legislació

Comença a obrir-se pas a una excepció legal per impulsar la mineria de dades

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

La Llei de transparència. Ho és realment?

Josep Matas
Advocat
 

España. Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno [Internet] Boletín Oficial del Estado, 10 de diciembre de 2013, BOE-A-2013-12887.[Consultado 10 febrero 2011]. Disponible en: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-12887

EL BOE de 10 de desembre de 2013 publicà la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno a la que ens referirem en aquest comentari. La Constitució de 1978 anunciava a l'article 105.b la futura aprovació d'una llei sobre aquesta matèria. Ningú hauria imaginat aleshores que aquest futur trigaria tant a arribar, un retard encara més injustificable si observem que el compromís d'aprovar-la figurava des de feia molt de temps als programes electorals dels dos partits que han accedit al Govern Central d'aleshores ençà. L'aprovació de la Llei arriba en un moment en el que la transparència és, aquí i arreu, més essencial que mai en les relacions entre els poders públics i la ciutadania. Vivim en societats democràtiques avançades en les que, malgrat la seva maduresa, es constata una crisi en el sistema de representació política i un elevat grau d'escepticisme o de desconfiança en el paper dels poders públics i dels seus gestors. L'opacitat incrementa la distància i la malfiança, mentre que la transparència pot ser un revulsiu i ajudar a canviar la tendència. En el cas de l'Estat Espanyol el retard en l'aprovació reflecteix molt clarament el poc entusiasme amb el que les principals forces polítiques han assumit aquest tema, poc entusiasme que es reflecteix també en el contingut final de la llei, tal i com tindré ocasió de comentar en les notes que segueixen.

Què permetria a Europa una més justa legislació sobre drets d'autor

José Antonio Magán Wals
Director de projectes bibliotecaris
Universidad Complutense de Madrid
 

Association of Research Libraries (2012). Code of best practices in fair use for academic and research libraries. American University, School of Communication and Washington College of Law. http://www.arl.org/pp/ppcopyright/codefairuse/code/index.shtml [Consulta: 01/08/2012]

Els dubtes que els bibliotecaris tenim respecte als serveis que es poden o no realitzar en el nou entorn digital basant-nos en les exempcions legals als drets de propietat intel·lectual són un tema d'especial transcendència, ateses les oportunitats per a la difusió i preservació que la digitalització i les noves tecnologies ofereixen a les biblioteques.

Als Estats Units, la legislació permet utilitzar sense permís materials subjectes a copyright quan els beneficis socials ho justifiquen, a Europa això no és possible ja que comptem amb una legislació menys garantista dels drets del ciutadà. Un dels exemples més significatius és el cas de les obres òrfenes, obres on ningú reclama els drets d'autor però que no poden digitalitzar ni traslladar-se al domini i ús públic. Això, unit als terminis majors per al pas de la propietat intel·lectual al domini públic d'Europa davant dels Estats Units, està creant entre els ciutadans d'un i altre costat de l'Atlàntic una gran bretxa respecte a les possibilitats que tenen per accedir al patrimoni històric i científic.

Pàgines

Subscriure a RSS - legislació