Què aporta la biblioteca a la universitat?

Enviat per Àngel Borrego el Dm, 16/11/2010 - 09:34
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
—  Oakleaf, Megan. The Value of Academic Libraries. Association of College & Research Libraries, 2010.
(http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/ACRL/issues/value/val_report.pdf)
 
— Tenopir, Carol et al. University Investment in the Library, Phase II: An International Study of the Library's Value to the Grants Process. University of Tennessee, Center for Information and Communication Studies, 2010.
(http://libraryconnect.elsevier.com/whitepapers/roi2/2010-06-whitepaper-roi2.pdf)

Cada vegada amb més freqüència, i especialment en temps de crisi econòmica com els que corren, les biblioteques han de demostrar el valor que el seu fons i serveis aporten a la institució de la qual depenen. En el cas de les biblioteques universitàries han de posar de manifest com contribueixen a la missió docent i investigadora de les universitats que les financen. Per ajudar a resoldre aquest exercici, l'Association of College and Research Libraries (ACRL) va encarregar un estudi a Megan Oakleaf, de la Syracuse University, que s'ha publicat aquest mes de setembre. El treball es divideix en tres parts: una revisió bibliogràfica de les investigacions que aborden empíricament la determinació del valor de les biblioteques  universitàries, una guia per a l'investigador o professional que desitja llançar-se a la recollida de dades en la seva institució, i una agenda de temes a investigar en aquest àmbit.

Radiografia de les TIC a les biblioteques

Enviat per Ester Omella el Dc, 10/11/2010 - 09:59
Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Què és això de l'e-ciència? Què podem [o hem] d'aportar els professionals de la informació i les biblioteques?

Enviat per Jordi Serrano el Dc, 03/11/2010 - 10:00
Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 
L'e [nhanced]-Ciència, segons el "Llibre blanc e-CIÈNCIA a Espanya 2004" [1], s'entén com el conjunt d'activitats científiques desenvolupades mitjançant l'ús de recursos distribuïts accessibles a través d'Internet, com càlcul, emmagatzematge i informació entre d'altres, i en paral·lel a l'evolució de les xarxes de comunicacions dedicades a la investigació, així com d'aplicacions de treball col·laboratiu.

L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.

Escenaris del 2025 per a biblioteques universitàries del 2010: com evitar ser sorpresos per les sorpreses

Enviat per Núria Balagué el Dc, 27/10/2010 - 09:04
Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

La prospectiva ens ajuda a comprendre el que pot passar en el futur –no a conèixer el futur mateix–  i ens dóna l'oportunitat –si sabem aprofitar-la– d'influir-hi treballant des del present. Un instrument prospectiu força habitual és la creació d'escenaris que ajuden les organitzacions a preveure futurs possibles, a entendre les diferents maneres en què els esdeveniments poden desenvolupar-se i a dissenyar amb encert les seves planificacions estratègiques. Per poder ser veritablement útils, els escenaris han de ser ben documentats, rellevants, pertinents, coherents i versemblants.

La creació d'escenaris que emmarquen els plans estratègics de les biblioteques és relativament freqüent ja que són un element inspirador potent a l'hora d'establir estratègies de futur. La tècnica ha estat emprada amb èxit per moltes biblioteques que, d'aquesta manera, han pogut enfocar l'ús dels seus recursos i el seu potencial innovador vers aquelles accions que tindrien més impacte i aportarien més valor als seus usuaris.

La cadena de valor

Enviat per Pedro Rueda el Dc, 20/10/2010 - 09:22
Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Aquest informe encarregat per la Library of Congress (LC) a R2 Consulting va ser elaborat per avaluar l'impacte dels registres MARC elaborats per la LC i altres entitats en el mercat nord-americà i conèixer la cadena de beneficis i valor afegit dels 500.000 registres bibliogràfics servits cada dia per la LC. Aquest mapa del mercat dels registres bibliogràfics a EUA també intentava recollir els incentius i les barreres a la producció de registres bibliogràfics, centrant-se en el format MARC i consultant a tots els sectors implicats: productors, distribuïdors i consumidors. El mapa resultant els ha permès dibuixar un escenari del moment i una projecció per als propers 5-10 anys, detectant la capacitat de catalogació dels principals centres del país, i dels consorcis i altres projectes cooperatius, com el Program for Cooperative Cataloging (PCC) que el març de 2009 havia arribat als 976.404 nous registres bibliogràfics, a més de milions d'entrades de control d'autoritats de nom i de matèria. El mapa, així mateix, mostra les possibilitats de redundància, i ajuda a detectar la relació entre necessitats i demanda, així com el paper que juga ara, i en un futur, el control d'autoritats en les biblioteques. Els reptes són dobles, d'una banda la modernització via RDA i FRBR, i d'altra l'aparició d'opcions de metadades al marge del format MARC.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS