espanya

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Com són les revistes culturals espanyoles? S'han adaptat al nou entorn digital?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Revistas culturales: realidad y perspectivas (2018). Realización del informe: ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE). 85 p. Disponible a: <http://revistasculturales.com/cat_pdf/RC_RealidadYPerspectiva_2018.pdf>. [Consulta: 24/03/2019].


A finals de 2018 es va publicar l’informe Revistas culturales: realidad y perspectivas, encarregat per l’Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE) i realitzat per ICC Consultors, empresa catalana de consultoria en els àmbits de la cultura, l’educació i altres polítiques socials.

ARCE va néixer l’any 1983 per iniciativa dels mateixos editors de revistes culturals amb l’objectiu de posar en comú els recursos i instruments necessaris per a la promoció d’aquests projectes culturals i empresarials. Entre les iniciatives que l’associació porta a terme destaca l’elaboració d’estudis i informes sobre el sector de l’edició de les revistes culturals a Espanya. Aquest darrer estudi tracta de la realitat del sector i de les perspectives de futur, una línia ja iniciada als anys 2007 i 2010.

«ÍnDICEs CSIC»: control bibliogràfic d’articles de revista espanyols

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ÍnDICEs CSIC (2018). Madrid: CSIC. Centro de Ciencias Humanas y Sociales. És continuació de Bases de datos bibliográficas del CSIC. Disponible a: <https://indices.csic.es/>. [Consulta: 6/01/2019].


Presentació

A diferència de la majoria d’entrades d’aquest blog, aquesta no serà la ressenya d’un informe recent d’interès per a bibliotecaris, sinó l’anàlisi d’una base de dades bibliogràfica. Concretament, un recurs que ens permet conèixer la producció científica espanyola d’articles de revista. El motiu que fa que la ressenyem ara és que, tot i que aquesta base de dades existeix des de fa molts anys, fragmentada en tres blocs, al juliol de 2018 es va reunificar i va canviar de nom: ÍnDICEs CSIC.

L'edició de llibres a Espanya augmenta lentament

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Panorámica de la edición española de libros: análisis sectorial del libro. 2017 (2018). [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. 149 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/d/21499C/19/0>. [Consulta: 29.12.2018].


La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. 

Com en edicions anteriors,1 la publicació s’estructura en cinc grans capítols: després d’un capítol introductori en el qual es presenten l’àmbit d’estudi i la metodologia d’anàlisi, el primer capítol es dedica a l’evolució recent dels agents editorials; el segon presenta una visió global de l’edició, oferint, entre d’altres, dades sobre els llibres traduïts, l’edició per llengües, la distribució geogràfica, la concentració de l’oferta i l’evolució dels preus. El tercer capítol presenta dades sobre l’edició per subsectors. A continuació, el quart capítol es dedica a l’edició en d’altres suports i llibres multimèdia i, el darrer, ofereix informació empresarial dels 100 agents editorials que han publicat més llibres al llarg de l’any 2017.

Pàgines

Subscriure a RSS - espanya