Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les xarxes socials i la construcció del capital reputacional

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

Nicholas, D.; Herman, E. and Jamali, H. (2015). Emerging reputation mechanisms for scholars. Report European Commission. Joint Research Centre. Institute for Prospective Technological Studies. Disponible a: http://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/bitstream/JRC94955/jrc94...  [Consulta:25/07/2015]


La correspondència i les trucades telefòniques eren maneres habituals d’intercanviar coneixement que han quedat desfasades per piulades, blocs i altres accions immediates, a temps real. Els experts asseguren que una bona reputació és vital per l’èxit, i per tant, conèixer els mecanismes que es fan servir per construir-la en un moment on la recerca i la docència són dependents i es reforcen recíprocament, amb la mateixa importància, ens pot ser de molta utilitat.

Ens trobem en una escena acadèmica on el context és canviant. Quina reputació tens com a acadèmic i/o professional o encara l’has de construir? Com la pots mantenir, millorar i mostrar?

Avui, un projecte de recerca és vist com un mercat social, on els productes de recerca s’intercanvien per diners, prestigi i reconeixement. Entendre les oportunitats que aquests (25) mecanismes presenten pels acadèmics és l’objectiu de l’informe que us ressenyem, que ha estat elaborat per CIBER Research LTD http://ciber-research.eu/ i és una part d’un projecte extens que explora la ciència oberta. A partir del nou repte d’avaluar i mesurar la reputació científica juntament amb la irrupció de nous perfils d’acadèmics, la pregunta que es planteja respondre és com els acadèmics construeixen (mantenen i mostren) la reputació a la xarxa.

Per fer-ho, divideix les 130 pàgines del document en dos blocs: el primer, una revisió bibliogràfica exhaustiva i al segon, una anàlisi/estat de l’art, en forma de fitxa (introducció, fets, activitats acadèmiques cobertes, antecedents, dades facilitades i resum) de les noves plataformes socials per acadèmics.

L’ús del model creat per Ernest Boyer (1990) sobre les activitats associades a les tasques acadèmiques i que té 4 eixos: recerca, integració, aplicació, docència + cocreació (aquest darrer és d’una actualització feta per Ecclesfield l’any 2011) predefineix un ventall de 58 activitats i serveix de marc de referència per presentar les dades obtingudes.

L’informe narra amb molt detall cadascun dels eixos, tenint en compte que formem part d’un entorn acadèmic més obert, dinàmic, participatiu i democràtic que mai, però a la vegada també més temptatiu i incert. Si voleu llegir el cicle de vida de la recerca, és a dir, com pot néixer una idea d’investigació fins que es materialitza en forma d’article, fil per randa, deteniu-vos en la lectura de la revisió bibliogràfica de l’informe.

Per la recollida de dades es van seleccionar 25 plataformes per ser analitzades, i es van classificar en els següents blocs: Altmetrics; Citizen science platforms; Code repositories; Data repositories; Discipline-specific academic social networking services; Electronic laboratoy notebooks; Multidisciplinary academic social networking services; Open peer review systems; Professional social networking services; Q&A sites; Reference management tools with social media feature; Review systems for MOOCs i Social learning platforms.

Com a millor posicionades, per l’àmplia cobertura de les activitats trobem ResearcheGate i Academia. A l’altre extrem, labfolder i Edmodo.

Com a usuària de les xarxes socials, i també de les acadèmiques, he de reconèixer que desconeixia gran part de les plataformes analitzades. Motiu pel qual us animo a llegir l’informe, triar i provar-les, per poder extreure cadascú les seves conclusions basant-se en les necessitats personals. L’ideal –des del meu punt de vista– seria una eina que et permetés estar al dia de les publicacions, tenir alertes de convocatòries, compartir documents, gestionar projectes, obtenir mètriques alternatives, poder intercanviar e-mails amb col·legues o companys de recerca, construir-mantenir-créixer la reputació i també disseminar la recerca, entre d’altres.

Malauradament això no és possible en un únic portal, ja que les eines actuals només ofereixen una cobertura parcial a la totalitat de tasques i necessitats acadèmiques. Per tant, per acabar, voldria recomanar pels lectors del BlokdeBiD 5 xarxes socials per acadèmics i professionals (l’elecció es basa en la valoració rebuda per l’estudi i també en intentar oferir varietat de possibilitats):

ResearchGate (Share and discover research) http://www.researchgate.net/

LabRoots(Science News, Webinars and Virtual Events)  http://labroots.com/

CourseTalk (Discover online courses) https://www.coursetalk.com/

Socientize (Citizen science projects) http://www.socientize.eu/

Linkedin (La mayor red profesional del mundo) https://es.linkedin.com/