Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Estats Units és el punt de referència al voltant del llibre digital. En aquest país, segons dades proporcionades per la publicació Library Journal Patron Profiles (2012), -un informe dissenyat per Journal Library juntament amb Bowker per entendre els comportaments i preferències dels usuaris de les biblioteques nord-americanes-el passat any un 43% dels nord-americans va prendre en préstec com a mínim un llibre electrònic d'una biblioteca. No obstant això, malgrat aquesta i altres xifres, el fenomen del préstec digital en biblioteques està lluny de consolidar-se. Sobretot des que Overdrive, la plataforma de major acceptació als Estats Units, present en més de 22.000 biblioteques públiques i escolars, publiqués les dades de préstecs de llibres electrònics, que el 2011 havien quadruplicat els de l'any anterior, i que durant 2012 van tornar a fer-ho, aconseguint 72 milions de préstecs digitals. Aquestes dades van posar en guàrdia a les 5 grans (Macmillan, Simon & Schuster, Hachette, Harper Collins i Penguin Group) que van iniciar polítiques restrictives respecte a la disponibilitat de llibres electrònics en biblioteques. Penguin Group va posar fi al seu contracte d'Overdrive el 9 de febrer de 2012, decidint que no oferiria els seus nous llibres per al préstec en biblioteques; Random House va elevar els seus preus l'1 de març de 2012, en alguns casos fins a triplicar el cost d'un llibre electrònic destinat al préstec en biblioteques; l'argument utilitzat era que a partir d'aquest moment s'equipararien amb el preu dels audiollibres. Harper Collins per la seva banda, intenta imposar llicències restrictives que caduquin cada 26 usos, una xifra que per cert no era aleatòria ja que és la xifra mitjana estimada per l'Associació d'Editors Americans per al préstec d'un llibre físic. Fins i tot el president d'aquesta associació va arribar a qualificar el préstec digital com un sistema de pirateria legal, raonant que per demanar un préstec imprès en una biblioteca calia fer almenys quatre viatges a la biblioteca, i que amb el llibre digital no cal, doncs qualsevol persona pot accedir còmodament des del seu domicili a aquest servei qualsevol dia, i a qualsevol hora (24/7) sense haver de desplaçar-se a la biblioteca físicament, per la qual cosa estimava que no podia equiparar un llibre electrònic, en termes de preu i ús, amb un llibre imprès.

En el fons es tracta d'un plantejament similar al que suscita la desconfiança dels editors, en aquest país i en qualsevol altre, això és, la consideració del format digital com potencialment canibalizador de l'imprès i per tant inductor de fractures i pèrdues en un model de negoci que ha romàs invariable durant dècades. Sabem que encara el format digital no està rendint prou beneficis. Fins i tot si prenem com a referència una empresa capdavantera com Amazon, podem observar que els ingressos per venda de llibres electrònics encara representen un percentatge petit. Amazon va anunciar en 2010 que venia 115 llibres digitals per cada 100 impresos, i no obstant això aquesta xifra només li proporcionava el 10% dels ingressos per venda de llibres, i això que l'any passat va vendre 314 milions de llibres electrònics, el doble de llibres que l'anterior. I si això passa amb la plataforma que protagonitza el lideratge en la venda d'obres digitals, en altres empreses les xifres són més parques. Però, evidentment, i a tenor de les estadístiques que regularment es publiquen, es tracta d'una situació conjuntural.

Aquesta desconfiança sembla que es va resolent, com mostra l'inici de converses entre representants de biblioteques i editors per trobar punts d'acord (Alonso Arévalo i Martín Rodero 2012). Un bon exemple el constitueix 3M Cloud Library que, malgrat la seva curta experiència de només un parell d'anys, ha desenvolupat un negoci coherent i aglutinador en un curt període de temps. La plataforma de 3M és molt atractiva per als editors i s'ha assegurat nombrosos projectes pilot de tres dels sis grans editors (Penguin, Hachette i Simon and Schuster) per posar a disposició de les biblioteques els seus continguts. El projecte pilot s'està desenvolupant a la New York Public Library, una de les biblioteques preferides com a banc de proves, ja que va ser pionera amb Overdrive, i és la biblioteca amb més visibilitat amb més de 753.000 préstecs l'any passat (Cordón-García et al. 2011). La raó de per què les 5 grans prefereixen 3M Cloud Library a Overdrive, que té una quota de mercat del 90% de les biblioteques americanes, radica en que Overdrive treballa amb Amazon, considerat el principal escull per les grans editores americanes, principalment per la seva política monopolística, que acapara el 70% de la venda de tots els llibres electrònics del món. En aquestes circumstàncies es va a produir una situació que podran afrontar aquelles biblioteques que tinguin una important capacitat financera, com la NYPL, que hauran de contractar més d'una plataforma si volen disposar de la majoria de títols del mercat per al préstec digital; situació que difícilment podran afrontar altres biblioteques més petites, que ni tan sols van poder accedir a sistemes de préstec com Overdrive, recorrent a sistemes de préstec més adequats als seus pressupostos com Axis 360 o Freeding. Axis 360 requereix una quota inicial de 1.000$ pel manteniment de la plataforma, i 1.500$ al continguts, davant els 4.000$ de manteniment i una compra d'altres 4.000$ en continguts que exigeix ​​Overdrive. Pel que podem dir que l'existència d'ebooks a biblioteques nord-americà ja és habitual, amb un 90% de les biblioteques públiques amb plataformes actives, però és una normalitat fràgil a causa de les barreres que imposen els editors davant la gran empenta de les xifres de préstecs (Alonso-Arévalo 2012).


Bibliografia
Library Journal Patron Profiles. New York: Bowker, 2012.
Hábitos de Lectura y Compra de Libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013.
ALONSO-ARÉVALO, J. 2012. Bibliotecas digitales: Reflexiones desde la práctica: ¿Qué le pedimos a los editores y a las plataformas para dar un buen servicio a los lectores? En: Proceedings of the El mercado bibliotecario como oportunidad de negocio para la edición digital Peñaranda de Bracamonte (Salamanca), 12 de diciembre de 2012. 2012, C.C.I.D.T.A.F.G.S. RUIPÉREZ ed.
ALONSO ARÉVALO, J. AND H. MARTÍN RODERO. Cap. 17. La integración de los libros electrónicos en la biblioteca. En: Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento: Mercado, servicios y derechos. Madrid: Pirámide, 2012.
CORDÓN-GARCÍA, J., R. GÓMEZ-DÍAZ AND J. ALONSO ARÉVALO Cap. 5. Libros electrónicos en la biblioteca. En: Gutenberg 2.0. La revolución de los libros electrónicos. Gijon: TREA, 2011, 2011, 229-243.
CORDÓN GARCÍA, J. A., F. CARBAJO CASCÓN, R. GÓMEZ DÍAZ AND J. ALONSO ARÉVALO Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento: Mercado, servicios y derechos. Edtion ed. Madrid: Pirámide, 2012. ISBN 978-8436827699