Lorena Ávila, Marina Jiménez / Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación // Universdad de Almería, 2013. http://repositorio.ual.es/jspui/handle/10835/2570#.Utgkf9K23vQ
Valérie Spezi, Claire Creaser, Ann O'Brien, Angela Conyers / Impact of library discovery technologies: A report for UKSG // UKSG, Loughborough University, November 2013. http://www.uksg.org/researchstudy
L'objecte d'estudi d'aquests dos documents de la Universidad de Almería (UdA) i de l'United Kingdom Serials Group (UKSG) són les eines de descoberta (denominades Web Scale Discovery Tools, Web Scale Discovery Services o Resource Discovery Services). Les eines de descoberta es caracteritzen per la utilització d'una caixa de cerca única, la recuperació de resultats des d'un únic índex que conté metadades i/o text complets dels recursos d'informació d'una biblioteca, i per mostrar els resultats mitjançant un rànquing de rellevància.
El document Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación té com a objectiu definir els principals criteris i accions a seguir per la selecció i l'avaluació d'una eina de descoberta per la biblioteca de la UdA, mentre que Impact of library discovery technologies: A report for UKSG pretén avaluar l'impacte de les tecnologies de descoberta (aquí denominades Resource Discovery Services) sobre l'ús dels continguts acadèmics de les biblioteques, així com facilitar recomanacions vàlides per a tots els actors implicats en aquestes tecnologies.
El document d'Ávila i Jiménez proposa, basant-se en una revisió de la literatura professional, els principals criteris d'anàlisi de les eines de descoberta: el contingut i la cobertura dels seus índex en relació al fons de la biblioteca; la quantitat i qualitat de les metadades; l'algoritme del rànquing de rellevància; la usabilitat de la interfície; la integració amb la resta de sistemes de gestió bibliotecària (SIGB), repositoris, recursos electrònics i servidors d'enllaços.
Ens trobem davant la primera edició del resultat d'un projecte liderat per la Milne Library1 de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System2, que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l'edició i publicació en l'àmbit bibliotecari.
La consultora McKinsey va publicar a finals de 2013 un informe en què aborda el valor de les dades obertes i la seva capacitat per generar informació digital "líquida" i fàcilment distribuïble. L'informe analitza com les dades obertes poden crear valor econòmic, tant en termes d'ingressos com de disminució de la despesa, així com estalvi de temps. Enfront de la visió més tradicional orientada cap a les dades públiques obertes, l'informe se centra en la posada a disposició de dades obertes tant pels governs com per les institucions privades, proporcionant la base per gestionar aplicacions que necessiten grans volums de dades o crear aplicacions innovadores per a ús directe dels ciutadans. D'altra banda, aquesta anàlisi de McKinsey valora el potencial en set sectors d'activitat: educació, transport, productes de consum, energia elèctrica, petroli i gas, salut i, finalment, economia familiar (consumer finance). És destacable el valor que atribueix l'informe les dades obertes en l'educació que xifra entre 890.000 milions i 1,2 bilions de dòlars anuals.
L'Informe del Council on Library and Information Resources examina com els organismes d'investigació i els professionals de les biblioteques i de ciències de la informació (LIS) poden respondre als requeriments de les agències de finançament per a la gestió de les dades de recerca (National Science Foundation - NSF i National Institutes of Health - NIH). Recull sis interessants estudis que pivoten sobre el projecte DataRes, que es descriu detalladament en els dos primers treballs (Halbert, 2013 i Keralis, et al., 2013). El tercer (Crabtree, et al., 2013) és la Declaració de Denton, que resumeix els principis i intencions que sorgeixen de DataRes. El quart treball (Deards, 2013) proporciona un nou estat de la qüestió. El cinquè (Jordan et al., 2013) és una revisió d'iniciatives i projectes. L'últim (Jahnke i Asher, 2013) aborda els aspectes ètics des d'una perspectiva quasi filosòfica, el que confereix un interès especial a aquest treball.
Worth every cent and more..., Worth Their Weight..., Enriching communities..., The Library Dividend..., Dollars, sense and Public Libraries...1 Títols tan suggestius figuren a les portades d'alguns dels estudis que es realitzen en els últims anys i que tracten de mesurar l'impacte econòmic i social de les biblioteques. La immensa majoria d'aquests informes s'han elaborat durant l'última dècada en l'àmbit anglosaxó, fonamentalment als Estats Units i al Regne Unit i, especialment, també a Austràlia. No falten algunes aproximacions en altres països (Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Corea, Canadà...), als quals s'ha incorporat en l'últim any Espanya.
