MS Copilot: la porta d’entrada de la UB a la intel·ligència artificial generativa

En un context en què el tractament de textos es fa amb el suport intensiu d’eines digitals, la irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAG) ha obert noves possibilitats a l’hora d’interaccionar amb la informació i analitzar, elaborar o modificar continguts. En aquesta línia, el Copilot, l’assistent d’intel·ligència artificial de Microsoft, se’ns presenta a la UB com una porta d’entrada a aquestes tecnologies i, des del 2024, l’hem vist evolucionar i adaptar-se als diferents entorns de treball. Funciona en forma de bot de conversa i permet la interacció amb llenguatge natural, a partir d’indicacions amb què li diem què volem que faci.

La comunitat UB amb credencials actives tenim disponible la versió Copilot Chat (Bàsic). Per fer-lo servir, és important que tinguem iniciada la sessió amb les credencials institucionals i que respectem les bones pràctiques publicades des del Vicerectorat de Política de Digitalització. Això garanteix la protecció, seguretat i privacitat de les dades, de manera que la informació i les consultes es mantenen en l’entorn corporatiu i no es fan servir per a usos externs. S’hi pot accedir des de l’entorn de les aplicacions al núvol de Microsoft.

El funcionament és senzill: hi ha un quadre de text on s’escriuen els missatges i, a partir d’aquí, es construeix la conversa. L’eina, entre moltes altres coses, permet processar contingut en el format d’algunes aplicacions de Microsoft (documents de Word, fulls d’Excel, presentacions de PowerPoint). Com passa amb la majoria de les solucions d’IA, els resultats poden semblar convincents d’entrada, però no hem de subestimar la capacitat creativa i d’invenció del Copilot (que per això té la consideració d’intel·ligència generativa). És important, doncs, assumir la necessitat de revisar i validar la informació que ens dona abans de donar-la per bona, especialment en contextos acadèmics i institucionals.

En aquest sentit, pot ser especialment útil la formació de què disposen els tres col·lectius (estudiantat, PDI i PTGAS) al web Polítiques de digitalització, a més dels diversos materials de suport que el CRAI prepara per al professorat. El Copilot forma part del catàleg de solucions institucionals i, per això, la Unitat de Docència del CRAI presta assessorament al PDI que ho necessiti. Entre les accions que pot fer el Copilot, identificades en una de les primeres guies d’ús del CRAI, que coincideixen amb les tasques que el professorat resol amb IA segons el sondeig del Vicerectorat, destaquen la correcció i traducció de textos.

Ja fa molts anys que els lingüistes treballem amb correctors cada vegada més potents i amb eines de traducció automàtica i assistida. No és cap novetat, doncs, que incorporem tecnologies noves que agilitzen i milloren els processos, i que ens permeten estalviar-nos tasques mecàniques, repetitives o que no presenten dificultats, per centrar-nos en aspectes que demanen la intel·ligència humana. En els àmbits de la correcció i la traducció, doncs, convé apuntar i tenir presents algunes consideracions, que podem anar explorant amb més detall més endavant, en altres apunts:

• Encara que puguem interactuar amb el Copilot en català, cal remarcar que els models en què es basa no han estat entrenats en aquest idioma, per tant, és possible que cometi errors a l’hora de processar i generar textos en llengua catalana.
• El Copilot no és una eina específica de correcció ortogràfica, gramatical i d’estil. Pot fer millores de redacció i detectar errors, sobretot si les indicacions que li donem són acurades, però no hauríem de prescindir de solucions complementàries. Des del punt de vista terminològic i de model de llengua, per exemple, l’Alba —l’adaptació del LanguageTool al model de llengua de la UB— contribueix a millorar sensiblement els resultats del Copilot.
• D’altra banda, si aconseguim que el Copilot ens retorni la proposta de revisió en un document que respecti el format i la maquetació de l’original (cosa que pot ser difícil) o si hem d’acabar muntant un document nou a partir del text revisat que ens suggereix la IA, són imprescindibles les eines de comparació de textos, per assegurar que el text final no presenta al·lucinacions, inexactituds o imprecisions.
• Fa anys que la traducció automàtica i postedició és molt habitual, sobretot en documentació administrativa, tècnica o acadèmica i, entre parells de llengües semblants, dona molt bons resultats (de català a castellà millor que de català a xinès, per exemple). En aquest sentit, és útil conèixer els problemes que solen presentar aquest tipus d’eines, per saber on convé fer una atenció especial quan revisem una traducció automàtica.