Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Algú podria tenir la impressió que els textos de Suber poden ser obsolets per la velocitat com ha avançat l’accés obert en els darrers anys però, justament llegint-los, ens adonem de la seva vigència i ens ajuden a aclarir els conceptes que de vegades no estan clars. Amb aquesta darrera intenció ens ofereix, al final del llibre, un glossari amb una compilació de les principals definicions.

En el recull trobem articles de reflexió, articles adreçats als investigadors, a les biblioteques i també als editors de revistes tot donant-los consells, a més de propostes que encara poden ser implementades, ara, per avançar amb l’accés obert. Els articles apareixen agrupats per temes i no en ordre cronològic.

Si ens fixem en el primer article en ordre cronològic, del març de 2002, trobem un text amb analogies i procedents del que Suber anomena FOS (Free Online Scholarship). En aquest escrit, compara l’accés obert amb el correu postal recordant que, en els inicis, el destinatari d’una carta havia de pagar per rebre-la fins a l'aparició dels segells on qui paga és qui l’envia. A Suber li agrada fer aquest tipus d’analogies en els seus textos. El febrer de 2010, compara l’accés obert amb una energia neta, que tothom creu que és millor però que costa estendre, s’hi posen traves, té un procés d’adopció lent per protegir alguns operadors, i alguns han de pagar un preu (per exemple, estètic) perquè se’n beneficiï tothom.

En una altra entrada, datada al setembre de 2003, Suber ens presenta l’argument que qui paga la recerca mitjançant els impostos ha de poder accedir lliurement i sense restriccions als resultats d’aquesta recerca. Aquest argument s’utilitza de manera reiterada per defensar algunes polítiques. És interessant veure com el presenta: refutant les objeccions a aquest argument com, per exemple, indicant que no és suficient que un ciutadà pugui accedir lliurement a una biblioteca per llegir un article perquè la biblioteca ha hagut d’adquirir el text, o recordant que, de vegades, és més car restringir l’accés als ciutadans d’un territori determinat que oferir un accés universal, tot recordant que Canadà va limitar l’accés als resultats d’algunes investigacions als seus ciutadans.

Suber també ha mantingut algunes discussions interessants amb altres defensors de l’accés obert, especialment amb Steven Harnad, el principal valedor de la via verda. En el llibre apareix la proposta que va fer l’abril de 2008 per diferenciar les condicions amb què s’ofereixen els continguts en revistes d’accés obert i en repositoris. Suber proposà utilitzar el terme accés obert fort per a aquells continguts que s’ofereixen de manera gratuïta i, a més, se’n permet la reutilització, mentre que allò que s’ofereix només de manera gratuïta rebria el nom d’accés obert feble. A Harnad aquesta distinció no li va agradar i després de discutir-ho amb Suber aquest darrer va proposar no utilitzar aquests termes i, en canvi, va optar per una distinció que encara utilitza: accés obert lliure i accés obert gratuït, respectivament. Suber ens recorda que la distinció entre verd i daurat fa referència als mitjans de difusió mentre que la seva proposta de lliure i gratuït té a veure amb els drets o llibertats dels usuaris.

Una altra secció de gran interès en aquest llibre és la que dedica a les polítiques, incloent-hi els articles on analitza les diferents polítiques adoptades pels National Institutes of Health (NIH) durant aquests anys, com també la política adoptada pel claustre de professors de la Faculty of Arts and Sciences de Harvard que va crear un precedent seguit per altres centres de la mateixa universitat i per altres centres de prestigi dels EUA com el MIT o la Princeton University, entre d’altres.

De vegades pot sorprendre l’actualitat d’alguns textos com per exemple quan parla de Napster i l’accés obert, una analogia que ara s’utilitza amb el fenomen Sci-Hub, o quan es pregunta per què els investigadors no dipositen massivament en els repositoris. En aquest darrer cas, defensa la importància d’aquestes eines davant de qui creu que des dels centres de recerca es pot accedir a totes les publicacions científiques i, a més, utilitzen cercadors com Google Search.

Respecte la discussió actual sobre el cost de publicar en revistes d’accés obert, Suber aporta dades, algunes encara vigents, remarcant que la majoria d’aquestes revistes no tenen tarifes per publicar i recordant que en algunes revistes amb accés restringit també cal pagar per publicar-hi. A més, inclou alguns textos on ens presenta una proposta per canviar de model que és molt semblant a la que l’any passat proposava el Max Planck Institute.2 En un article de l’octubre de 2007, Suber ens explica que la proposta sorgeix d’una idea de Mark Rowse, llavors director executiu d’Ingenta, que va dir en una entrevista que per a una editorial que tingués un acord amb tots els consorcis bibliotecaris dels EUA per accedir als seus continguts li seria molt fàcil convertir aquest acord en una llicència per permetre que els acadèmics publiquessin continguts l’accés als quals no tindria restriccions. Aquesta proposta apareix en altres textos de Suber i, en especial, quan comenta el projecte SCOAP33 del CERN que es basa en aquesta idea de Rowse.

Finalment, m’agradaria acabar aquesta ressenya destacant la secció anomenada open access overview, una introducció completa a l’accés obert que Suber va començar a escriure el juny de 2004 i que ha actualitzat periòdicament fins arribar a la versió del juny de 2015 que és la que inclou en aquest llibre. Suber descriu aquesta introducció com a prou curta per poder ser llegida i prou llarga per ser útil, i també en destaca l'organització que permet una lectura no lineal que facilita que es puguin llegir aquells apartats que ens interessin podent saltar-se la resta.

Aquest llibre ha estat un regal per a tots aquells que hem seguit Suber al llarg d’aquests anys perquè ens ha permès rellegir uns textos que ens han servit d’inspiració i ens han ajudat a avançar cap a l’accés obert. És un llibre que cal tenir a prop per consultar-lo i rellegir-lo tants cops com calgui. I per a qui encara no conegui Suber, els recomano la lectura del llibre per comprendre millor tot el moviment de l’accés obert i descobrir aquest gran pensador. Estic convençut que en gaudiran.


1SPARC Open Access Newsletter. http://legacy.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/archive.htm
2Schimmer, R; Geschuhn, K. K.; Vogler, A. (2015). Disrupting the subscription journals’ business model for the necessary large-scale transformation to open access. http://dx.doi.org/10.17617/1.3
3https://scoap3.org