Repensant la metodologia en l’art: de l’objecte original als objectes digitals

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona
 

Matthew Long and, Roger C. Schonfeld (2014). Supporting the changing research practices of art historians. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_Support-Changing... [Consulta: 26/09/2014]

Escriu Johanna Drucker, una de les grans especialistes en la recerca a l'àmbit de les humanitats a l'entorn digital: "El disseny de recursos digitals per a la investigació acadèmica en les Humanitats no és una tasca tècnica, sinó una responsabilitat intel·lectual"i. Entenem el repte. Potser podem començar per mirar-nos amb lupa les diferències reals en els mètodes de treball dels historiadors de l'art i quins suports els estem oferint des de les nostres biblioteques, per exemple. L'art, la seva història, presenta reptes diferents i per tan caldran solucions diferenciades.

Comentava en una trobada amb investigadors fa uns dies que sempre que pensem en les humanitats, en general, ens ve al cap la idea de l'investigador com un ésser solitari, gairebé aïllat, a la descoberta de la seva parcel·la de coneixement amagada, única, particular, per descobrir. No és del tot cert, però s'apropa. Jo mateix he insistit en aquest clixé més d'un cop en altres ressenyes. L'art, i més concretament la seva vessant històrica, no s'escapa d'aquesta idea. En un entorn cada cop més digital i globalitzat, com s'ho han de fer els professionals de la informació per apropar-se als investigadors d'aquest camp, per tal de detectar necessitats?. Són tants i tant diferents els mètodes de treball dels investigadors?. Hi ha tantes històries de l'art com a historiadors i crítics?

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

Beneficis socials, educacionals i en darrer terme, econòmics

Margarita Taladriz-Mas
 

Evidence review of the economic contribution of libraries (2014): Final Report. June 2014 /Arts Council England; BOP Consulting, 2014. http://www.artscouncil.org.uk/media/uploads/pdf/Evidence_review_economic... [Consulta: 18/11/2014]

Aquesta revisió del que s'ha publicat fins a finals de 2013, en l'àmbit de la contribució a l'economia per part les biblioteques públiques i els serveis que aquestes presten en els diferents països, ha estat elaborada per la Consultora BOP i afavorida per l'Arts Council England, entitat governamental que finança i dóna suport a Museus Biblioteques i Arxius a Anglaterra.

El seu objectiu és el de revisar i identificar les evidències disponibles, tant al Regne Unit com en altres països, sobre com les biblioteques creen beneficis econòmics. La idea era no només assenyalar evidències de l'impacte econòmic directe que generen les biblioteques d'una manera directa, sinó també de l'impacte indirecte a través dels beneficis socials i educatius que ofereixen.

Dades i Discovery tools: riscos i recomanacions per la millora de l’accés als continguts electrònics

Mireia Pérez Cervera
Biblioteca Virtual - Col·lecció digital
Universitat Oberta de Catalunya
 

Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf

El document "Success strategies for electronic content discovery access" presentat el passat mes de setembre per l'E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d'afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.

Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d'aquests sistemes d'accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:

En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d'ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.

Quin camí cal prendre?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d'alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d'informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d'ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l'ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS