Una plenamar de dades

Enviat per Remedios Melero el Dc, 24/11/2010 - 10:38
Remedios Melero
Científica titular del CSIC
Membre del grup Accés Obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 
 Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. Final report of the High Level Expert Group on Scientific Data: a submission to the European Commission. October 2010. (http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=6204).

El títol d'aquest informe ja és per si mateix suggerent "Pujar a la carena de la onada: com Europa pot beneficiar-se de la creixent marea de dades científiques". El document és el resultat de les reunions i de les conclusions a què van arribar un grup d'experts procendents de diverses universitats i institucions de recerca als quals la Comissió Europea els va encarregar un informe sobre la visió futura dels beneficis i del cost de la posada en marxa d'una e-infraestructura global de dades. Aquesta hauria de permetre als investigadors de diferents àrees de coneixement i llocs, compartir dades i treballar amb elles. L'aproximació permetria generar noves correlacions, idees i informació a un nivell que encara estem lluny d'albirar.


Davant el repte posat al grup de treball de donar respostes mirant cap al futur, més concretament a l'any 2030, el primer que van fer els seus membres va ser plantejar-se algunes preguntes per poder perfilar les accions a prendre:

Què aporta la biblioteca a la universitat?

Enviat per Àngel Borrego el Dm, 16/11/2010 - 09:34
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
—  Oakleaf, Megan. The Value of Academic Libraries. Association of College & Research Libraries, 2010.
(http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/ACRL/issues/value/val_report.pdf)
 
— Tenopir, Carol et al. University Investment in the Library, Phase II: An International Study of the Library's Value to the Grants Process. University of Tennessee, Center for Information and Communication Studies, 2010.
(http://libraryconnect.elsevier.com/whitepapers/roi2/2010-06-whitepaper-roi2.pdf)

Cada vegada amb més freqüència, i especialment en temps de crisi econòmica com els que corren, les biblioteques han de demostrar el valor que el seu fons i serveis aporten a la institució de la qual depenen. En el cas de les biblioteques universitàries han de posar de manifest com contribueixen a la missió docent i investigadora de les universitats que les financen. Per ajudar a resoldre aquest exercici, l'Association of College and Research Libraries (ACRL) va encarregar un estudi a Megan Oakleaf, de la Syracuse University, que s'ha publicat aquest mes de setembre. El treball es divideix en tres parts: una revisió bibliogràfica de les investigacions que aborden empíricament la determinació del valor de les biblioteques  universitàries, una guia per a l'investigador o professional que desitja llançar-se a la recollida de dades en la seva institució, i una agenda de temes a investigar en aquest àmbit.

Radiografia de les TIC a les biblioteques

Enviat per Ester Omella el Dc, 10/11/2010 - 09:59
Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Què és això de l'e-ciència? Què podem [o hem] d'aportar els professionals de la informació i les biblioteques?

Enviat per Jordi Serrano el Dc, 03/11/2010 - 10:00
Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 
L'e [nhanced]-Ciència, segons el "Llibre blanc e-CIÈNCIA a Espanya 2004" [1], s'entén com el conjunt d'activitats científiques desenvolupades mitjançant l'ús de recursos distribuïts accessibles a través d'Internet, com càlcul, emmagatzematge i informació entre d'altres, i en paral·lel a l'evolució de les xarxes de comunicacions dedicades a la investigació, així com d'aplicacions de treball col·laboratiu.

L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.

Escenaris del 2025 per a biblioteques universitàries del 2010: com evitar ser sorpresos per les sorpreses

Enviat per Núria Balagué el Dc, 27/10/2010 - 09:04
Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

La prospectiva ens ajuda a comprendre el que pot passar en el futur –no a conèixer el futur mateix–  i ens dóna l'oportunitat –si sabem aprofitar-la– d'influir-hi treballant des del present. Un instrument prospectiu força habitual és la creació d'escenaris que ajuden les organitzacions a preveure futurs possibles, a entendre les diferents maneres en què els esdeveniments poden desenvolupar-se i a dissenyar amb encert les seves planificacions estratègiques. Per poder ser veritablement útils, els escenaris han de ser ben documentats, rellevants, pertinents, coherents i versemblants.

La creació d'escenaris que emmarquen els plans estratègics de les biblioteques és relativament freqüent ja que són un element inspirador potent a l'hora d'establir estratègies de futur. La tècnica ha estat emprada amb èxit per moltes biblioteques que, d'aquesta manera, han pogut enfocar l'ús dels seus recursos i el seu potencial innovador vers aquelles accions que tindrien més impacte i aportarien més valor als seus usuaris.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS