Skip to main content

Cinema i medi ambient: Ecologies afectives a l’Antropocè

Referència
PID2019-110068GA-I00
Programa
Programa Estatal de Generación de Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación - MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033
Durada
2020-2023
Projectes de recerca
IP
Katarzyna Paszkiewicz
(ADHUC-University of the Balearic Islands)
Investigadors/es
Verena Conley
(Harvard University)
,
Libe García Zarranz
(Norwegian University of Science and Technology)
,
Andrea Ruthven
(ADHUC-University of the Balearic Islands)
,
Alexa Weik von Mossner
(University of Klagenfurt)
Resum

Aquest projecte es proposa reflexionar sobre com el cinema contemporani ens permet ressituar-nos en allò que avui es coneix com a Antropocè, centrant-se específicament en les pel·lícules produïdes als Estats Units i el Canadà en l’última dècada. La nostra anàlisi s’inscriu dins dels debats sobre l’ecologia en les humanitats, en particular dins de les línies de recerca sorgides de les humanitats ambientals, els posthumanismes crítics i els nous materialismes, que ofereixen una revisió de la relació entre allò humà i allò no humà, emfatitzant així la complexitat dels entrellaçaments ecològics. Pensadores com Rosi Braidotti, Donna Haraway, Stacy Alaimo, Karen Barad i Jane Bennett, entre d’altres, han aportat contribucions fonamentals per al qüestionament i la reformulació dels models ecològics tradicionals basats en el concepte de “natura”. En diàleg amb el pensament ecològic en la filosofia i en els estudis literaris, els estudis fílmics han obert un debat sobre el paper del cinema com a vehicle per a cultivar el que Anna Tsing denomina “the arts of noticing”: les noves maneres de percebre que ens permeten captar la fragilitat i precarietat de la supervivència humana i no humana. En els últims anys hem presenciat un creixent interès pel realisme zoomòrfic i la capacitat del cinema de representar de manera més democràtica la relacionalitat entre espècies, així com per les diferents formes d’ecocinema teoritzades com a lloc on la relació amb el medi ambient pot ser transformada. D’altra banda, els treballs sobre cli-fi, així com els textos ecoutòpics i ecodistòpics en un sentit més ampli, mostren que els gèneres populars també poden abordar, i de vegades problematitzar, els temes mediambientals.

La principal contribució que pretén fer aquest projecte consisteix en articular aquestes aproximacions amb els estudis sobre els afectes i les emocions. Amb un èmfasi en el que Alexa Weik von Mossner denomina “ecologies afectives”, ens proposem explorar la capacitat del cinema per qüestionar les dicotomies fundacionals de l’Antropocè (natura/cultura, vida/matèria o humà/no humà). Al mateix temps, partim de la convicció que el cinema té el poder d’imaginar altres formes de vida i fins i tot alterar la nostra percepció, i d’aquesta manera influir en com ens relacionem amb els diversos éssers del planeta. En definitiva, el focus en la dimensió afectiva i ètica de la percepció dóna pas a preguntes sobre com el cinema pot expandir la visualitat més enllà de l’humà i desplaçar el anthropos del centre –preguntes centrals en aquest projecte.

 

Objectius:

 

  1. Realitzar una aportació científica, de caràcter teòric-crític, als estudis sobre cinema i medi ambient des de la intersecció dels estudis fílmics i els estudis culturals, així com les àrees de recerca interdisciplinària de les humanitats ambientals, els posthumanismes i els nous materialismes.
  2. Creuar metodologies i eines conceptuals dels estudis sobre els afectes i les emocions (incloent els acostaments fenomenològics, cognitivistes i de la affect theory) per dur a terme una anàlisi crítica d’un corpus significatiu de pel·lícules produïdes als Estats Units i el Canadà en l’última dècada, amb la intenció d’identificar en elles noves imatges i convencions visuals i narratives.
  3. Aplicar a les pel·lícules estudiades les línies ecocrítiques i difondre els resultats en congressos nacionals i internacionals, publicacions de volums col·lectius i articles en revistes acadèmiques.
  4. Consolidar les nostres col·laboracions amb grups nacionals i internacionals la recerca dels quals versa sobre el “gir afectiu” i les perspectives no antropocèntriques, mitjançant estades de recerca, reunions científiques organitzades per l’equip del projecte, així com la participació dels seus integrants en congressos, seminaris i col·loquis internacionals.
  5. Fomentar la difusió d’imatges que contribueixin a repensar com ens relacionem amb el medi ambient. L’aplicació d’aquest objectiu es farà de dues formes: 5.1 Creació d’un pla de transferència de la nostra recerca a través d’activitats que propicien compartir coneixement: cursos, conferències i un cicle de cinema oberts al públic en àmbits acadèmics i en espais culturals; i 5.2 Creació d’un vídeo-assaig que es publicarà online en accés obert i difondrà els resultats del projecte no solament en l’àmbit acadèmic sinó també entre l’abundant públic interessat en temes mediambientals.

 

Foto: Edward Burtynsky, Phosphor Tailings Pond #2, Polk County, Florida, USA, 2012.
Foto © Edward Burtynsky, courtesy Nicholas Metivier Gallery, Toronto / Flowers Gallery, London.