Swan, Alma (2012). Policy Guidelines for the development and promotion of OA. Paris: UNESCO. 76 p. ISBN 978-92-3-001052-2. Recuperado el 12 de diciembre de 2012: http://bit.ly/HnibYc

Harris, Siân (2012). Moving towards an OA future: the role of academic libraries: a report on a roundtable commissioned by SAGE, in association with the British Library. 16 p. Recuperado el 12 de diciembre de 2012 de: http://www.uk.sagepub.com/repository/binaries/pdf/Library-OAReport.pdf

Quan es compleixen 10 anys de la Declaració de Budapest, es parla de compartir (la solució comença per co- segons Cornella) com a clau en la societat, el món de la informació està començant a ser dominat pels big data i la mineria de dades i de textos, que necessiten dades obertes (i enllaçades) en formats interoperables, en un món científic (també infomediari) que advoca per un univers open (coneixement comú obert, Open Knowledge, englobador del programari obert, la innovació oberta, els recursos educatius oberts, la ciència oberta, els open data esmentats, les llicències obertes...) una de les primeres iniciatives va ser precisament l'Open Access (OA): arXiv va veure la llum digital el 1991.

Vostè creu en l'OA, intueix les seves virtuts, se sent atret per les seves promeses de visibilitat i impacte científic, recela de les seves possibles llacunes, dubta si li impedeix publicar en un altre lloc, sembla trobar contradiccions... però té por de preguntar, o de saber?

Aquesta nota és un comentari sobre el document recentment publicat al web de la Budapest Open Access Initiative, deu anys després de les primeres declaracions d'intencions, i coincidint amb la seva versió en català, a càrrec de l'Oficina de Difusió del coneixement del CRAI de la Universitat de Barcelona. En l'elaboració de l'esmentat document han participat personalitats del món acadèmic tradicionalment vinculats al moviment Open Access i promotors del mateix, entre els quals destaquen noms com Jean-Claude Guédon, Peter Suber o Alma Swan. En la llista de redactors, s'observen també institucions fortament involucrades en el procés d'obertura de la ciència i del coneixement en general. Alguns exemples són Creative Commons, Open Society Foundation, Joint Information Systems Committee, The Wellcome Trust, Public Library of Science (PLOS), SURF, eLife, Research Libraries UK (RLUK), així com universitats d'excel·lència, com ara Harvard o University College London.

JISC (2011). Digital Monograph Technical Landscape: Exemplars and Recommendations. http://jiscpub.blogs.edina.ac.uk/final-report/ [Consulta: 28/11/2012]

L'any 2011 el Joint Information Systems Committee¹ (JISC) del Regne Unit va iniciar, dins del marc del Repository Infraestructure Programme, l'elaboració d'un estudi que havia de servir per explorar el potencial que el format ePub², d'edició i publicació de llibres digitals, podia oferir quan a l'edició acadèmica, si finalment aquest és adoptat de forma generalitzada a les universitats. L'informe que avui ens ocupa és el treball final resultant d'aquest estudi.

L'estudi presenta, doncs, un estat de la qüestió quan a l'edició de llibres digitals des de diferents punts de vista, contemplant tant el que ha estat el mercat d'aquests continguts, com el seu us acadèmic. Com a colofó ofereix també una sèrie de recomanacions per millorar-ne la implementació en l'educació superior. En molts casos no es defuig oferir una perspectiva històrica que facilita la comprensió de la situació actual.