Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Construïm col·leccions plegats? L'anàlisi de la col·lecció conjunta del RLUK

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques Informació i Documentació
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Malpas, Constance; Lavoie, Brian (2016). Strength in Numbers: The Research Libraries UK (RLUK) Collective Collection. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2016/oclcresearch-.... [Consulta: 02/10/2016]


Fa cinc anys, en aquest mateix Blok tot ressenyant un altre treball d’OCLC (Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment), assumíem que la gestió de la col·lecció no ha estat un dels temes de més impacte dins el nostre entorn. Tot i això, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’estan explorant les possibilitats de donar respostes de manera cooperativa a les necessitats que suposen la gestió dels fons i la seva conservació/preservació a llarg termini. Amb aquest marc, s’han desenvolupat diferents estudis, essent l’informe Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections ressenyat per Ángel Borrego al Blok de BiD un molt bon recull sobre els principals treballs fins el 2013, si més no aquells d’origen anglosaxó.

Pel que fa a iniciatives ja engegades, caldria destacar l’aclaparador cas de les biblioteques de l’Eastern Academic Scholars’ Trust (EAST), projecte que va ser iniciat el 2011 per més de 100 biblioteques universitàries del nord-est dels EUA. Aquest any 2016 han celebrat la finalització d’un projecte d’emmagatzematge cooperatiu distribuït, que significa que més de 6 milions de monografies seleccionades són guardades per alguna de les institucions d’EAST per un període mínim de 15 anys, monografies que, segons els acords que han suposat la constitució del projecte, queden a la disposició de la resta de biblioteques del grup. Iniciatives com aquesta permeten que les biblioteques participants puguin considerar la retirada o esporgada dels títols de les seves col·leccions, creant d’aquesta manera espai per a nous serveis bibliotecaris.

En vista de la importància creixent de les col·leccions cooperatives i en línia amb els seus treballs a l'entorn de la matèria, OCLC va col·laborar amb el consorci Research Libraries UK (RLUK), format per biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit i Irlanda, per definir els trets generals i les característiques específiques de la col·lecció conjunta del consorci, amb la intenció de dibuixar la dimensió, l'abast i solapament dels fons, i per donar suport a una major col·laboració en la gestió de les col·leccions dins de les institucions del RLUK. L'objectiu de l'estudi és fer un esbós de la col·lecció conjunta que la presenti més com un tot característic i cohesionat que no pas com la recopilació de col·leccions institucionals dispars, amb especial interès en els llibres impresos.

Les dades analitzades per Malpas i Lavoie corresponen a les col·leccions de 32 de les biblioteques del RLUK i, en concret, dels registres que estaven recollits a WorldCat a gener de 2016. Per tant, no és una anàlisi completa, però sí que força representativa. Al llarg del treball es compara la col·lecció conjunta del RLUK amb la de l’American Research Libraries nord-americana, tot i que aquesta és substancialment més gran.  

La col·lecció conjunta de l’RLUK està formada per 29,4 milions de títols (entre monografies, publicacions en sèrie i altres materials), que suposen més de 61 milions de holdings (una mitjana de 2 holdings per títol). Aquests mateixos títols suposen 1.000 milions de holdings en el conjunt de biblioteques de WorldCat, és a dir, de mitjana a escala global els títols de l’RLUK es troben repetits a 34 biblioteques. El volum de documents emmagatzemats RLUK és molt elevat, però d'altra banda la redundància és força baixa, amb els riscs que això suposa si es vol assegurar la preservació d'aquests fons. L'estudi caracteritza els països de publicació dels documents, on el Regne Unit i els EUA són el 50 % dels títols, d'un total de 333 països diferents. Pel que fa a la llengua, l'anglès és el 68 % per a un total de més de 400 idiomes. Sobre els tipus de materials, sabem que el 88 % dels títols corresponen a monografies i el 5 % a publicacions en sèrie.

L'estudi se centra en els llibres impresos, que a l’RLUK són el 71 % de la col·lecció conjunta. Aquest és un percentatge elevat si es compara amb l'ARL (Association of Research Libraries), on els 34,5 milions de títols de llibres suposen el 49 % del total de la col·lecció. Els llibres de l’RLUK són gairebé 21 milions de títols, amb una mitjana de 2 holdings per cada títol. S'observa que gairebé el 90 % dels títols estan emmagatzemats en menys de 5 biblioteques i, en canvi, menys de l'1 % estan duplicats a més de 20 biblioteques. Per tant, hi ha un baix nivell de duplicació al conjunt de les biblioteques estudiades, amb el perill que això suposa per al sistema. En canvi, la col·lecció de llibres de l'ARL és més redundant, amb una mitjana de 7 holdings per títol, i només el 73 % dels títols estan guardats en menys de 5 biblioteques. Els llibres de l’RLUK procedeixen de 254 països per a un total de 467 idiomes, de manera molt similar a la col·lecció de l'ARL, tot i que aquesta sigui major. També s'analitza l'edat dels llibres guardats, la majoria són relativament moderns (60 % publicats a partir de l'any 1950), tot i que un important 11 % corresponen a abans de 1850. Tot i la tendència progressiva en el nombre de llibres publicats des d'aleshores, cal observar dues caigudes atribuïbles a la 1a i la 2a Guerra Mundials, així com la de la primera dècada dels 2000. Com a qualsevol col·lecció de fons acadèmics, les matèries dels fons de l’RLUK són d'allò més variades, on Gran Bretanya és l'encapçalament més recurrent, seguit de les humanitats i les ciències socials (de manera prou similar a l'ARL).

Com que es vol examinar com es pot distribuir de manera responsable entre els membres la gestió de la col·lecció conjunta cal saber quin és el nivell de duplicació dels fons: quants materials estan duplicats, i a quin nivell? Com s'havia explicat, la col·lecció conjunta de l’RLUK és prou dispersa, si més no internament (26 milions de títols guardats a menys de 5 biblioteques del consorci), però en canvi el risc és menor si es mira globalment (els títols guardats a menys de 5 biblioteques participants a WorldCat passen a ser 17 milions). L'estudi també entra a analitzar els problemes que suposa la gestió d'obres, edicions i manifestacions, valgui l'exemple d'un clàssic com La divina comèdia que a l’RLUK es manifesta en gairebé 1.000 versions i fins a 1.642 holdings. Els autors aposten per una anàlisi FRBR (Functional Requirements for Bibliographic Records) de les col·leccions que permetés identificar àrees d'interès en comú. En aquest sentit, el treball analitza les matèries més representades a la col·lecció conjunta de l’RLUK, pas previ pel que hauria de ser un treball posterior de col·laboració entre les biblioteques del consorci en funció de les seves àrees d'estudi. Els autors desenvolupen el mateix exercici de detecció de duplicats amb els llibres impresos, ja sigui internament a l’RLUK o a escala global segons WorldCat. Una vegada més, s'observa el fenomen de la cua llarga: menys de l'1 % de la col·lecció està guardada en el 75 % o més de les institucions, cosa que tampoc sorprèn si entenem l'abast especialitzat de les biblioteques de recerca.

Finalment, l'informe compara el solapament de les dues col·leccions analitzades, RLUK i ARL (que és de gairebé 3 milions de títols en la col·lecció central, i de 7 milions en els menys habituals), i deixa un breu apunt per a la comparació amb el dipòsit de preservació digital HathiTrust. També fa una breu anàlisi regional dels fons de l’RLUK i, en concret, d'Anglaterra i d'Escòcia tot comparant-los amb les respectives biblioteques nacionals.

La col·laboració entre l’RLUK i OCLC estableix certes conclusions, entre d’altres que el nivell de títols duplicats al consorci estudiat és relativament baix, fins i tot en l’àmbit de manifestacions FRBR. Paradoxalment, es comprova que la raresa és ben habitual, cosa que motiva encara més el pas de pensar en la gestió cooperativa de les col·leccions, no només per alliberar espais i eliminar redundàncies sinó, i sobretot, per construir una col·lecció comuna que augmenti la riquesa dels fons locals.

El treball de Constance Malpas i Brian Lavoie és una anàlisi exuberant que planteja algunes de les preguntes a respondre en el camp de la gestió cooperativa de les col·leccions universitàries i de recerca. Tot i la profusió de dades i la seva magnitud, l’informe és visualment clarificador gràcies a l’ajuda d’abundants gràfics i taules explicatius. Seria d’esperar que, un cop examinades les col·leccions i dibuixades les àrees a explorar, propers passos portessin a la gestió cooperativa de les col·leccions de l’RLUK o, si més no, a part d’aquestes col·leccions.