Les biblioteques, al llarg de tota la nostra vida

Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025].


L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.

La col·laboració s’inscriu en una recerca ja consolidada que ha portat la Universitat de Pennsilvània a vincular el Projecte HHF amb institucions culturals d’arreu dels USA, en línia amb la investigació en Arts in Health, que s’ha accelerat la darrera dècada, a escala internacional.

L'objectiu principal fou explorar l'impacte positiu de la Biblioteca Pública en el benestar individual i col·lectiu, a partir d’un model d’anàlisi propi que interconnecta transversalment conceptes clau i mètodes quantitatius i qualitatius procedents de disciplines com la psicologia, la sociologia, la informació i les humanitats.

L’estudi

Entre novembre i desembre de 2023 es va realitzar una enquesta multilingüe als usuaris de la NYPL, en format digital i presencial —es van triar quinze subseus seleccionades per la seva representativitat i heterogeneïtat. S’obtingueren 2.401 respostes (1.765 en línia i 636 en format paper), de les quals el grup investigador en va analitzar 1.974, un cop excloses aquelles que no complien els requisits bàsics. L’enquesta es va complementar amb grups de discussió dirigits que es van utilitzar per posar a prova les preguntes abans de l’inici de la campanya i, a posteriori, van ampliar les respostes que s’havien donat a qüestions obertes com ara: «How would your life be different without The New York Public Library?».

L’estructura va seguir el model PERMA modelitzat per la Universitat, eminentment descriptiu i correlacional, no causal. Tal com reconeixen els investigadors, aquesta anàlisi no genera evidències científiques sinó que permet observar patrons i tendències que enriqueixen els indicadors d’avaluació emprats per les biblioteques habitualment.

Els resultats

Aquestes tendències es conceptualitzen a partir de vint indicadors desplegats dins dels tres grans àmbits analitzats —tres estadis progressius d’allò que els investigadors anomenen «flourishing», el procés de desenvolupament/enriquiment personal. Vet aquí les conclusions més rellevants

1. Les biblioteques creen les condicions per al benestar: les biblioteques proporcionen les condicions ambientals necessàries perquè les persones puguin sentir-se bé; això vol dir, estabilitat, seguretat, refugi, evasió, pau i capacitat de concentració. Un resultat rellevant fou el gairebé unànime 92% dels enquestats que expressaven la sensació de tenir més calma i tranquil·litat després de visitar la biblioteca. La descrivien com un «refugi segur», una «segona llar» o un «oasi de calma» que els permetia fugir de l'estrès i concentrar-se en si mateixos.

2. Les biblioteques activen els elements centrals del benestar que descriu el model PERMA:

  • Emocions positives com ara l’optimisme i la capacitat de minimitzar sentiments negatius: un 74% afirmava sentir-se més preparat per donar resposta als seus reptes personals, i el 73% comentava trobar-se més optimista sobre el seu futur.

  • Compromís a partir d’una major implicació individual amb l’entorn: el 90% va coincidir que l'ús de la biblioteca augmentava la seva voluntat per aprendre coses noves i inspirar-s’hi.

  • Relacions que fomenten els vincles socials, el suport mutu i un major sentit de pertinença: un 75% expressava més empatia cap als altres, i el 72% parlava d’una major connexió amb la comunitat.

  • Significat com a propòsit vital a partir del coneixement i la reflexió: el 86% va sentir que s’informava millor del seu entorn, i el 77% que sentia que les seves activitats eren més útils i rellevants.

  • Assoliment, que fa possible l’assoliment dels mateixos objectius en els àmbits professionals, acadèmics i personals: un 73% va millorar en els estudis, un 72%, en la feina o carrera professional, i, de manera destacada, el 80% comentava que el seu temps d’oci era més creatiu.

3. Les biblioteques promouen el desenvolupament personal al llarg de la vida: aquestes condicions prèvies i els elements centrals del benestar esmentats fan que les biblioteques es puguin descriure com a espais per al «flourishing», l'expansió personal al llarg de la vida. Així ho expressen més del 88% dels enquestats.

Dos indicadors em semblen especialment significatius: una valoració més positiva, en general, de qui viu en comunitats amb ingressos menors i també de qui visita regularment la biblioteca i en fa un ús més intensiu, especialment de les activitats programades. Aquest ús quotidià fa que els col·lectius amb més condicionants socials tinguin les biblioteques públiques com un«tercer espai» de vida, complementari als entorns domèstics i laborals. En el context nord-americà no abunden els llocs públics on es pot anar sense l’expectativa de gastar diners i les biblioteques, a més, permeten endur-se a casa béns que no els hi seria fàcil aconseguir de manera quotidiana. Sense les biblioteques —així ho afirmava un dels usuaris— la seva vida seria molt diferent, i no pas millor.

El context

Aquest informe pren com a marc teòric l’anomenada «psicologia positiva», un camp d'estudi que no té res a veure amb els llibres d'autoajuda: es dedica a comprendre quins elements construeixen les trajectòries vitals de les persones, quins són més favorables per a l'enriquiment individual («flourishing», en diuen) i quines característiques comparteixen les «institucions duradores i adaptables», que són reconegudes majoritàriament per inspirar les persones, connectar les comunitats i generar societats més resilients.

L’anàlisi d’una de les biblioteques públiques nord-americanes de referència, en un context com l’actual amb un cada cop major qüestionament de la inversió pública i una minva del mecenatge cultural, planteja un posicionament polític clar. Si les biblioteques són reconegudes per la seva capacitat de generar capital social, capital cultural i compromís cívic és perquè fan transversals els beneficis d’accés a la informació, i trenquen barreres socioeconòmiques. A banda del compromís comunitari, és clar, que facilita les connexions interpersonals en clau d’equitat i responsabilitat: tenir a l’abast un bé públic promou la participació cívica i augmenta significativament el sentit de l’autoeficàcia i el compromís polític.

Una lectura des del sistema públic català

Certament, la gestió de les biblioteques públiques nord-americanes no té massa a veure amb les catalanes, que afortunadament compten amb el compromís econòmic i polític de totes les administracions públiques. Aquí no tenim la necessitat de justificar la seva utilitat, més que legitimada, però tampoc som aliens a un relat de qüestionament de l’estat del benestar que augmenta en un marc de desafecció política i on l’educació i la cultura tenen totes les de perdre.

Cal continuar evolucionant els serveis de la biblioteca en un context de canvi social i de necessitats de la ciutadania; en aquesta línia, els vint factors de benestar del model PERMA poden ser útils per ajudar a repensar allò que tenim i convidar a imaginar iniciatives i projectes innovadors que donin resposta als reptes emergents.

No tinc cap dubte que cal continuar obrint les portes de la biblioteca física perquè el benestar minva quan el contacte és exclusivament digital i, sobretot, cal reforçar la recerca i l’avaluació per tal de generar indicadors nous que ens mostrin, de manera estructurada i fiable, com les biblioteques s’estan adaptant als nous contextos i continuen acompanyant la vida de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital. Una biblioteca a cada comunitat continua essent garantia d’equitat, de cures i de seguretat democràtica. Cuidem-les totes dues.

 

©Imatge inicial de AldoRafa a Pixabay

Crònica de la jornada de Ciència Ciutadana: el coneixement no sols es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat

Candela Ollé 
Ciències de la Informació i la Comunicació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Aurora González-Teruel
Departament d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València

Membres del projecte “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”


Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social. València: Universitat de València. 4 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/watch?v=zgJqZRMsFFM&list=PLxHTIX0tYDtPDhEbeaoQG_quOLKhD5Qin>


El seminari “Ciència oberta, ciència ciutadana: impacte i benefici social”, celebrat a la Universitat de València el passat 6 de juny de 2025, s'emmarca en el projecte de recerca “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projecte d'I+D10-2+2 MICIU / AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE). La jornada va reunir acadèmics, gestors i representants d'institucions públiques amb l'objectiu comú de reflexionar sobre les transformacions contemporànies a la pràctica científica, derivades dels principis d'obertura, participació i impacte social.

Què ha canviat en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2024?

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Institut Català de les Empreses Culturals. Hàbits de lectura i compra de llibres - 2024 [en línea]. Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals, 2025. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/36088>. [Consulta: 17 junio 2025].


Image_by_Pezibear_from_PixabayTorna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector: 

- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa. 

    •  La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana). 

- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix. 

    •  El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018, al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024. 

Les impressions personalitzades no són objectes únics: és l’economia

F. Xavier Llopis
Filòleg i editor

Anta, José Manuel; Abril, Luis; Gálvez, Ismael; Mellado, Arantxa. Libro blanco de la distribución POD [en línia]. [Madrid]: Fande (Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones), 2024. 45 p. <https://www.podiprint.com/wp-content/uploads/2024/10/interactivo_BLANCO_.... [Consulta: 21.4.2025]. 


Quina és la vostra opinió sobre la distribució POD (print on demand, impressió sota demanda)? És la qüestió que se’ns planteja en aquesta ressenya a demanda. 

L’època digital (n’hem de dir era?) ha trasbalsat el camp del llibre com probablement encara res no ho havia fet d’ençà de Gutenberg. El llibre, artefacte o objecte, manté la mateixa estructura sense modificacions remarcables, siga en paper o digital. Ara bé, tot al seu voltant és diferent. Tot s’ha metamorfosat. Com podem haver introduït tot de canvis i mantenir-ne el resultat? Aquesta aparent paradoxa no ha infantat, ara per ara, una realitat nova. O sí. El llibre en paper continua sent un aplec de planes tipogràficament estructurades i impreses que afegides una rere l’altra, i plec rere plec, es relliguen en unes cobertes o s’apeguen a unes cobertes que els fan de protecció. Res que no fes Gutenberg (encara que sense les tapes). Potser algú em dirà ara, «però el llibre digital és una altra cosa: un no-objecte (en un objecte: l’aparell electrònic)». Ver: és una imitació. 

I què ha canviat? D’antuvi, un cop tenim l’original (la matèria intel·lectual), el procés de preimpressió va ser el primer a modificar-se. Després li arribaria el torn a la impressió. I d’uns anys ençà, a l’autoedició i a la distribució: primer amb la segmentació dels punts de venda (llibreries o grans àrees comercials i les plataformes digitals) i tot seguit amb la personalització, és a dir, el client té accés a un tot de llibres de la biblioteca de Babel borgiana, tot pagant-ne el preu que se sol·licita més els costos d’enviament.  

En aquest petit afegit –els costos d’enviament– és on entra en joc la logística de la distribució. La cadena editor-distribuïdor-llibreter-client es manté a grans trets, però obri el ventall a altres possibilitats: a) editor-distribuïdor-client; b) editor-llibreter-client; c) editor-distribuïdor-llibreter-client. Potser ens hauríem de plantejar si l’eliminació d’una de les baules del procés és un avanç que paga la pena. I la resposta és que no. Ara bé, arribaríem a un no tan rotund si hi posem en joc d’altres qüestions com ara la reducció del temps que pot tardar el llibre a arribar a distàncies llunyanes, l’eliminació de l’emmagatzematge a les editorials i als centres de distribució, l’eliminació de les devolucions a l’editorial, el manteniment d’un catàleg sempre disponible (llibres de fons, inclosos), la possibilitat de convertir el llibre de fons en un ingrés constant per a les editorials, la no destrucció d’estocatges, la producció ajustada a la demanda (es produeix només el que és compra), etcètera? 

La resposta a aquesta última qüestió l’ofereix, en part, el Libro blanco de la distribución POD, un treball d’anàlisi rigorosa elaborat per José Manuel Anta (Federación de Gremios de Editores de España), Luis Abril (Quares Salesforce), Ismael Gálvez (Podiprint) i Arantxa Mellado (LiberExpress) i publicat el 2024. El lector ha de saber, però, que aquesta és una iniciativa privada en nom de les empreses indicades entre parèntesis darrere de cada autor, amb el suport de la Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones i del Ministeri de Cultura.  

Estructurat en cinc apartats (1. El model de distribució POD; 2. La cadena del subministrament del llibre; 3. La producció de llibres en POD: la tècnica de la impressió digital; 4. El procés de distribució POD, i 5. Distribució POD i internacionalització) més una introducció i unes conclusions, a més d’un apèndix amb casos d’èxit, aquest llibre blanc té l’avantatge d’indicar-nos totes les virtuts del sistema POD i l’inconvenient de no aprofundir en un sistema de distribució que no acaba d’alçar el vol, tot i els avantatges que s’hi descriuen.  

La pregunta és òbvia. Si la tècnica posa a disposició del món editorial i de la distribució un sistema que, fet i fet, podem resumir (així ho diuen els autors a la introducció) que només es produirà allò que abans s’ha venut, per què no acaba d’alçar el vol?  

En la introducció, a parer nostre, és on millor s’expliciten els avantatges del nou sistema, el POD (print on demand o impressió sota demanda), en què tot llibre pot arribar al client en un període breu amb independència del lloc on siga l’editorial i el lector. Aquest primer benefici, diguem-ne cultural, va acompanyat d’altres profits econòmics per a les editorials i per a les distribuïdores (eliminació de l’emmagatzematge i l’estocatge, la destrucció d’exemplars i la inversió en tiratges, d’una banda, i l’ampliació del catàleg amb llibres vius o la reducció dels costos logístics per a les llibreries, de l’altra). Però la pregunta continua sobrevolant l’ambient a despit dels aparents avantatges. Els autors esbossen, sense aprofundir-hi massa –per a nosaltres, el principal inconvenient d’aquest llibre blanc–, dos elements: la manca d’una cultura del risc i, com a conseqüència, l’encara elevat cost de la impressió 1x1. I així apunten en l’apartat 4.2 («La posada a la venda del catàleg POD») que «…produir 1x1 és més car que imprimir un tiratge» (p. 36), però que tot i això, «la diferència de preu no és més que una fase circumstancial en aquest model de comercialització, atès que es considera que quan es normalitze el POD i les vendes cresquen tant com s’espera, el volum de producció permetrà un ajust de costos que repercutirà en el preu de venda del llibre» (p. 36). 

Si aquesta premissa no va errada, només hem d’esperar el temps necessari per a la normalització del sistema i l’extensió del model arreu. Potser cal ser optimista de mena, per esperar aquest benefici que –no ho oblidem– té un component bàsicament econòmic i pensar que en un procés comercial on tot són avantatges, calga esperar per obtenir dividends.  

Les segmentacions a què ens ha acostumat l’àmbit digital no sempre són palimpsèstiques, sinó més aviat complementàries. Si bé en aquest àmbit n’hi ha d’altres que sí que ho han estat. És el cas de la tipografia de plom que va deixar pas a l’òfset, i aquesta, sembla, que a la digital. Alguns pensem que perdem un llençol en cada bugada, però la petjada del plom va desaparèixer amb l’òfset. En el cas de la distribució POD, ara per ara, segons els autors, la llibreria continuarà fent la seua funció de ser l’última baula abans del destinatari-client, però fins quan? Ara perdrem el llibreter coneixedor del client i del llibre... si no l’hem perdut ja. I, fet i fet, com es recupera una inversió (la de l’artefacte-màquina que fa la impressió 1x1) sense deixar-la concentrada en poques mans que imposen models culturals? 

I arribats al final, cal aventurar una resposta a la pregunta inicial. La distribució POD encara no ha assolit un grau de maduresa suficient (encara que semble una novetat de la lectura del llibre, la distribució POD està en dansa des de 2004, amb les millores que això ha comportat) per donar resposta satisfactòria a tots els avantatges que els autors plantegen en el Libro blanco de la distribución POD. L’elevat cost per unitat (alguns autors posen en dubte aquest punt), les limitacions en la qualitat i els acabats, l’externalització del procés redueixen el control de qualitat, la dificultat per a la casa editorial i per a l’autor dels processos de màrqueting fan tot un garbuix de dificultats que caldria haver tingut més en compte –i desmuntar-les– en aquest llibre que té una mirada molt pròxima a l’impressor –potser un pèl massa– i distant de la resta dels actors del llibre. Per acabar, direm que la impressió 1x1 i la impressió digital són dos conceptes que cal no confondre (cosa que no fan els autors, però que potser de la manera que està redactat el text pot confondre el lector).  

I punt final: aquest model conviurà amb el model tradicional sense substituir-lo.  

 

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

El llibre contra tota la resta

Luis Miguel Cencerrado Malmierca
Professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca 


Albarello, Francisco; Wishchenbart, Rüdiger; Weel, Adriaan van der [et al.]. El libro contra todo lo demás [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc. 2024. 90 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/el-libro-contra-todo-lo-demas/>. [Consulta: 16 abril 2025]. ISBN 978-958-671-274-3.


Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.  

Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS