Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

El futur de les llibreries

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya


Rodríguez, Joaquín (2017). El futuro de las librerías. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez]. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible a: https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013. [Consulta: 14/05/2017].


Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats. Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.

Però més enllà d’aquest punt d’inflexió que han suposat les noves maneres d’exposar, vendre i llegir, l’autor ens demostra clarament que teníem unes mancances estructurals, uns punts negres, que aquesta crisi tecnicoeconòmica, per dir-ho d’alguna manera, han posat al descobert. I convé, doncs, encertar el diagnòstic i, sobretot, les mesures urgents per guarir-nos. De fet, en Joaquín no es presenta pas com un analista extern i aliè. Més aviat al contrari. Lector compulsiu i amant de passejar per l’excel·lent xarxa de llibreries que encara conservem, li sap greu que potser la baula més feble de la cadena es trobi desconcertada, sovint paralitzada, i amb poca força per donar un cop de timó indispensable. S’adona, clarament, que cal dotar les llibreries d’un suport institucional clar i efectiu per realitzar la reconversió necessària, que passa per tenir una presència important a la xarxa i una nova projecció ciutadana com a comerç i agent cultural de proximitat. I això queda clar que s’ha de fer de manera coordinada i amb una cooperació indefugible.

I és que per tot arreu hi planen un parell de preguntes oportunes i pertinents: què té d’indispensable la presència física, analògica, respecte l’entorn virtual? I, sense ampliar significativament l’índex de lectors habituals, hi ha pastís per a tothom? És obvi que ens cal d’alguna manera reinventar-nos, agafant tot allò de bo que tenim –contacte directe amb el lector, coneixement dels seus gustos, prescripció personalitzada, ambient especial, etc.– i donant un servei adequat als nous temps, que passa per tenir la possibilitat d’oferir uns amplis catàlegs bibliogràfics i un servei logístic impecable. L’aposta de l’autor és per un futur mixt, on la presència física, que hi dona un caràcter especial i emocional a l’acte de comprar, convisqui amb un bon treball en i a la xarxa.

Aquest recull té, s’ha de reconèixer, una voluntat de sacsejar-nos, tot i que en alguns capítols potser té un to un punt filosòfic i literari que no fa cap nosa, però que tampoc proposa solucions concretes i fàcilment implementables. I és que no és gens senzill, ja que a l’immobilisme estructural i als vicis adquirits amb el temps s’hi ha d’afegir una gran atomització de les empreses que no ajuda a ser àgils i actius. Costa, per tant, poder moure tota una dinàmica que té un recorregut temporal llarg, però ben segur que visions com aquesta ajuden a sacsejar-nos. De fet, dins del nostre àmbit català hem intentat, especialment des del Gremi de Llibreters, estar atents als nous escenaris i hem buscat fórmules i propostes que anessin en aquesta direcció. Vull recordar experiències com el portal E-llibreries (any 2010), reconvertit el 2012 en Liberdrac i el 2015 en Libelista, que va fent a poc a poc camí, en la línia de coordinar esforços, presentar una oferta rica i plural i posar en valor el paper indispensable de la llibreria, sense fer-li perdre la seva personalitat singular. O bé la creació de l’Escola de Llibreria (2012) per formar bons professionals. I fins i tot una proposta que ara comença a caminar que és l’espai de debat Hieronymus, que ens ha de servir per analitzar-nos i cercar propostes de millora que garanteixin la nostra supervivència, encara que sigui amb uns altres paràmetres. I, ja per acabar, la posta en marxa d’una Casa de les Lletres a Barcelona, en el marc de la marca Ciutat de la Literatura de la Unesco, ha de servir per agrupar tots els elements del nostre sector, donar valor i recursos a un necessari Observatori del Llibre i projectar-nos de cara al futur sense por i amb convicció.

 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l'Escola de Llibreria. [http://bd.ub.edu/edl/ca/el-futuro-de-las-librerias]