La professora del departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts, Diana Coca, ha publicat recentment un article a la Revista Mediterránea de Comunicación, de la Universitat d’Alacant, i un altre a la revista Cuestiones de Género: de la igualdad a la diferencia, de la Universitat de Lleó.
A Fotoperformance como herramienta metodológica y comunicativa en la investigación artística y social, de la Revista Mediterránea de Comunicación, de la Universitat d’Alacant, Coca explora el potencial de la fotoperformance i de la performance per superar les limitacions del coneixement verbal en la recerca artística, humanística i social, validant formes de saber corporals. S’adopta un enfocament transdisciplinari que parteix de l’experiència corporal i del poder de la pràctica per examinar la fotoperformance com a mitjà de registre i transmissió de subjectivitats. Es qüestiona l’epistemologia occidental moderna i es proposa un gir performatiu que integra la teoria crítica. Es demostra que la fotoperformance facilita la construcció i deconstrucció de la identitat, la memòria i els afectes, cosa que permet noves formes de comunicació i coneixement. Les imatges capturen no només l’efímer de l’acció, sinó també el seu context i significat social.
D’aquesta manera, el treball contribueix al debat sobre metodologies de recerca basades en la corporalitat, reivindicant la performance i la fotoperformance com a pràctiques vàlides per a la generació i transmissió del coneixement, desafiant el paradigma cartesià de separació cos-ment.
D’altra banda, l’article El feminismo interseccional en las Américas Atravesando fronteras conceptuales y epistémicas, publicat a la revista Cuestiones de Género: de la igualdad a la diferencia, de la Universitat de Lleó, parteix de fonts bibliogràfiques primàries i utilitza una metodologia descriptiva rigorosa, per traçar un recorregut documentat. Com a resultat, s’ofereix la visió d’un feminisme que rebutja la unificació de diferents perspectives sota un concepte totalitzador, a favor d’un que reconeix les diverses desigualtats que afecten les dones, les quals s’interseccionen de manera personal i social, evidenciant les relacions de poder existents entre colonitzadors i colonitzats.
Es conclou proposant nous espais per al feminisme, territoris de lluites transversals, formes diferents de fer política, qüestionant les mateixes categories a partir de les diverses veus que emergeixen des de les fronteres.
