.pdf>. [Consulta: 13/02/2012].

Quan jo era petit, estar als núvols era sinònim de no tenir els peus a terra, de ser un somiatruites i d'estar despistat. Ara mateix però, els serveis d'informació que no vagin pensant en estar al núvol estan ancorats en el passat, no saben per on van i no són realistes.

L'informe que ressenyem comença assenyalant que hi ha diferents escales o nivells d'estar a la xarxa. Crec que el que volen explicar es veu bé si contemplem els diferents moments que –de moment- han tingut els ordinadors aplicats a biblioteques. Un primer moment és intern, d'automatització d'operacions. Un segon és pel públic, quan a través dels OPACs l'automatització comença a poder ser usada pels usuaris. El tercer –no completat encara-, quan les dades de la biblioteca es fusionen amb dades d'altres biblioteques i es creen catàlegs col·lectius i serveis cooperatius.

Com fer que els recursos digitals creats amb diner públic siguin el màxim d’efectius

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


"A guide to real value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 15 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREGuide.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"A checklist for value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 2 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREChecklist.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"Reports from the field: Experiences from those ‘at the coalface'" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). Version 1.1, April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 34 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREFieldReports.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
 

Durant els anys 80 hi va haver la necessitat de desenvolupar xarxes de comunicacions per tal d'aprofitar tot el potencial dels ordinadors. Els governs de diferents països van crear organitzacions (moltes vegades, fundacions) per tal d'estendre les xarxes dins el territori nacional. Així van néixer i desenvolupar-se RedIris a Espanya, Cyclades a França o JANET al Regne Unit. L'evolució de les coses és diferent a un lloc o a un altre i això depèn de com les persones i les organitzacions les sàpiguen conduir. Així va ser que JANET va acollir des de ben aviat activitats relacionades amb la informació (i no només amb la informàtica).

La bona evolució de JANET comportà la creació del Joint Information Systems Committee (JISC), organització que avui ja no fa constar el seu nom complet a la pàgina web sinó tan sols les seves sigles, i que parteix de la visió que "la gestió de la tecnologia i de la informació ha d'estar al cor de la recerca i de l'educació".

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada