Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Open Access en Ciències Socials i Humanitats: Arguments a favor i en contra

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d'Estudis Catalans
 

Vicent, N.; Wickham, C. (ed.) (2013). Debating Open Access. British Academy. <http://tinyurl.com/debatingoa>. [Consulta: 01/07/2014].

El Finch Report1 suposà una sacsejada considerable en el panorama de la publicació científica en Open Access (OA). La British Academy, una institució independent formada per acadèmics en Ciències Socials i Humanitats (CSH), considerà que era el moment adient per publicar un conjunt de contribucions al debat sobre l'OA, amb detractors i defensors, així com alguns partidaris amb reticències. Es buscaren autors de procedències diverses (acadèmics, editors, historiadors...) i en el preàmbul els coordinadors lamentaven l'absència dels bibliotecaris. Tot i que l'estudi s'aplicà al Regne Unit, el resultat final tenia aportacions extrapolables arreu del món.

L'informe conté una introducció i vuit articles sobre els desafiaments de la publicació en OA a les CSH. A la introducció, els coordinadors consideren que l'èxit del moviment d'OA és degut sobretot a causes ètiques i econòmiques: tot el coneixement ha d'estar disponible lliurement, i més si s'ha pagat amb fons públics. Les biblioteques no poden afrontar les subscripcions i estan a l'avantguarda per trobar solucions. Ara bé, els coordinadors es pregunten "Why mess the whole research ecosystem up for a dream?"

La introducció al debat examina quatre qüestions pràctiques:

(1) Ruta Daurada versus Ruta Verda: Un dels punts forts del Finch Report és la sostenibilitat de les revistes en la Ruta Daurada, a través del pagament d'Articles Processing Charges (APC). Però fins que aquesta ruta sigui global, caldrà duplicar els pagaments en un context de restriccions financeres. Finalment, els consells de recerca britànics han admès la Ruta Verda com a procediment de publicació, ja que només depèn dels períodes d'embargament. En aquesta línia, els editors de l'informe creuen que la Ruta Verda serà el principal camí de publicació en OA en els àmbits de les CSH.

(2) Rol i supervivència de les societats científiques: Les revistes són bàsiques per a la seva supervivència i els preus resulten econòmics respecte a les revistes biomèdiques.

(3) Capacitat per publicar a l'estranger: La perspectiva d'una ciència internacional es pot estroncar perquè la majoria de publicacions estrangeres no tenen cap motiu per adoptar els requeriments fixats pels consells de recerca del Regne Unit.

(4) Tota publicació ja està en línia: Aquesta afirmació sustenta el debat sobre l'OA però és incerta per a les CSH. Els llibres es publiquen sobretot en paper i serà difícil aplicar-hi una estructura d'OA. A més, les revistes estan disponibles en línia de forma progressiva però no s'hi publiquen totes les investigacions en CSH.

Els coordinadors conclouen que la posició de partida de molts investigadors és que l'OA és necessari i/o inevitable però que existeixen problemes que poden ser destructius si no es resolen. Per tant, és essencial exposar i revisar tots els punts de vista.

En el costat dels defensors de l'OA, Stephen Curry creu que és un tema complex però que mereix un compromís ferm dels acadèmics. A través dels consells de recerca, el Regne Unit ha adoptat una política de transició que afavoreix la Ruta Daurada, però cal estar atent a l'evolució mundial. A més, Public Library Of Science (PLOS)2 ha demostrat que un model sostenible pot estar d'acord amb un alt nivell de publicació i una revisió per parells eficaç. En aquesta línia, Martin P. Eve considera que l'OA ofereix l'oportunitat de repensar el rol i els mètodes de control. Els acadèmics han tendit a allunyar-se de les revistes d'OA i a escollir publicacions reconegudes per les estructures d'acreditació. L'alternativa seria publicar tot el que superi un determinat llindar de solidesa acadèmica i que els lectors experts decideixin si és rellevant o no. Aquests canvis poden conduir a una major col3laboració científica.

Pel que fa als partidaris amb reticències, Stuart M. Shieber opina que els principis del Finch Report (accés, facilitat d'ús, qualitat, cost i sostenibilitat) són adequats però les recomanacions específiques poden comportar un augment limitat de l'OA a partir d'un cost elevat. En particular, seria preferible donar suport només a les revistes d'OA real perquè les híbrides consoliden models de subscripció disfuncionals. També és reticent Chris Wickham, que analitza el dilema dels acadèmics britànics en CSH: si publiquen en revistes internacionals que no compleixen els criteris dels consells de recerca, arrisquen futures avaluacions, però si no ho fan perdran el ritme científic internacional. D'una altra banda, Rita Gardner considera que les societats científiques estan adaptant progressivament les publicacions a un entorn nou i incert amb l'objectiu d'assolir un equilibri adequat entre accés, excel·lència i sostenibilitat.

En el costat dels detractors, Ziyad Marar creu que els moviments oberts se centren en el consum d'informació però s'obliden de la producció. En un món amb quantitats ingents d'informació, l'important és la capacitat de crear i rebre el que és bo i rellevant, que en l'àmbit acadèmic implica "amb autoritat", no "popular". Per tant, cal defensar els valors i mecanismes que sustenten l'autoritat científica, que requereix la selecció prèvia i el control de qualitat per part dels editors i revisors. Segons Robin Osborne, els acadèmics han de conservar el dret a decidir la forma i sortida dels resultats obtinguts amb finançament públic. La Ruta Daurada presenta el risc que la quantitat de publicacions augmenti i la qualitat baixi perquè els editors vulguin augmentar els ingressos via APC. Finalment, Nigel Vincent defensa que les monografies i els capítols són tipologies acadèmiques valuoses que no poden ser sacrificades a l'altar de l'OA, com tampoc el procés de revisió per parells com a garantia d'excel·lència. En aquest sentit, creu que encara no hi ha solucions acordades per a la visibilitat i viabilitat en OA.

En conclusió, l'OA sembla imparable però ha de superar obstacles importants. Una bona opció per trobar solucions és establir un debat constructiu entre opinions divergents sobre els temes fonamentals. Així, l'evolució futura de l'OA pivota al voltant d'aspectes com la irrupció de models híbrids, la viabilitat econòmica de les revistes i de les institucions implicades, l'extensió de la publicació digital, la internacionalització de la ciència o els mecanismes d'autoritat científica. Ara bé, una cosa sembla clara: cada àrea científica s'ha d'avaluar de forma rigorosa i s'han d'atendre les seves especificitats, més enllà dels interessos personals o dels organismes avaluadors. En aquest context, les CSH reclamen un tractament diferenciat en el procés de debat i construcció del moviment d'OA.
 


1. http://www.researchinfonet.org/publish/finch/
2. http://www.plos.org