Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Què s’ha escrit fins ara sobre la publicació en accés obert?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Frosio, Giancarlo F. (2014) "Open Access Publishing: A Literature Review." http://www.create.ac.uk/wp-content/uploads/2014/01/CREATe-Working-Paper-... [Consulta: 09/04/2014].

Amb aquest títol que he triat intento resumir l'objectiu principal que té l'extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d'aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s'ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...

A més de presentar-nos aquest complet recull, que ens pot servir de llibre de consulta per a tots aquells que treballem en aquest àmbit, Frosio ens planteja una llista de temes, que en la seva opinió, encara cal analitzar més a fons o que no s'han tractat fins ara. Entre els temes que troba a faltar en la literatura sobre la publicació en accés obert apareguda fins ara, destaquen: recerques històriques sobre el procés de tancament i d'obertura del coneixement científic; anàlisis sobre els incentius o les motivacions que tenen els investigadors a l'hora d'escollir la via de difusió dels resultats de la recerca; o estudis econòmics sobre el sistema de publicació basat en l'accés per subscripció o mitjançant pagament individual. Tampoc ha trobat textos que relacionin la publicació en accés obert amb altres iniciatives acadèmiques obertes com poden ser els recursos educatius en obert2.

Cal dir que al llarg del document s'empra el terme "Open Access" (Accés obert) per descriure les dues estratègies de difusió establertes fa més de d'una dècada en la iniciativa de Budapest3: la publicació en revistes d'accés obert i l'autoarxivament de textos ja publicats en repositoris d'accés públic. Cal tornar a recordar que hi havia un objectiu: l'accés obert, un accés gratuït als resultats de la recerca sense barreres tecnològiques ni legals, és a dir permetent-ne la reutilització. Actualment, les estratègies han esdevingut diferents tipus d'accés obert amb diferents etiquetes: verd, daurat, gratuït, lliure…

Tornant al document, l'autor fa quatre grans divisions: la història de l'accés obert, l'anàlisi legal de l'accés obert, els models de negoci i les polítiques amb requeriments o recomancions d'accés obert.

En el primer capítol trobem un resum de l'evolució de la difusió científica des dels grecs fins a la situació actual. El coneixement científic es va considerar bé comú fins a la segona meitat del segle vint quan es va proposar que fos tractat com una propietat privada per tal d'augmentar-ne el valor. Però aquesta protecció ens ha portat a una situació d'accés al coneixement cada cop més restringit que ha desembocat en l'aparició del moviment a favor de l'accés obert actual. Aquest moviment no és un fenomen aïllat sinó que ha vingut acompanyat d'altres iniciatives a favor de l'obertura com per exemple el programari lliure, les llicències de Creative Commons o la Viquipèdia.

La segona part de l'informe està dedicada als aspectes legals relacionats amb la publicació en accés obert centrant-se, òbviament, en els drets de propietat intel·lectual o copyright. L'autor ens presenta diferents informes que mostren com s'utilitza la propietat intel·lectual per restringir l'accés i la reutilizació als resultats de la recerca en lloc de facilitar-ne la difusió. En molts casos els interessos dels editors estan en contraposició amb els dels investigadors, i mentre uns demanen més drets i un termini de protecció més alt, els altres voldrien poder reutilitzar les publicacions més fàcilment en l'àmbit docent i en la recerca. Un dels darrers casos on es pot veure aquest enfrontament és en la mineria de dades i text, on els editors volen imposar noves condicions mentre que els investigadors ho consideren una activitat per la qual no cal demanar permís. També en aquest capítol, apareixen els diferents models de cessió de drets que es demana quan es publica en una revista o en un llibre i com entren en conflicte amb polítiques de difusió en obert establertes per les administracions públiques o les agències de finançament de la recerca. Finalment trobem algun estudi que planteja abolir la propietat intel·lectual dels resultats de la recerca i convertir-los en un bé comú.

L'autor dedica la tercera part de l'informe als aspectes econòmics de l'accés obert mostrant-nos diferents models i contraposant-los al sistema tradicional de publicació en revistes d'accés restringit. Aquest darrer sistema és un dels pocs models econòmics on el mateix actor genera l'oferta i la demanda, en aquest cas l'actor és la comunitat científica. Un altre aspecte a tenir en compte a l'hora d'analitzar el model econòmic és que hi ha diferents tipus de publicacions: revistes independents, revistes de societats científiques i revistes de grans editors comercials. Tanmateix, en els darrers anys, les grans editorials han anat absorbint i monopolitzant el sistema. Tot i la reducció en el cost de la creació i la distribució, els estudis mostren que els preus per accedir als continguts han augmentat per sobre el cost de la vida i s'apunten raons com les adquisicions petites editorials o l'adaptació a les noves tecnologies digitals per justificar aquests increments. Com alternativa a aquest tipus de publicació apareixen les revistes en accés obert. Cal destacar que, tradicionalment, els editors han vist les biblioteques com els seus clients; en canvi, ara, les revistes en accés obert assignen aquest rol als investigadors. L'autor ens mostra els diferents models econòmics de publicació en accés obert començant per la publicació o difusió mitjançant repositoris. Generalment aquest sistema se sustenta gràcies al treball voluntari o bé està subvencionat per una institució perquè es considera com una tasca pròpia. Tanmateix hi ha repositoris temàtics que ofereixen serveis d'hostatjament o de difusió, o que estableixen un sistema d'afiliació per cobrir els costos de funcionament. Pel que fa a la publicació en revistes i en monografies trobem models diversos, des del voluntariat al de pagar per publicar, que és el més estès entre les revistes en accés obert de més prestigi així com en les iniciatives en accés obert impulsades per les grans editorials comercials que exploren aquest model tot mantenint el sistema de subscripció o de pagament per accedir a la majoria dels seus continguts. El document també esmenta altres models com la iniciativa impulsada pel CERN, SCOAP34, que ha permès que la majoria de revistes on publiquen els investigadors en física d'altes energies passin a ser en accés obert gràcies a les aportacions de cada país segons un criteri de proporcionalitat. Alguns textos citats per l'autor critiquen el model de pagar per publicar ja que beneficia a les institucions amb més recursos i perjudica las països en desenvolupament. Pel que fa als avantatges econòmics de l'accés obert, en l'informe s'apunten diferents estudis que demostren que el sistema és sostenible sempre que el cost per publicar no superi una determinada xifra per article, però no hi ha coincidència en la xifra, que a més varia segons la mida de cada institució i la seva producció científica. Caldria veure quin estalvi es produiria en cada institució si es cancel·lessin les subscripcions actuals i s'assumissin els costos de publicació. Un altre valor afegit de l'accés obert que se sol utilitzar coma argument a favor d'aquest model és l'increment en les citacions. L'autor ens mostra estudis que demostren aquest increment però també estudis que no hi veuen gaire diferències o que limiten l'increment a unes disciplines determinades.

Finalment, en el darrer capítol de l'informe, trobem una anàlisi de les polítiques a favor de l'accés obert que han adoptat les institucions acadèmiques, les administracions públiques o les organitzacions que financen accions o projectes de recerca. El principal argument per adoptar aquestes polítiques és el d'oferir al públic els resultats de la recerca finançada amb fons públics. Alguns estudis mostren com aquestes polítiques han fet augmentar el nombre de continguts en els repositoris, tot i que aquests augments s'assoleixen a mig termini i de manera gradual quan els investigadors autoarxiven de manera rutinària. En aquest apartat sobre les polítiques hi ha una secció dedicada a les recomanacions proposades en l'informe Finch5 i adoptades, en part, pel govern i els consells de recerca britànics. L'informe Finch proposa centrar-se en polítiques que fomentin la publicació en revistes d'accés obert en lloc de requerir l'autoarxivament en repositoris, com s'havia fet fins ara. Una de les principals crítiques a aquest informe ha estat el cost que suposa el període de transició cap al model d'accés obert tal i com es proposava fa més d'una dècada. Tanmateix, sembla ser que els Països Baixos estan a punt de proposar una política similar i des de la resta d'Europa se segueix amb atenció aquestes noves iniciatives.

Com a conclusió d'aquesta ressenya, cal dir que aquest extens document de CREATe hauria de ser de lectura obligatòria per a totes aquelles persones que volen dissenyar o posar en marxa alguna política d'accés obert. El text té quasi un miler de notes a peu de pàgina i centenars de referències que cal anar consultant per poder tenir arguments a l'hora de prendre decisions.


1. CREATe és un centre interdisciplinari de recerca fundat l'any 2013 per diferents consells de recerca del Regne Unit i que té com objectiu investigar la relació entre Creativitat, Regulació, Empresa i Tecnologia utilizant el copyright com a nexe d'unió entre aquestes disciplines http://www.create.ac.uk/ [consulta 31 de març de 2014]
2. OER Open Educational resources
3. La versió catalana es pot consultar a la pàgina http://www.budapestopenaccessinitiative.org/translations/catalan-translation [consulta 31 de març de 2014]
4. http://scoap3.org/ [consulta 31 de març de 2014]
5. http://www.researchinfonet.org/publish/finch/ [consulta 31 de març de 2014]