Dades i Discovery tools: riscos i recomanacions per la millora de l’accés als continguts electrònics
Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf
El document "Success strategies for electronic content discovery access" presentat el passat mes de setembre per l'E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d'afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.
Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d'aquests sistemes d'accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:
En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d'ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.
El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.
Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d'obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d'Austràlia, la ALIA ha estat una d'elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l'any 2025.
