Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El més nou en préstec digital a biblioteques públiques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Carme Fenoll Clarabuch
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Mount, Dan. A Review of Public Library E-Lending Models. Brussel·les/La Haia: Civic Agenda EU, desembre 2014. 104 p. + Supplement E-book lending models in Flanders and the Netherlands in context: perspectives for the future. 12 p. Disponible a: <http://www.lmba.lt/sites/default/files/Rapporten-Public-Library-e-Lending-Models.pdf> [Consulta: 10/02/2015]

Bibliografia dels anteriors articles sobre aquest tema al Bdig

Ens trobem davant de l'estudi de benchmarking sobre préstec digital a les biblioteques públiques més detallat i actualitzat fins ara, tot esperant la propera publicació d'un benchmarking internacional del consultor Javier Celaya a Dosdoce. El treball, fruit d'un encàrrec conjunt dels Ministeris de Cultura de Flandes i dels Països Baixos, pretén aportar llum a les estratègies que en aquesta matèria estan impulsant els respectius governs. Una de les conclusions que se n'extreu és que tant el sistema de préstec digital holandès com el flamenc estan dins dels més eficients d'Europa.

Els països analitzats són: Europa: Txèquia, Estònia, Dinamarca, Bèlgica-Flandes, França, Findlàndia, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, País de Gal·les. Nord-Amèrica: Califòrnia, Massachussets, Quebec.

Els noms de cada plataforma de préstec es poden trobar en la ressenya que sobre el mateix treball fa José A. Merlo Vega.

En destaquem la detallada organització de l'estudi amb elements clau per afavorir la comparativa i l'anàlisi. De tots els països disposem de les següents dades:

1. Història i introducció al model de préstec digital

2. Context comercial: quin tipus de cooperació s'ha establert amb els editors, quins models s'han establert, si s'integren botons de compra.

3. Context cultural

4. Abast i públic del model de préstec digital

5. Característiques de la col·lecció

6. Finançament: mitjana de preu per préstec i mitjana de costos

7. Estratègies de negociació-friccions

8. Especificacions tècniques

9. Experiències dels usuaris

Posteriorment, el treball realitza una acurada comparativa amb gràfics molt aclaridors –inclouen taula comparativa de tots els països analitzats; mitjana de préstecs per mes, mitjana de preu/préstec; disponibilitat geogràfica; etc,.- i un a detecció de tendències interessant, que ve acompanyada d'un suplement del professor Dr. Frank Huysmans que contextualitza les conclusions en el model flamenc i holandès.

Exposarem aquí una tria de les conclusions i tendències innovadores que aporta el treball:

·La majoria dels projectes estudiats tenen un àmbit nacional. La creació de consorcis de compra a nivell nacional fa possible models més sostenibles, segurs i constants.

·Els models amb més experiència tendeixen a aportar col·leccions més àmplies i demostren estadístiques d'ús més elevades.

·La integració del botó de compra és una tendència (46% dels casos de l'estudi la contemplen).

·L'estudi destaca com a més econòmic el model de llicència de pagament-per-préstec ofert per Stichting Bibliotheek.nl i en els models nord-americans destaca l'eficiència de Pretnumerique.ca al Quebec. Els altres 3 projectes més destacables a nivell europeu són: the Dutch Digital Library, Denmark's eReolen i l'Stockholm Public Library's Digital Library.

·En el context americà, on Overdrive presenta un domini absolut, algunes iniciatives (California, Kansas i Colorado) s'estan atrevint a treballar plataformes hostatjades als seus servidors. Per contra, a Europa, aquesta pràctica només es realitza al sistema nacional norueg (Bokyhlla.no)

·Els sistemes de pagament-per-préstec s'avaluen positivament i redueixen el risc de les biblioteques. Per contra, el model de llicències úniques, poden incentivar als editors reticents a entrar a les plataformes.

En el desideratum de l'estudi s'inclouen les següents paraules clau: flexibilitat per permetre diferents models d'acords amb editors en una mateixa plataforma; diàleg i comunicació entre editors i bibliotecaris (l'estudi recull bones pràctiques d'entitats que actuen com a mitjanceres entre els interessos d'ambdós sectors); experimentar: actualment els països haurien d'entendre que estem en ple laboratori de proves; captura de dades per poder extreure conclusions sobre comportaments i usos.

·Es necessiten més estudis d'usuaris. Un estudi d'Estònia (oct. 2013) reflexava que el 58,7% dels préstecs digitals es feien fora dels horaris de les biblioteques i un 36,8% es feien en diumenge.

·El 55% dels usuaris que van respondre a un estudi d'usuaris de Finlàndia destaca el préstec digital va portar-los a interessar-se més per comprar llibres digitals.