CONVERSES 2020-2021
CA
Les converses son un espai obert de diàleg on una o vàries persones comparteixen els seus coneixements amb un públic divers.
ES
Las converses son un espacio abierto de diálogo donde una o varias personas comparten su conocimiento con un público diverso.
EN
Converses are an open space for dialogue where one or several people share their knowledge with a diverse audience.
Presentació llibre: “La Guerra del Fenicio. Arqueología, política, y turismo en el último Rincón de Europa” (JAS Arqueología)
20 maig/mayo 2021, 6 pm (CEST)
Online
Convidat/Invitado: Raúl Asensio. Instituto de Estudios Peruanos.
CA
En plena crisi econòmica (2007-2014) el passat fenici de Cadis es va convertir en l’eix d’un projecte de transformació econòmica, política i cultural que va suscitar tantes adhesions com descontentaments. L’objectiu era passar d’una ciutat industrial a un model de desenvolupament urbà basat en el turisme. Els tres mil anys d’història de la ciutat havien de ser el pilar sobre el qual es construís el futur. En aquesta obstinació, polítics, periodistes, arqueòlegs, intel·lectuals, empresaris i experts de tota mena es van veure embolicats en polèmiques i controvèrsies sense fi, que al·ludien al passat i al present de la ciutat.
Les «guerres patrimonials» gaditanes, assenyala l’autor, són un cas singular, però al mateix temps també són un exemple del que succeeix en múltiples ciutats de la perifèria europea, que en temps de globalització i deslocalització es veuen obligades a reinventar-se a sí mateixes en un esforç per no perdre la seva essència.
ES
A partir de la experiencia de un proyecto de investigación dirigido a problematizar el impacto social del En plena crisis económica (2007-2014), el pasado fenicio de Cádiz se convirtió en el eje de un proyecto de transformación económica, política y cultural que suscitó tanto adhesiones como descontentos. El objetivo era pasar de una ciudad industrial a un modelo de desarrollo urbano basado en el turismo. Los tres mil años de historia de la ciudad debían ser el pilar sobre el que se construyera el futuro. En este empeño, políticos, periodistas, arqueólogos, intelectuales, empresarios y expertos de todo tipo se vieron envueltos en polémicas y controversias sin fin, que aludían al pasado y al presente de la ciudad.
Las «guerras patrimoniales» gaditanas, señala el autor, son un caso singular, pero al mismo tiempo también son un ejemplo de lo que ocurre en múltiples ciudades de la periferia europea, que en tiempos de globalización y deslocalización se ven obligadas a reinventarse a sí mismas en un esfuerzo por no perder su esencia.
EN
From the experience of a research project aimed at problematizing the social impact in the midst of the economic crisis (2004-2014), the Phoenician past of Cadiz became the axis of a project of economic, political and cultural transformation that aroused both adhesions and dissatisfaction. The goal was to shift from an industrial city to an urban development model based on tourism. The city’s three thousand years of history were to be the pillar on which the future could be built. In this endeavor, politicians, journalists, archaeologists, intellectuals, businessmen and experts of all kinds became embroiled in endless controversies and disputes, alluding to the city’s past and present.
The author points out that the «heritage wars» in Cádiz are a unique case, but at the same time they are also an example of what is happening in many cities on the European periphery, which in times of globalization and relocation are forced to reinvent themselves in an effort not to lose their essence.
Quan l’ arqueologia i la gastronomia es troben: experiències al voltant de l’espai multidisciplinar a ElBullifoundatio
22 abril 2021, 6 pm (CET)
Online
Convidada/Invitada: Sandra Lozano (ElBulliFoundation)
CA
Fa set anys vaig fer un salt de proporcions que desconeixia. Em vaig introduir en un equip de cuiners que volien apropiar-se de la seva disciplina, explicar-la a la seva manera i generar coneixement sobre ella que els fos útil en la pràctica de la professió. Em van contractar com l’especialista en Història i Arqueologia que podia ajudar-los a elaborar una història de la restauració gastronòmica seguint els seus criteris i prioritats. Així va començar un projecte en el qual Gastronomia i Història es donaven la mà per primera vegada. Durant el procés, tant ells com jo vam haver d’adaptar el nostre mètode de treball per a portar la col·laboració a bon port. El resultat – el més evident és el llibre Els Orígens de la Cuina – no és ni un producte purament històric, ni purament gastronòmic; és un híbrid. A la xerrada em detindré a explicar com s’ha viscut aquesta experiència i què ha suposat a nivell teòric i metodològic treballar braç a braç amb gent d’un món aliè a l’acadèmic.
ES
Hace siete años di un salto de proporciones que desconocía de antemano. Me introduje en un equipo de cocineros que querían apropiarse de su disciplina, contarla a su manera y generar un conocimiento sobre ella que les fuera útil en la práctica de la profesión. Me contrataron como la especialista en Historia y Arqueología que podía ayudarles a elaborar una historia de la restauración gastronómica siguiendo sus criterios y prioridades. Así comenzó un proyecto en el que Gastronomía e Historia se daban la mano por primera vez. En el proceso, tanto ellos como yo tuvimos que adaptar nuestro método de trabajo para llevar la colaboración a buen puerto. El resultado – el más evidente es el libro Los Orígenes de la Cocina – no es ni un producto puramente histórico, ni puramente gastronómico, es un híbrido. En la charla me detendré a explicar cómo ha sido esta experiencia y qué ha supuesto a nivel teórico y metodológico trabajar codo con codo con gente de un mundo ajeno al académico
EN
Seven years ago I took a leap of proportions that I did not know beforehand. I was introduced to a team of chefs who wanted to appropriate their discipline and generate knowledge about it that would be useful in the practice of the profession. They hired me as the specialist in History and Archaeology who could help them develop a history of gastronomic restoration following their criteria and priorities. Thus began a project in which Gastronomy and History were shaking hands for the first time. In the process, both they and I had to adapt our working method to bring the collaboration to fruition. The result – the most obvious is the book The Origins of Cooking – is neither a purely historical product, nor a purely gastronomic one, it is a hybrid. In the talk I will stop to explain how this experience has been and what it has meant at a theoretical and methodological level to work side by side with people from a world outside the academic world.
Arqueologia, alteridat i patrimoni a la província de Buenos Aires, l’Argentina. Reflexions des d’una experiència situada entre la recerca i la gestió.
16 març/marzo 2021, 6 pm (CET)
Online
Convidada/Invitada: Dra. Virginia Salerno UBA-CONICET (Argentina)
CA
A partir de l’experiència d’un projecte de recerca dirigit a problematitzar l’impacte social del treball arqueològic en els contextos locals on aquest es desenvolupa, Salerno reflexiona sobre els obstacles i els encerts que ens van portar a repensar els supòsits de partida.
Per això s’abordan els desplaçaments conceptuals de les principals categories que van vertebrar l’estratègia metodològica –coneixement públic de l’arqueologia, patrimoni, relacions passat/present – juntament amb els dilemes que sorgeixen a partir de una doble forma d’intervenció dirigida tant a la recerca com a la gestió d’allò arqueològic.
ES
A partir de la experiencia de un proyecto de investigación dirigido a problematizar el impacto social del trabajo arqueológico en los contextos locales donde este se desarrolla, Virginia Salerno reflexiona sobre los obstáculos y los aciertos que les han llevado a repensar los supuestos de partida.
Para ello se abordan los desplazamientos conceptuales de las principales categorías que vertebraron la estrategia metodológica –conocimiento público de la arqueología, patrimonio, relaciones pasado/presente – junto con los dilemas que surgen a partir de una doble forma de intervención dirigida tanto a la investigación como a la gestión de lo arqueológico.
EN
In this talk Virginia Salerno reflects on the obstacles and successes that have led her and her team to rethink the starting assumptions of a research project looking at the social impact of archaeological work in local communities. The main categories that were the backbone of the methodological strategy were the public knowledge of archaeology, heritage, and the relationship between past and present.
Salerno will address the conceptual displacements of these concepts together with the dilemmas that arise from the tensions between research and management of the archaeological record.
Possibilitats de la cartografia social en la recerca etnogràfica
25 febrer/febrero 2021, 6 pm (CET)
Online
Convidada/Invitada: Dra. Gabriela Eljuri. Universitat del Azuay (Ecuador).
CA
Aquesta xerrada es basa en un parell d’exemples de recerques etnogràfiques en les quals es va treballar amb cartografia social; un cas correspon a l’estudi de la Plaça San Francisco, al Centre Històric de Conca, i l’altre a un registre participatiu del patrimoni cultural immaterial de Susudel, una parròquia rural de la província de l’Azuay (Equador).
Aquí s’aborden les possibilitats de la cartografia social en el registre etnogràfic i es veurà com aquesta constitueix una tècnica important de recerca qualitativa que permet recaptar evocacions, imaginaris i relacions socio-espatials i temporals des dels sistemes de representació dels actors locals. I com, a la vegada, funciona també com una eina d’activació de la memòria a partir de la producció gràfica col·lectiva.
ES
Esta conversa expone un par de ejemplos de investigaciones etnográficas en las que se trabajó con cartografía social; un caso corresponde al estudio de la Plaza San Francisco en el Centro Histórico de Cuenca y, el otro, a un registro participativo del patrimonio cultural inmaterial en Susudel, una parroquia rural de la provincia del Azuay, en Ecuador.
Se abordan las posibilidades de la cartografía social en el registro etnográfico y cómo esta constituye una técnica importante de investigación cualitativa, que permite recabar evocaciones, imaginarios y relaciones socio espaciales y temporales desde los sistemas de representación de los actores locales, pero, a la par, también aparece como una herramienta de activación de la memoria, a partir de la producción gráfica colectiva.
EN
This talk discusses a couple of examples of ethnographic research using social mapping; one case involves the study of the Plaza San Francisco in the historic centre of Cuenca, and the second is a participatory recording of intangible cultural heritage in Susudel, a rural parish in the province of Azuay, Ecuador. I address here the possibilities of social cartography in ethnographic recording as an important qualitative research method. A tool for the activation of memory, based on collective graphic production. This technique improves the representation systems of local actors allowing the collection of evocations, imaginaries and socio-spatial and temporal relations.
Persones, patrimoni, interaccions
17 de desembre de 2020, 18:30 hores. CET
Online
Ponentes: Margarita Díaz-Andreu, Ana Pastor, Mathieu Picas and Apen Ruiz
CA
El dia 17 de desembre de 2020 es va celebrar un debat obert titulat “Persones, patrimoni, interaccions”. Va consistir en un intercanvi de preguntes interactiu amb les autores i autors de l’últim llibre del GAPP: “21 Assajos al Voltant del Patrimoni Cultural. 21 Ensayos sobre el Patrimonio Cultural” (JAS Arqueología).
El debat va estar dinamitzat pels coordinadors de l’obra, Ana Pastor, Mathieu Picas i Apen Ruiz, i va comptar amb la presència de gairebé tots els col·laboradors del llibre. El vídeo de l’acte està d sponible online, desglossat en una introducció i les tres preguntes: sobre participació, sobre escriure amb estil no acadèmic i sobre l’efecte de la pandèmia en la relació que els autors han tingut amb el trinomi context-patrimoni-societat. Els participants en el debat van ser, a més dels organitzadors: Joan Menchon Bes, Natalia Hernández Tangarife, Roger Alcàntara, Andreu Monforte-Barberán, David González-Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Jesús Martín Alonso, Bárbara Molina Neira, Isidre Pastor i Batalla, Cristina Vidal Lorenzo, Camila Opazo-Sepúlveda, Leslie F. Zubieta, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa-Sánchez, Ana-María Alarcón-Jiménez y Laura Coltofean-Arizancu.
ES
El día 17 de diciembre de 2020 tuvo lugar un debate abierto titulado “Persones, patrimoni, interaccions”. Este se trató de un intercambio de preguntas interactivo con las autoras y autores de último libro de GAPP “21 Assajos al Voltant del Patrimoni Cultural. 21 Ensayos sobre el Patrimonio Cultural” (JAS Arqueología).
El debate estuvo dinamizado por los coordinadores de libro, Ana Pastor, Mathieu Picas y Apen Ruiz, y contó con la presencia de casi todos los colaboradores del libro. El video del evento está online desglosado en una introducción y las tres preguntas sobre participación, sobre escribir con estilo no académico y sobre el efecto de la pandemia en la relación que los autores han tenido con el trinomio contexto-patrimonio-sociedad. Los participantes en el debate fueron, además de los organizadores: Margarita Díaz-Andreu, Joan Menchon Bes, Natalia Hernández Tangarife, Roger Alcàntara, Andreu Monforte-Barberán, David González-Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Jesús Martín Alonso, Bárbara Molina Neira, Isidre Pastor i Batalla, Cristina Vidal Lorenzo, Camila Opazo-Sepúlveda, Leslie F. Zubieta, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa-Sánchez, Ana-María Alarcón-Jiménez y Laura Coltofean-Arizancu.
EN
On 17 December 2020 an open debate was held entitled “People, heritage, interactions”. This was an interactive exchange of questions with the authors of GAPP’s latest book “21 Essays on Cultural Heritage” (published by JAS Archaeology).
The debate was led by the book’s editors, Ana Pastor, Mathieu Picas and Apen Ruiz, and was attended by almost all of the book’s contributors. The video of the event is now online. It has been broken down into an introduction and three parts each related to a question. The questions were about participation; non-academic writing; and about the effects of the pandemic on the relationship that the authors have had with the relationship between heritage and society. The participants in the debate were, in addition to the organizers: Margarita Díaz-Andreu, Joan Menchon Bes, Natalia Hernández Tangarife, Roger Alcàntara, Andreu Monforte-Barberán, David González-Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Jesús Martín Alonso, Bárbara Molina Neira, Isidre Pastor i Batalla, Cristina Vidal Lorenzo, Camila Opazo-Sepúlveda, Leslie F. Zubieta, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa-Sánchez, Ana-María Alarcón-Jiménez y Laura Coltofean-Arizancu.
Gestió i Difusió de l’Art Rupestre a l’Entorn Mediterrani
26 november 2020
Online
Ponentes: Salvador Ludeña, Agustí Vericat.
Moderador: Neemias Santos da Rosa
CA
El passat dijous 26 de novembre de 2020 es va celebrar un “Diàleg Patrimonial del GAPP” en format virtual, dirigit per Neemias Santos da Rosa amb la participació de Salvador Ludeña (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Casa de Cristo, Moratalla) i Agustí Vericat (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita). Aquest nou format ens permetrà convidar a dues expertes o experts, per parlar d’alguna temàtica comuna a través d’una sèrie de qüestions abordades pels organitzadors. Ens agradaria que fos un diàleg obert, com ho son les nostres converses, amb interrupcions e intercanvis de saber amb el públic.
En aquest primer diàleg, comptem amb dos convidats experts en Art Rupestre: Salvador Ludeña (Director del Centro de Arte Rupestre Casa de Cristo, Moratalla, Murcia) i Agustí Vericat (Director del Centre d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, Ulldecona, Catalunya), que van parlar sobre la Gestió i Difusió de l’Art Rupestre a l’entorn mediterrani. El diàleg va ser en castellà i va estar dirigit per un membre del projecte ERC Artsoundscapes i el GAPP: el Dr. Neemias Santos.
ES
El jueves, 26 de noviembre 2020 tuvo lugar un “Diálogo Patrimonial del GAPP” virtual con el título “Gestión y Difusión del arte rupestre en el medio mediterráneo” dirigido Neemias Santos da Rosa con la participación de Salvador Ludeña (Centro de Interpretación del Arte Rupestre Casa de Cristo, Moratalla) y Agustí Vericat (Centro de Interpretación de Arte Rupestre Abrics de l’Ermita). Este nuevo formato nos permite invitar a dos expertas o expertos, para hablar de alguna temática común a través de una serie de cuestiones abordadas por los organizadores. Este nos gustaría que fuese un diálogo abierto, como lo suelen ser nuestras “converses”, con interrupciones e intercambios con el público.
Para este primer diálogo, contamos con dos invitados expertos en Arte Rupestre: Salvador Ludeña (Director del Centro de Arte Rupestre Casa de Cristo, Moratalla, Murcia) y Agustí Vericat (Director del Centro de Arte Rupestre Abrigos de la Ermita, Ulldecona, Cataluña). Que charlarán sobre la Gestión y Difusión del Arte Rupestre en el Entorno Mediterráneo. El diálogo fue en castellano y estuvo dirigido por un miembro del proyecto ERC Artsoundscapes y del GAPP: el Dr. Neemias Santos.
EN
On Thursday, November 26, 2020, an online “GAPP Heritage Dialogue” took place. The “Management and Dissemination of Rock Art in the Mediterranean” dialogue was led by Neemias Santos da Rosa and as speakers it counted with the participation of Salvador Ludeña (Casa de Cristo Rock Art Interpretation Center, Moratalla) and Agustí Vericat (Abrics de l’Ermita Rock Art Center). This new format will allow us to invite two experts to talk about a common topic through a series of questions addressed by the organizers. We would like this to be an open dialogue, as our “converses” (talks) tend to be, with interruptions and exchanges with the public.
For this first dialogue, we have two guest experts in Cave Art: Salvador Ludeña (Director of the Casa de Cristo Cave Art Center, Moratalla, Murcia) and Agustí Vericat (Director of the Abrigos de la Ermita Cave Art Center, Ulldecona, Catalonia) . They talken about the Management and Dissemination of Rock Art in the Mediterranean Environment. The dialogue was in Spanish and it was leading by a member of both the ERC Artsoundscapes project and GAPP: Dr. Neemias Santos.
CONVERSES PASSADES
2020-2021
2019-2020
Pablo Alonso González y Eva Parga Dans, Esraa Fathy Alhadad, Leslie Zubieta Calvert, Sendy Ghirardi, Marina Skarpeti, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa Sánchez, Montserrat Villaverde.
2018-2019
Isidre Pastor i Batalla, Isbert Sabrine, Alexander Geurds, Cristina Vidal Lorenzo, David Buxens, Diana Sánchez, Antoni Martín i Oliveras, Camila Opazo-Sepúlveda.
2017-2018
Gustavo González, Integrants del C.R.A.S. (Lidia Boluda Terol, Lourdes López Martínez, Jesús Martín Alonso, Guillermo Palomero, Paloma Zarzuela), Bárbara Molina Neira, Apen Ruiz, Ana Pastor, Luz Gámiz, Elba Estrada Hernández.
2015-2017
Juana Mª Huélamo, Josep Maria Solias, Ricard Martinez, Pau Olmos, Begoña Florida Eseberri, Santiago J. Castellà, Joan Menchon, Sergi Lozano, Paloma González Marcén, GRAMPO (Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz, Adrià Breu, Quim Sisa), David González Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Natalia Hernández Tangarife, Mireia Sabaté