Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
McCreadie, Nell. Library value in the developing world. London: Sage, 2013. 27 p. Disponible en: <http://www.uk.sagepub.com/librarians/dw> [consulta: 20/03/2014].
En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.
Aquest interès explica la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem. Es tracta d'un estudi que segueix l'estela de l'informe Working together: Evolving value for academic libraries1, realitzat un any abans amb dades dels Estats Units (US), Regne Unit (UK) i Escandinàvia, igualment sota l'impuls del grup editorial SAGE. En tots dos casos ens trobem amb un treball de camp basat en un nombre limitat de bibliotecaris i de professors o investigadors, corresponent a un grup reduït d'universitats que prenen temptativament com representatives dels àmbits geogràfics estudiats.
Ens trobem davant la primera edició del resultat d'un projecte liderat per la Milne Library1 de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System2, que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l'edició i publicació en l'àmbit bibliotecari.
La consultora McKinsey va publicar a finals de 2013 un informe en què aborda el valor de les dades obertes i la seva capacitat per generar informació digital "líquida" i fàcilment distribuïble. L'informe analitza com les dades obertes poden crear valor econòmic, tant en termes d'ingressos com de disminució de la despesa, així com estalvi de temps. Enfront de la visió més tradicional orientada cap a les dades públiques obertes, l'informe se centra en la posada a disposició de dades obertes tant pels governs com per les institucions privades, proporcionant la base per gestionar aplicacions que necessiten grans volums de dades o crear aplicacions innovadores per a ús directe dels ciutadans. D'altra banda, aquesta anàlisi de McKinsey valora el potencial en set sectors d'activitat: educació, transport, productes de consum, energia elèctrica, petroli i gas, salut i, finalment, economia familiar (consumer finance). És destacable el valor que atribueix l'informe les dades obertes en l'educació que xifra entre 890.000 milions i 1,2 bilions de dòlars anuals.
L'Informe del Council on Library and Information Resources examina com els organismes d'investigació i els professionals de les biblioteques i de ciències de la informació (LIS) poden respondre als requeriments de les agències de finançament per a la gestió de les dades de recerca (National Science Foundation - NSF i National Institutes of Health - NIH). Recull sis interessants estudis que pivoten sobre el projecte DataRes, que es descriu detalladament en els dos primers treballs (Halbert, 2013 i Keralis, et al., 2013). El tercer (Crabtree, et al., 2013) és la Declaració de Denton, que resumeix els principis i intencions que sorgeixen de DataRes. El quart treball (Deards, 2013) proporciona un nou estat de la qüestió. El cinquè (Jordan et al., 2013) és una revisió d'iniciatives i projectes. L'últim (Jahnke i Asher, 2013) aborda els aspectes ètics des d'una perspectiva quasi filosòfica, el que confereix un interès especial a aquest treball.
