Núria Casaldàliga
Directora del Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Baughman, Sue; Brillat, Ava; Daines, Gordon; Davis, Greg; McReynolds, Stephanie JH; Roller, Margaret (2023). Building a community of assessment: final report of the Research Library Impact Framework pilot initiative. Washington, DC: Association of Research Libraries,. 73 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.rlif2023>. [Consulta: 27/11/2023].
Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1
En el cas de les biblioteques nord-americanes, l’Association of Research Libraries (ARL) el 2017 va iniciar un procés d’avaluació intern per tal d’alinear l’associació amb els objectius i necessitats dels seus socis, les biblioteques i arxius de recerca. Una de les actuacions va ser posar en marxa la iniciativa Research Library Impact Framework (RLIF), per ajudar els membres de l'ARL a comunicar l’impacte i l’alineament de les biblioteques de recerca amb la missió i els objectius de les institucions de les quals formen part.
Els toolkits («jocs d’eines») de la UNESCO estan concebuts com a instruments d’utilitat efectiva i publicats com a complement per assolir els objectius de l’organització en els àmbits que li són propis: l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació. Pretenen proporcionar orientació, recursos i estratègies per abordar qüestions globals crítiques, sempre en línia amb els valors de la UNESCO. Hi ha múltiples toolkits que s'utilitzen en distintes àrees de treball i en cadascun d’ells s’intenta oferir bases teòriques i/o solucions aplicables als principals apartats de l’àmbit al qual es dedica el recurs. A partir d’aquí, no hi ha model formal per a aquests jocs d’eines, que es presenten i s’usen de diverses maneres.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. 
França
