aprenentatge

Com poden les biblioteques contribuir a l’aprenentatge i a l’èxit acadèmic? Construint evidencies a través de l’avaluació de l’impacte

Valtencir Mendes
Cap de projectes internacionals
Fundació Jaume Bofill


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. Documented library contributions to student learning and succés: building evidence with team-based assessment in action campus projects. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2016. Disponible a:  <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/co.... [Consulta: 02/07/17].


L’objectiu principal dels projectes vinculats al programa Assessment in Action (AiA): Academic Libraries and Student Success de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ha estat el de trobar com es pot mesurar, d’una manera òptima, l’impacte que generen les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit educatiu de l’alumnat d’institucions d’educació superior. L’informe recull els resultats dels més de 60 projectes individuals vinculats al programa durant el seu segon any (abril 2014-juny 2015) i sintetitza els resultats del primer any.

El document, que s’emmarca en la tradició dels estudis de valor social i l’avaluació de l’impacte dels serveis de biblioteca, neix de la tradició de l’ACRL en el suport dels professionals i la posada en valor dels serveis de les biblioteques universitàries com a part essencial dels serveis i recursos d’informació i de difusió del coneixement, i analitza els resultats del programa AiA, que contribueixen a generar avaluació basada en evidències, una avaluació que vol contribuir a la millora de l’experiència acadèmica dels i de les estudiants que reverteixi en un major èxit educatiu.

Com utilitzen els e-books els universitaris finlandesos i els seus professors?

Blanca Rodríguez Bravo
Universidad de León


Mikkonen, Paula; Peltonen, Lina. (2016). E-book survey for higher education students and teachers in Finland. [Helsinki]: National Library of Finland, FinElib. Disponible en: <https://www.kiwi.fi/download/attachments/57247727/FinELib_ebook_survey_H.... [Consulta: 24/03/2017].


El 2016, la Biblioteca Nacional de Finlàndia va dirigir una enquesta als estudiants i als professors d’universitat amb la finalitat de conèixer la utilització dels e-books a les biblioteques dels seus centres. La investigació formava part d’un projecte del consorci FinELib l’objectiu del qual era incrementar la disponibilitat de manuals en format electrònic a les universitats i politècnics.

L’informe resultant presenta dades d’indubtable interès per conèixer l’actualitat de la integració i la utilització dels llibres electrònics a l’ensenyament universitari. Els resultats mostren que la reticència inicial a deixar de banda el format paper es va superant i que, per bé que amb lentitud, la transició al format digital va fent camí.

El text, breu i concís en la lectura dels resultats obtinguts, conté més gràfics que text i presenta al final, com a annex, els dos qüestionaris utilitzats per a la investigació, el que es va adreçar als estudiants i el que van respondre els professors.

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

L'aprenentatge en entorns acadèmics digitals: la clau està en la gent

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Lewis V., Spiro L., Wang X., Cawthorne J. E. Building expertise to support digital scholarship: a global perspective. Washington: Council on Library and Information Resources, 2015 Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub168/pub168 [Consulta: 25/11/2015]


Quines són les habilitats, les competències, els coneixements i les actituds que han de tenir els estudiants i els investigadors en un entorn acadèmic digital? Com es promouen aquests atributs i com varien entre les comunitats acadèmiques d’arreu del món? Aquestes són les principals preguntes que els autors de l’informe del Council on Library on Information Resources (CLIR) es plantegen en el recentment publicat: Building expertise to support digital scholarship: a global perspective.

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

Pàgines

Subscriure a RSS - aprenentatge