Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Moreno-Castro, Carolina; Baldi, Vania; Azurmendi, Ana; Paisana, Miguel; Iranzo-Cabrera, María; Calvo, Dafne; Crespo, Miguel; Cabrera García-Ochoa, Yolanda; Llorca-Abad, Germán; Cardoso, Gustavo; Hernández Escayola, Pablo; Salaverría, Ramón (2023). Political and legal aspects of disinformation in Portugal and Spain: report. Pamplona: IBERIFIER. 71 p. Disponible a: <https://doi.org/10.15581/026.004>. [Consulta: 13/02/2024]. 

Tot i el lideratge actiu dels àmbits de la comunicació i el periodisme, és evident que els professionals de la informació i la documentació han de ser-ne un agent clau, i el paper a jugar per part de les biblioteques, públiques i universitàries, tot just s’està començant a esclarir, tal com vam poder comprovar recentment a la Jornada Desinformació, mala informació o mentida?, organitzada per l’Institut Français de Barcelona, el Goethe-Institut de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].

Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».ⁱ De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta. 

El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components ­—molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.

Núria Casaldàliga
Directora del Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Baughman, Sue; Brillat, Ava; Daines, Gordon; Davis, Greg; McReynolds, Stephanie JH; Roller, Margaret (2023). Building a community of assessment: final report of the Research Library Impact Framework pilot initiative. Washington, DC: Association of Research Libraries,. 73 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.rlif2023>. [Consulta: 27/11/2023].

Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.¹

En el cas de les biblioteques nord-americanes, l’Association of Research Libraries (ARL) el 2017 va iniciar un procés d’avaluació intern per tal d’alinear l’associació amb els objectius i necessitats dels seus socis, les biblioteques i arxius de recerca. Una de les actuacions va ser posar en marxa la iniciativa Research Library Impact Framework (RLIF), per ajudar els membres de l'ARL a comunicar l’impacte i l’alineament de les biblioteques de recerca amb la missió i els objectius de les institucions de les quals formen part.