Allau de dades

Isabel Bernal
Unidad de Recursos de Información Científica para la Investigación
CSIC
 

Wilma Mossink, Magchiel Bijsterbosch, and Joeri Nortier. European Landscape Study of Research Data Management. Utrecht: SURF, 2013.
http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20vs1%204_14.08.13.pdf

SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management, http://www.sim4rdm.eu/) és un projecte europeu iniciat a l'octubre de 2011 i finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea que s'enquadra en el creixent nombre d'iniciatives que, davant l'allau de dades científiques, promouen bones pràctiques i estàndards en la seva gestió per garantir el progrés científic i econòmic mitjançant el seu accés, reutilització i preservació digital. En concret, SIM4RDM es marca com a objectiu facilitar a la comunitat científica l'ús efectiu d'infraestructures emergents per a dades de recerca i parteix de la consideració prèvia del relatiu desconeixement pels investigadors de metodologies, instruments i capacitats necessàries. Per a això, el consorci SIM4RDM es beneficia d'experiències acumulades per les organitzacions participants en el projecte, entre les quals destaquen JISC (Regne Unit) i SURF (Holanda).

La pedra angular de l'informe European Landscape Study of Research Data Management, publicat al maig de 2013, gira al voltant dels resultats -desiguals en la seva cobertura geogràfica i representativitat de les respostes- dels qüestionaris enviats a 4 grans grups involucrats en la gestió de dades científiques a Europa (agències de finançament, organismes nacionals, institucions de recerca i editors) per definir les seves accions perquè la comunitat científica millori el maneig de les seves dades un cop finalitzats els seus projectes de recerca. L'informe es completa amb una introducció força exhaustiva que recorre, a partir de bones pràctiques existents, els elements que han de formar part de les polítiques i els plans de gestió de dades, i amb un parell de seccions annexes a l'anàlisi de les respostes als qüestionaris: d'una banda, entrevistes a un grup d'investigadors sobre les seves necessitats i un paquet de recomanacions generals i específiques per a cada grup enquestat.

Solcant les onades o atrapats a la marea? Navegant l'entorn en evolució de la informació

Glòria Pérez-Salmerón
Bibliotecària i Documentalista
Membre de la Junta de Govern d'IFLA
 

IFLA (Federació Internacional d'Associacins i Institucions Bibliotecàries) (2013). ¿Surcando las olas o atrapados en la marea? Navegando el entorno en evolución de la información. Països Baixos: IFLA. 16 p. Disponible a: <http://trends.ifla.org/files/trends/assets/surcando_las_olas_o_atrapados_en_la_marea.pdf>.
[Consulta: 16/12/2013].

Balancing The Account By Hand / By Ken Teegardin

¿Surcando las olas o atrapados en la marea? Navegando el entorno en evolución de la información és el títol en espanyol de les percepcions del Trends Report1 que IFLA, Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries, principal organisme internacional que representa els interessos dels serveis bibliotecaris i d'informació així com dels seus usuaris, ha llançat recentment un informe dinàmic i en evolució dels recursos en línia per als bibliotecaris i els professionals de la informació.

IFLA és un organisme independent, no governamental i sense ànim de lucre i té més de 1.400 membres en 150 països. Treballa per millorar l'accés a la informació i als recursos que són patrimoni cultural de la comunitat mundial dins d'un vertiginós canvi en els mitjans impresos i digitals. Es defineix a si mateixa com la veu global dels professionals de les biblioteques i la informació, i el materialitza a través del seu pla estratègic i iniciatives clau que inclouen l'accés al contingut digital, el lideratge internacional, la divulgació, el patrimoni cultural i el multilingüisme. Estableix una agenda professional a través del desenvolupament de directrius, manifestos, estàndards, publicacions i esdeveniments al voltant del món.

La implementació del mandat RCUK sobre l'accés obert a les universitats britàniques

Miguel Navas
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Research Information Network (2013). Policies and Procedures Adopted by Universities in Implementing RCUK Open Access Requirements. Regne Unit: Research Information Network. 36 p. [Consulta: 9/12/2013]. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/publish/rcuk-oa-requirements>.  

Balancing The Account By Hand / By Ken Teegardin

Després de la polseguera aixecada per l'informe Finch1, l'organisme Research Councils UK (RCUK) va publicar un mandat que exigia la publicació en Accés Obert a partir l'1 d'abril de 2013 de tots els articles i comunicacions provinents d'investigacions finançades per un dels seus membres. Des de llavors, les universitats britàniques s'han posat a treballar per intentar satisfer aquests requisits.

L'informe que ara ens ocupa va ser publicat pel Research Information Network el setembre passat per encàrrec del RCUK. Es tracta d'un breu i esquemàtic document de 36 pàgines que analitza sistemàticament el compliment per part de les universitats britàniques de l'esmentat mandat i que descriu el progrés realitzat, els problemes trobats i les solucions proposades.

Tot i que el sector està contínuament en moviment, s'ofereix una radiografia del moment actual i una sèrie de recomanacions que poden ser útils per a la implementació del mandat. El treball té en compte que les característiques i punts de partida de les universitats difereixen molt entre si, de manera que no és possible apuntar cap a una única via o model de bones pràctiques. D'altra banda, les polítiques i procediments de les universitats són encara "massa immadurs".

La conservació de dades: l'estat actual i el futur més proper

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació [professor]
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 3. 44 p. [Consulta: 2/12/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11593/isqv25no3.pdf>. ISSN 1041-0031.

El darrer número que la National Information Standards Organization (NISO)  ha publicat està centrat en la Data Curation, que podem traduir com a Conservació de dades1 i que pren una actualitat molt gran atesa la tendència i el debat obert en la comunitat científica per tal de poder preservar, enllaçat a ser possible amb els articles científics, les dades de la investigació per a la seva posterior reutilització. Per a abordar la temàtica, a banda de l'editorial hi ha quatre articles que fan una aproximació a la temàtica en diversos àmbits (Química, Arqueologia, Ciències de la Terra) i l'experiència i el coneixement generat a OpenAIRE.

El document comença amb una editorial escrita per Sarah Callaghan, on a la vegada que presenta el número tot resumint cada una de les aportacions, fa una defensa de la necessitat d'estàndards que permetin adequadament la conservació digital. Així, considerant les dades de projectes de recerca, publicacions i literatura gris, metodologies i resultats de laboratori. Tantes dades, defensa Callaghan tan sols poden ser conservades si el procés s'automatitza, i això només s'aconsegueix si hi ha estructures i ontologies estandarditzades.

FAST, corredor de fons en la cursa semàntica

Constança Espelt
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Mixter, Jeffrey; Childress, Eric R. (2013). FAST (Faceted Application of Subject Terminology) Users: Summary and Case Studies. EEUU: OCLC Research Report. 52 p. [Consulta 24/11/2013]. Disponible a: <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-04.pdf>.

 Les sigles FAST (Faceted Application of Subject Terminology) corresponen a un llenguatge d'indexació desenvolupat conjuntament per la Library of Congress i OCLC fa poc més de 10 anys1, a partir dels encapçalaments de matèries dels Library of Congress Subject Headings. La iniciativa va sorgir del projecte CORC quan es va veure la necessitat de disposar d'un sistema d'indexació per als recursos web, compatible amb MARC, Dublin Core i altres esquemes de metadades, i més senzill d'aprendre i d'aplicar que els encapçalaments de matèries. 

Els que ens dediquem a la docència sabem com n'és de complicat per als estudiants interpretar els encapçalaments de matèria, entendre el funcionament de les llistes i aprendre a indexar amb aquest sistema, amb el qual els bibliotecaris semblen tan familiaritzats. Els resultats dels estudis d'usuaris dels catàlegs en línia dels anys 90 demostraren que els nostres estudiants no en són l'excepció. Christine Borgman2  cita una desena d'estudis que havien assenyalat les dificultats dels encapçalaments de matèria per a la cerca i l'exploració, i Karen Markey Drabenstott3  mostrà que, a més dels usuaris, tampoc els bibliotecaris de referència els entenien gaire, i reclamà a la comunitat bibliotecària que era hora de prendre decisions per resoldre aquest problema.  
 
Semblava, doncs, assegurada una benvinguda força generalitzada a un sistema alternatiu a la LCSH que es proposava objectius en tres línies: la simplificació de l'estructura i la sintaxi, la reducció de costos de la indexació precoordinada i del seu manteniment, i facilitar la interoperabilitat semàntica i la navegació per facetes. I alguns en havíem fet il·lusions de veure'l operatiu ben aviat, però de moment la seva aplicació al catàleg WorldCat és només interna i, com veurem, són poques les institucions que n'estan fent ús en la indexació dels seus fons. 
 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS