Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

L’edifici de biblioteca com a recurs estratègic

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques


Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].


L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Per ajudar a donar resposta a preguntes com aquestes el LIBER Architecture Group del LIBER, Association of European Research Libraries, ha publicat aquest document que recull dades sobre 15 projectes realitzats recentment en edificis de biblioteques a Europa, ja siguin edificis d'obra nova, reformes, rehabilitacions o ampliacions i que recull, bàsicament, casos de biblioteques universitàries, encara que també inclou biblioteques nacionals, públiques o regionals.

Context

Aquest informe és la darrera concreció d'un treball continu de recopilació de dades sobre edificis de biblioteques que va començar el 1996, amb motiu dels seminaris bianuals que celebra el LIBER Architecture Group, i que ha generat ja 12 publicacions de reculls de casos. Des de l'any 2010 els PDF estan disponibles en accés obert a http://web.zhbluzern.ch/liber-lag/lagepub.htm.

Tant o més interessant que aquestes publicacions és la base de dades que des de 2012 recull aquesta informació, accessible a http://liber-lag.techlib.cz/. En aquesta base de dades, s'hi recullen 61 casos que es poden consultar per anys, per països o per ordre alfabètic. El que em sembla més rellevant és la cerca amb filtres, que permet seleccionar de forma ràpida i sistemàtica aquells casos que més ens poden interessar. Permet filtrar per tots els paràmetres numèrics: superfícies (construïda/útil), nombre d'usuaris, costos, capacitat documental, equipament informàtic o audiovisual, o activitats especials, entre d'altres.

L'objectiu d'aquestes publicacions i de la base de dades és que els professionals hi puguin trobar projectes similars als seus, noves idees, com també establir contactes professionals que permetin compartir el coneixement i l'aprenentatge de les experiències dels altres.

Descripció de l'informe

Aquest darrer informe, amb la documentació del seminari de 2016, en base a un qüestionari recull de forma objectiva i sistemàtica informació detallada de 12 biblioteques universitàries, 2 de públiques i 1 magatzem cooperatiu extern (off-site). N’hi ha 5 d’Alemanya, 4 del Regne Unit, 2 de Suïssa i 1 de França, Suècia, Bèlgica i Irlanda.

Hi ha quatre grans biblioteques, que superen els 16.000 m2 construïts (la més gran té 30.000 m2), i dues de petites, amb superfícies inferiors als 1.000 m2. La majoria de casos tenen una superfície mitjana, entre 5.000 m2 i 7.000 m2, amb col·leccions que oscil·len entre els 100.000 i 200.000 documents, aproximadament.

Pel que fa a la informació general de la biblioteca, s’hi especifiquen les dades de contacte, les dades d’usuaris, les dades sobre l’edifici original (si és el cas) i la seva capacitat documental. Es donen les dades del nou edifici: equip d’arquitectes, descripció dels objectius del projecte i característiques principals. Es donen moltes dades d’informació tècnica: superfícies, capacitat documental, equipament audiovisual i informàtic, sales per a usos especials (formació, conferències, lleure…), magatzems, tipus de prestatgeries (accessibles/d’accés restringit, prestatgeries compactes…) i altres característiques tècniques (instal·lacions, xarxes de telecomunicacions…). Finalment, es donen informacions sobre el calendari del procés d’edificació, els costos i les publicacions i premis.

Cada fitxa incorpora fotografies i plànols dels edificis, que també ajuden a fer-se una idea del tipus d‘espais i de l’oferta de servei (aquesta informació no està disponible a la base de dades), com també a retenir-ne les característiques arquitectòniques.

Tot i que l’informe s’estructura en camps definits, molts d’ells parametritzats, també inclou camps lliures, on els professionals expliquen les idees i les intencions generals del projecte, i l’arquitectura de forma telegràfica. En cada projecte hi ha les dades de la persona de contacte, per a consultes i ampliació de la informació.

Valoració

Tenir dades sobre costos d’inversió en l’edifici, en relació a la superfície i a la col·lecció documental em sembla essencial per poder prendre les decisions estratègiques que comentava a l’inici. Sovint ens trobem que l’augment de les col·leccions hipoteca l’espai disponible, aquest recurs escàs, i impedeix oferir nous serveis als usuaris. Davant d’aquest dilema entre espai per a col·leccions o espai per a usuaris el document ens ofereix diverses possibles vies de solució, que cal entrellegir a partir de l’anàlisi de les dades.

L’opció més immediata sol ser ampliar l’edifici existent o traslladar-se a un nou edifici amb major superfície, mantenint bona part de la col·lecció a la sala, accessible als usuaris. Aquesta opció és molt costosa: requereix una forta inversió (d’uns 80 € per document, de mitjana!), i després uns elevats costos de manteniment. És la solució que adopten la majoria de biblioteques universitàries analitzades, que mantenen més del 90 % de la col·lecció de lliure accés (fet que redueix, d’altra banda, els costos de gestió de personal).

Portar a terme una reforma, sense ampliar la superfície, permet redefinir els espais i el concepte de biblioteca amb uns costos que poden ser menors, però més incerts, més difícils de predir, (que poden variar molt d’un cas a un altre).

Molts dels projectes analitzats a l’informe incorporen un canvi de concepte en els espais de biblioteca per oferir nous serveis als usuaris: les biblioteques universitàries esdevenen espais d’aprenentatge (learning centers) amb espais per a treball en grup, espais per a la docència, la recerca i activitats socials. També en molts d’ells s’incrementen els seients de lectura i els punts de treball per a usuaris.

Alliberar aquest espai per als usuaris sense augmentar la superfície total implica sovint comprimir l’espai per a la col·lecció, i aquesta és l’estratègia que han seguit les tres grans biblioteques de l’informe: les dues biblioteques públiques centrals urbanes de Liverpool i d’Umeå, i la biblioteca de la Universitat de Friburg. En els dos primers casos, menys del 45 % de la col·lecció és a la sala, accessible als usuaris, fet que permet comprimir la resta de la col·lecció als magatzems, en accés restringit (amb una densitat de documents/m2 molt més alta). A la biblioteca universitària de Friburg només el 5 % de la col·lecció és a la sala! Són 230.000 volums sobre un total de 4.430.000. Aquesta estratègia sembla justificada quan tenim grans col·leccions.

Una estratègia paral·lela per alliberar espai per als usuaris és recórrer a l’ús de prestatgeries compactes. Les biblioteques centrals urbanes de Liverpool i Umeå allotgen fins a un 50 % de les seves vastes col·leccions en prestatgeria compacta. En canvi, curiosament, les biblioteques universitàries que hi recorren la utilitzen només per a fraccions menors al 8 % de la col·lecció. Destaca, però, l’Oxford Brookes University Headington Library, on s’utilitzen les prestatgeries compactes també a les sales de lliure accés d’usuaris.

Finalment, hi ha l’estratègia d’externalitzar l’allotjament de part de la col·lecció a un magatzem cooperatiu extern, com en el cas del Magatzem Cooperatiu de Büron, a Suïssa. Dóna servei a cinc biblioteques universitàries i cantonals, de manera que les biblioteques poden alliberar espai als seus edificis centrals emmagatzemant documents de molt baix ús fora de l'edifici central, cosa que els permet de guanyar espai per a altres usos, especialment aquells amb orientació als usuaris. El magatzem està situat entre 30 i 80 quilòmetres de totes les biblioteques i connectat per un servei de missatgeria diari. Un espai únic de 18 metres d'alçada, amb equipament logístic automatitzat permet optimitzar al màxim l'espai (és un edifici molt compacte), alhora que permet minimitzar els costos de manteniment i l'impacte ambiental.

Conclusió

Com veiem, el recull de dades d’aquest informe permet, a través del seu filtrat i interpretació, extreure conclusions pel que fa a possibles estratègies per optimitzar aquest recurs escàs que tenen les biblioteques, que és l’espai, per tal que esdevingui estratègic en la presa de decisions.