Ciència oberta a Espanya: encaixant les peces d’un complex trencaclosques

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Daniela de Filippo
Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), Instituto de Filosofía (IFS), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
​Instituto Interuniversitario de Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU)


Abadal, Ernest; Abad-García, Francisca; Anglada, Lluís; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida, Ignasi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela; Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep Manel; Santos-Hermosa, Gema (2023). Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción. [Proyecto RTI2018-094360-B-I00]. Barcelona-València: Grupo Ciencia Abierta. Disponible en: <http://hdl.handle.net/2445/200020>. [Consulta: 12/11/2023].


Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.

L’informe de situació i anàlisi de la percepció sobre la ciència oberta a Espanya —sorgit com a resultat d’un projecte homònim del Plan Nacional i liderat per l’Ernest Abadal— posa de manifest aquesta problemàtica i ens convida a aprofundir en el tema des d’una perspectiva integradora per posar llum sobre aspectes, a voltes, poc coneguts.

Seguint la visió de la ciència oberta que planteja Abadal (2022) com «un model amb peces per encaixar», l’informe es proposa analitzar cadascun dels seus components (accés obert, dades obertes, revisió oberta i models d’avaluació) a través de la percepció que en tenen —i de la ciència oberta en general— diferents agents implicats en el sistema de recerca.

Mitjançant enquestes i entrevistes a editors de revistes científiques universitàries, investigadors, vicerectors, responsables d’agències d’avaluació i focus group amb els bibliotecaris, s’ha recollit la percepció d’aquests actors clau sobre les barreres i els elements facilitadors per a la implementació de la ciència oberta a Espanya.

L’informe inclou, a més, una recopilació de les principals polítiques de promoció de la ciència oberta (i de cadascun dels seus components) que funciona com una excel·lent guia cronològica de les fites que han marcat l’evolució del moviment de ciència oberta en l’àmbit local en les darreres dues dècades. És també un encert, al meu entendre, la incorporació d’informació sobre el grau d’implementació de cadascun dels components i els recursos dedicats a la ciència oberta (fonts d’informació, repositoris, portals, etc.).

Quant a l’anàlisi de la percepció dels diferents actors acadèmics, els resultats posen de manifest el desconeixement que continua existint sobre el tema de la ciència oberta en general donat que només una quarta part dels investigadors coneix el concepte o està d’acord amb els seus principis. Aquesta dada és interessant ja que és el personal docent-investigador qui tira endavant les pràctiques de ciència oberta i les xifres aportades a l’informe mostren que encara som lluny del fet que la seva implementació sigui una realitat. Aquest col·lectiu manifesta que realitza les seves pràctiques seguint els lineaments que proposen (o imposen) les agències avaluadores i de finançament, per bé que reconeixen la necessitat d’una formació més àmplia com també d’estratègies clares per a la promoció de la ciència oberta. 

Segons els resultats aportats, els vicerectors consideren positiva la coordinació amb els serveis bibliotecaris per a la posada en marxa d’accions de ciència oberta, però encara queda molt camí per recórrer ja que la meitat de les universitats enquestades no té objectius concrets en matèria de ciència oberta. 

Per la seva part, per al personal de les biblioteques el sistema actual d’avaluació és el principal problema per a la implementació de la ciència oberta, com també la manca de coordinació entre els equips de direcció i les unitats de suport a la recerca i la manca de lideratge institucional.

Quan s’analitzen cadascun dels components de la ciència oberta, resulta interessant destacar algunes dades que ofereix l’informe i que posen de manifest que l’accés obert segueix sent la punta de llança. Els diferents recursos que ofereix l’estudi per recollir informació sobre publicacions en accés obert mostren que aquesta pràctica s’ha anat consolidant al llarg dels darrers anys. Així, per exemple, podem constatar que un 66,5 % de les publicacions dels investigadors del CSIC el 2021 eren al repositori institucional (Digital CSIC, 2022), xifres que superen el 70 % en el cas de les publicacions de les universitats catalanes (OAAUC, 2022) i arriben a més del 77 % en el cas de la Universitat Politècnica de València (UPV, 2020). No obstant, una de les barreres que apareixen de manera recurrent són les despeses de publicació en obert, les famoses APC que semblen ser un punt central a l’hora de la implementació de l’accés obert. A tot això se suma la necessitat de major formació i suport tècnic per als investigadors donat que l’univers «del que és obert» ha incrementat considerablement la càrrega de treball per al dipòsit i gestió dels resultats de recerca. 

Des del punt de vista dels editors, l’informe mostra que gairebé la totalitat de les revistes són en accés obert i aquest es percep com a positiu, no obstant, hi ha reticències per al dipòsit dels preprint i la competència amb les grans editorials és, actualment, un dels principals reptes que ha d’afrontar aquest col·lectiu. Per part seva, els vicerectors veuen positiu el suport econòmic per implementar un model de comunicació més obert i es mostren favorables a incentivar els investigadors per publicar en obert i establir-lo com a requisit a les convocatòries de suport a la recerca.

La informació sobre dades de recerca resulta especialment interessant donat que aquest aspecte és un dels menys coneguts dins de l’univers de la ciència oberta, potser perquè la incorporació de normatives i regulacions ha estat molt més recent. Us convido, per això, a revisar els recursos que aporta l’informe i que són un interessant material de consulta per fer un seguiment de la legislació i de l’abast del dipòsit de les dades a Espanya. 

Quant a la percepció dels diversos actors, en general, s’aprecia com a positiu compartir dades, fomentar la competència sana, i donar resposta a requeriments de les agències finançadores. No obstant, s’ha posat de manifest que les principals barreres estarien relacionades amb les diferències en les pràctiques de les diferents disciplines, la descontextualització que fa que un conjunt de dades pugui resultar inservible per a altres investigadors, la càrrega de treball que suposa la seva gestió i dipòsit, la por a ser qüestionat, la falta de polítiques i normatives que regulin el seu ús, les escasses infraestructures, certes qüestions ètiques associades amb la propietat, i l’aparició de conflictes quan existeix finançament privat que impedeix l’obertura d’aquesta informació.

Els aspectes relacionats amb les mètriques i els procediments d’avaluació són un punt especialment sensible per a tots els col·lectius ja que es perceben com un factor determinant de les pràctiques científiques i, per tant, de la implementació (o no) de la ciència oberta. La normativa analitzada a l’informe reflecteix l’interès creixent i recent per aquest tema, amb documents com ara l’Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (España, 2023) que advoca per la consideració dels principis de la ciència oberta entre els requisits per a l’avaluació de l’activitat investigadora. Quant a les percepcions, els vicerectors i les agències d’avaluació creuen que venen canvis positius guiats per les noves generacions d’investigadors. El que es percep com a negatiu és la dificultat que convisquin dos models d’avaluació, la falta de criteris clars per avaluar les diferents disciplines, l’escàs compromís per part dels avaluadors i el poc reconeixement de la seva tasca. Entre els diferents actors que s’han enquestat s’evidencia una manca d’acord en relació amb la valoració de les pràctiques de ciència oberta com a criteri d’avaluació. Per altra banda, mentre els investigadors i els bibliotecaris perceben els cossos directius de les universitats com a responsables de la promoció de la ciència oberta, aquests veuen la rigidesa administrativa com un impediment per a la implementació de nous models d’avaluació.

En línia amb els resultats presentats a l’informe, els autors ofereixen un segon document, Recomendaciones a la administración pública para facilitar la implantación del modelo de ciencia abierta en España, que actua com a corol·lari del diagnòstic presentat en el text anterior.

Després de l’exposició dels antecedents legislatius internacionals i nacionals en qüestions relacionades amb la ciència oberta, el document planteja cinc grans objectius per assolir i una sèrie de recomanacions per aconseguir-los. Aquests objectius —com comenten els autors— estan adreçats a l’administració pública amb el propòsit d’avançar més ràpidament en la implementació de la ciència oberta, però, al meu entendre, resulten interessants per a tots els membres del sistema científic.

Em sembla oportú presentar la llista d’objectius destacant algunes de les propostes dels autors:

Objectiu 1: Assolir el ple accés obert a les publicacions científiques resultat de la recerca en institucions públiques. Els autors suggereixen l’obligatorietat de la publicació en obert de resultats de recerca finançada sense incrementar les despeses, promovent la bibliodiversitat i la publicació en revistes «diamant». Insten les institucions a formar els seus investigadors, a fomentar la «via verda» i a promoure l’enllaç amb les dades de recerca, com també establir polítiques clares per garantir la retenció dels drets patrimonials per part dels autors.

Objectiu 2: Crear un sistema d’infraestructures i serveis de suport humà que facilitin la publicació de les dades de recerca de manera FAIR. En aquest cas, la proposta inclou el requisit de comptar amb un pla de gestió de dades en els projectes, com també un dipòsit previ d’aquestes dades seguint els principis FAIR. Així mateix, subratllen que els repositoris de dades han de complir amb els requisits necessaris per integrar-se en l’ecosistema EOSC i que les dades s’haurien de poder incloure en els sistemes d’informació institucional. La creació d’infraestructures cooperatives és una altra de las recomanacions realitzades.

Objectiu 3: Disposar d’un sistema d’avaluació qualitativa i quantitativa que reconegui la diversitat de resultats de recerca i les pràctiques de ciència oberta. Davant dels canvis en els sistemes d’avaluació en l’àmbit internacional, els autors proposen participar en els fòrums de debat, valorar la viabilitat de la seva implementació en l’àmbit local incloent diferents agents, adaptar els criteris d’avaluació a les disciplines i les diferents etapes de la carrera acadèmica i incloure mètriques responsables que incorporin pràctiques de ciència oberta.

Objectiu 4: Implantar el coneixement i la pràctica dels principis de la ciència oberta per part del personal investigador, de les unitats de suport a la recerca i del personal de biblioteca. En aquest cas, la proposta se centra a impulsar la formació en ciència oberta (considerant els seus components) a través de programes específics per a diferents col·lectius considerant tant personal docent-investigador com personal tècnic.

Objectiu 5: Gestionar el seguiment de les recomanacions i les accions establertes per part de les organitzacions per progressar cap a la ciència oberta. Aquí, el focus es posa en el rol de cadascuna de les institucions que hauran de crear comissions per monitoritzar la implementació de la ciència oberta i assegurar complir amb procediments d’avaluació dels progressos obtinguts després de la definició d’objectius clars i indicadors que permetin la seva operacionalització.

Després de la revisió d’ambdós informes, em permeto suggerir la seva lectura a diferents col·lectius perquè considero que ofereixen una visió àmplia i complementària sobre la situació de la ciència oberta a Espanya. Els textos posen de manifest la necessitat de coordinació entre els diferents agents del Sistema de ciència i tecnologia per assolir una implementació real de la ciència oberta. 

Per concloure, podem recuperar una frase que resumeix amb precisió la situació en què ens trobem ja que, en paraules d’Abadal (2022), la ciència oberta és una visió que no assolirà el seu màxim esplendor i desenvolupament fins que totes les seves peces es trobin àmpliament desplegades i aconsegueixin establir sinergies i coordinació entre elles.

 

Referències citades

Abadal, Ernest (2021). «Ciencia abierta: un modelo con piezas por encajar». Arbor, vol. 197, n.º 799, a588. 

Monitor del Mandato CSIC de Acceso Abierto. Datos del cumplimiento (2022). Oficina Técnica de DIGITAL.CSIC; Versión 3. 

España (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA): 2023 - 2027. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación. e- NIPO: 831 230 195. 

Observatori de l’Accés Obert de les Universitats Catalanes (2022). 

Monitor accés obert 2020 (2020). Universitat Politècnica de València. Servei de Biblioteca i Documentació Científica.
 

© Imatge inicial de Zoltan Matuska Pixabay