Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Teresa Fèrriz Roure
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barcelona Ciutat de la Literatura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . Disponible a: <http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca>. [Consulta: 05/06/2018].


El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

La nominació de la UNESCO va arribar en un bon moment: els indicadors apunten una lleu revifada del mercat lector i percebem altres elements esperançadors, com la consolidació de les editorials «d’editor» (aquelles que neixen de la vocació personal i troben el seu espai lector gràcies a un catàleg molt cuidat, habitualment d’alta volada intel·lectual) o la creació de noves llibreries per professionals joves, que venen a cobrir el buit deixat per espais de venda tradicionals que no s’han sabut adaptar als canvis, a més d’una presència consolidada del sector del llibre en la programació cultural de Barcelona (no tan sols dels escriptors, sinó també d’altres agents de la cadena del llibre com les editores, les llibreteres… ‒en femení, sí, perquè la majoria d’activistes del llibre són dones).

En aquest context, una de les primeres accions impulsades per l’Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura fou la creació d’un espai web per fer visibles les estratègies i eixos d’actuació de la nova ciutat creativa. Aquest web, juntament amb els seus perfils a les xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram, en ordre de rellevància), fa les funcions de finestra i aparador, a més d’impuls a nous projectes.

Relacionat amb l’eix informatiu i/o de promoció de Barcelona com a ciutat de la literatura, el web es proposa:

  • Presentar l’Oficina UNESCO i els seus responsables i difondre les activitats pròpies que s’inclouen dins de la programació cultural estable de l’Ajuntament de Barcelona. És el cas de les beques d’escriptura Montserrat Roig o altres accions iniciades fa anys, separades les unes de les altres, que Barcelona Ciutat de la Literatura ha començat a gestionar promovent sinergies i afavorint una millor redistribució dels recursos en col·laboració amb altres agents del teixit educatiu, social o comunicatiu de la ciutat. La voluntat informativa, en aquest cas, també coincideix amb la vocació de servei de l’Oficina, que vol donar suport al talent creatiu amb recursos i ajuda de tot tipus.
     
  • Seleccionar les activitats relacionades amb el llibre i la literatura pròpies de l’agenda de l’Ajuntament de Barcelona. A més, proposa diàriament la secció «No t’ho perdis!».
     
  • Destacar ‒coherentment amb l’associació que ve de lluny entre Barcelona i la gestió de grans esdeveniments‒ la celebració de Sant Jordi, incloent-hi un incipient arxiu històric sobre les diades i accions relacionades, com La Nit del Drac o els Diàlegs de Sant Jordi, organitzats en col·laboració amb les Biblioteques de Barcelona.
     
  • Informar sobre llibreries, biblioteques, editorials i institucions relacionades, publicant directoris amb la geolocalització a Google maps.
     
  • Cartografiar literàriament la ciutat des de l’apartat «Barcelona i literatura», que s’articula, amb un enfocament original, al voltant de les accions relacionades amb la cadena de valor de l’obra literària: des de la generació de la idea fins a la publicació i el diàleg de l’obra amb altres expressions artístiques com el cinema, la gastronomia o la música. Aquest espai inclou moltíssima informació i molt diversa, com també ho fa l’apartat «Llibres TV», una extensa recopilació de vídeos organitzats per temes. Un i altre són un tast inicial i llaminer d’un menú que percebem en construcció.

Lligat a aquest ambiciós objectiu d’enllaçar l’espai físic de la ciutat amb la literatura que s’hi genera, el lloc web presenta els projectes més genuïns i singulars que ha impulsat l’Oficina des de la seva creació, especialment «Literapolis» i «Mapa 10».

«Literapolis» és un joc per a telèfons mòbils on pren protagonisme la geolocalització amb una gimcana que promou el descobriment de l’espai de la ciutat gràcies als seus referents de ficció. «Mapa 10» parteix d’un format molt comú i compartit per totes les ciutats literàries UNESCO: l’elaboració de rutes literàries per tots els districtes de la ciutat, encarregades a professorat o creadors. Com a les ciutats «germanes», les referències als autors i les obres es complementen amb la senyalització física per tal de sorprendre el passejant o el turista que no ha cercat els autors i les obres proactivament però se’ls acaba trobant «per casualitat».

Tots dos projectes neixen amb el propòsit d’explorar nous formats i nous públics tot cercant els límits de la descoberta de la literatura per part del no-lector. Caldrà seguir amb atenció les iniciatives de l’Oficina en aquesta línia, ja que la realitat és tossuda i la majoria de projectes de difusió literària, tot i els intents per canviar aquesta dinàmica, acaben gairebé sempre essent consumits pels col·lectius educatius o els lectors ja consolidats.

Fora bo que el web evolucionés cap a un ecosistema d’espais digitals que no necessàriament han de pivotar al voltant de l’eix informatiu o documental heretat de l’estructura del web de l’Ajuntament de Barcelona on s’insereix, amb les servituds òbvies. (L’entorn documental, per exemple, sempre restarà inacabat perquè costa molt mantenir nòmines i llistes actualitzades de negocis quan hi ha companyies que es dediquen exclusivament a aquesta tasca.)

L’entorn digital de Barcelona Ciutat de la Literatura pot influir, des de la centralitat que li atorga el suport institucional, en tots els agents de la cadena del llibre, i promoure, sempre en col·laboració, projectes digitals innovadors que no defugin el risc i excel·leixin en ambició. Per exercir aquesta funció de node central haurà d’explorar nous formats i llenguatges híbrids, seguir amb atenció les tendències digitals i teixir complicitats més enllà del nostre entorn lingüístic i cultural, amb vocació global. El potencial és enorme en la Barcelona que aposta per les tecnologies del coneixement i el talent creatiu i que vol incorporar nous valors a la seva imatge icònica dins de les ciutats amb major projecció internacional del món. De ben segur que a Barcelona Ciutat de la Literatura no li costarà gaire trobar molt bona companyia en aquest viatge.

Nota: Aquesta entrada es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.