Segona edició del CUB: accessibilitat, usabilitat i millores gràfiques
Us presentem la segona edició del llibre d’estil de la Universitat de Barcelona, el CUB, que és un conjunt de criteris lingüístics, bibliogràfics, d’estil i convencions, redactats pels tècnics dels Serveis Lingüístics per ajudar la comunitat universitària a redactar adequadament i per afavorir una comunicació institucional de qualitat. Aquesta nova edició incorpora millores tècniques, pensades sobre la base del disseny universal per garantir l’accessibilitat i la usabilitat de la informació, amb l’objectiu tant de facilitar a tots els usuaris l’accés als continguts com de millorar la llegibilitat, la manejabilitat i la rapidesa del sistema. Per això, la interfície s’ha adaptat a les directrius del W3C i segueix la recomanació de nivell AA que s’exigeix per al material web de les institucions públiques.
Entre les novetats de l’aplicació, també cal destacar, en primer lloc, la nova presentació gràfica, més clara i amable, amb l’índex dels criteris sempre visible, per facilitar la navegació als lectors. En segon lloc, s’ha millorat substancialment el cercador, i ara cerca alhora als criteris i a les abreviacions, inclou una cerca avançada que aprofita la tecnologia de Google i presenta els resultats de manera contextualitzada. En tercer lloc, també s’ha modificat el format d’impressió per ajustar el contingut web a la sortida en paper, i a banda de la impressió de cadascun dels criteris per separat, també es pot fer per capítols temàtics. Finalment, s’han incorporat eines del web 2.0, a fi que els usuaris que ho vulguin puguin estar informats puntualment de les novetats (criteris nous, criteris revisats, etc.), gràcies a la sindicació de continguts en format RSS o a la participació al Twitter, cosa que reforça la presència de la Universitat de Barcelona a les xarxes socials.
Més enllà d’aquestes millores tecnològiques, volem recordar que, d’ençà de la primera edició del CUB, hi ha hagut canvis significatius en la política lingüística d’aquesta Universitat. D’entrada, el Servei de Llengua Catalana, unitat tècnica de normalització lingüística, amb el temps ha evolucionat naturalment cap al multilingüisme fins a esdevenir Serveis Lingüístics el 2005. I diem naturalment perquè ja uns anys abans molts projectes d’assessorament —que incloïen tasques de correcció i traducció d’un mateix document—, per no dir l’elaboració de treballs terminològics ja des d’un bon principi, es preveien en tres llengües de treball: el català, com a llengua oficial i pròpia; el castellà, com a llengua cooficial, i l’anglès, en tant que llengua de comunicació internacional. L’espai europeu d’educació superior planava sobre l’organització universitària i els acords de Bolonya ens immergien en el multilingüisme.
Més recentment, el 24 de març de 2010, es va aprovar el Pla de llengües de la Universitat de Barcelona, nou marc multilingüe de què es dota la institució per al bienni 2010-2012. La UB vol ser identificada pel compromís amb l’ús, el desenvolupament, l’estudi i la promoció de la llengua pròpia, d’una banda, i també per la promoció del multilingüisme en les activitats acadèmiques i el poliglotisme dels seus membres, d’una altra. L’aplicació i el desenvolupament progressius de les actuacions previstes en el Pla de llengües comporten indefectiblement l’assumpció de criteris lingüístics per a altres llengües a més del català, com és el cas de l’anglès, en què ja hem començat a treballar. Aquests elements nous, per tant, demanen lloc dins l’estructura del llibre d’estil, i n’eixamplen el nombre de llengües.
S’estrena, per tant, una branca dedicada a la redacció de textos institucionals en anglès, que acull els continguts de la Interuniversity style guide for writing institutional texts in English, elaborada pel Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats (del qual els Serveis Lingüístics formen part). La guia proposa recomanacions que poden ser útils a aquelles persones que redacten sovint documents institucionals en anglès, que tracta sobre ortografia, puntuació o majúscules i minúscules, però que incorpora també models de documents: sol·licituds, resolucions, notificacions, certificats, diligències, convenis, cartes i correus electrònics.
Esperem que el CUB continuï complint la seva funció d’establir un model de llengua, i de llengües, per a la nostra Universitat.
Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística
Conxa Planas, cap dels Serveis Lingüístics
Deixa un comentari