Lluís Anglada

Com fer que els recursos digitals creats amb diner públic siguin el màxim d’efectius

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


"A guide to real value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 15 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREGuide.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"A checklist for value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 2 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREChecklist.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"Reports from the field: Experiences from those ‘at the coalface'" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). Version 1.1, April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 34 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREFieldReports.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
 

Durant els anys 80 hi va haver la necessitat de desenvolupar xarxes de comunicacions per tal d'aprofitar tot el potencial dels ordinadors. Els governs de diferents països van crear organitzacions (moltes vegades, fundacions) per tal d'estendre les xarxes dins el territori nacional. Així van néixer i desenvolupar-se RedIris a Espanya, Cyclades a França o JANET al Regne Unit. L'evolució de les coses és diferent a un lloc o a un altre i això depèn de com les persones i les organitzacions les sàpiguen conduir. Així va ser que JANET va acollir des de ben aviat activitats relacionades amb la informació (i no només amb la informàtica).

La bona evolució de JANET comportà la creació del Joint Information Systems Committee (JISC), organització que avui ja no fa constar el seu nom complet a la pàgina web sinó tan sols les seves sigles, i que parteix de la visió que "la gestió de la tecnologia i de la informació ha d'estar al cor de la recerca i de l'educació".

Llegim per compartir

Lluís Anglada

 

Ara fa una mica més d'un any publicàvem la primera ressenya d'aquest blog. Presentàvem el Blok de BiD com una eina per estar al dia, com un instrument per alimentar-se i pair experiències d'altri i per poder reelaborar-les i adaptar-les per al nostre ús.

Des de llavors hem publicat 50 resums d'informes tècnics i hem recensionat alguns productes i congressos. Hi han col·laborat 32 col·legues i hem procurat que ho fessin professionals altament competents en la matèria que tractàven.

Formem part d'una professió que té a veure de forma estreta amb la informació (no només amb la informació, però) i tenim amb la informació una relació transparent. Creiem en el seu poder i en la seva capacitat de generar nou coneixement. Creiem en que podem aprendre dels altres i que els altres poden aprendre de les nostres experiències.

Són les biblioteques més útils en temps de crisi?

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Gauder, Brad (editor). (2010) Perceptions of Libraries: context and community. A report to the OCLC membership. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN 978-1-55653-395-2. Accés a: http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf

BibliotecaDes de 1978 OCLC tenia una secció dedicada a la recerca en biblioteconomia que investigava els avenços tecnològics que podien millorar els serveis bibliotecaris o que podien disminuir el cost de les seves operacions. Recordo un estudi d'OCLC que investigava la possibilitat d'usar OCR per a introduir mecànicament informació bibliogràfica procedent de les portades dels llibres i estalviar així costos en al catalogació. Aquesta activitat de recerca s'ha vist augmentada amb la constitució, ara farà uns 5 anys, d'OCLC Research, un centre creat a partir de la incorporació de RLG a OCLC.

A banda d'estudis més especialitzats (que sovint han trobat espai al Blok de BiD), val la pena destacar els esforços d'OCLC Research en proporcionar als bibliotecaris diferents informes adreçats a que tinguem una visió més clara del nostre entorn i dels canvis que hi estan passant. Aquests estudis tenen tots una presentació molt gràfica que els fa fàcilment llegibles.

Contractació cooperativa i consorcis: les diferents maneres de fer-ho

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
 

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.

Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada