Amadeu Pons

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Bibliografia internacional sobre història del llibre: "Book history online"

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Book history online: international bibliography of the history of the printed book and libraries. [Den Haag]: Koninklijke Bibliotheek. <http://portal.kb.nl/V/?func=find-db-4&resource=DNL03239>. [Consulta: 28 set. 2011].

Avui parlem de la bibliografia especialitzada d'abast internacional més important sobre història del llibre: Book history online, BHO. És elaborada per la biblioteca nacional dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) en col·laboració amb una xarxa d'especialistes estesa per tot el món. Es va començar a publicar en línia el 1989, a partir d'una versió impresa prèvia, Annual bibliography of the history of the printed book and libraries (ABHB), que havia començat a aparèixer el 1970 a la Haia, publicada per Martinus Nijhoff –amb el suport de l'IFLA–, i que continua apareixent anualment (ISSN 0303-5964). És a dir que la informació publicada a partir de 1990 cap endavant es troba tant a la versió impresa com a la base de dades en línia.

Comencem per precisar l'abast temàtic. Aquesta obra es dedica a la història del llibre imprès i a la història de les biblioteques. Inclou temes relacionats com la fabricació del paper, la tinta, els tipus d'impremta, els aspectes sociològics i econòmics, la comercialització del llibre, l'enquadernació, la bibliofília, les il·lustracions, la premsa... Geogràficament parlant és internacional. Aquest abast s'intenta acomplir amb la col·laboració d'una xarxa d'experts repartida per 50 països.

Passem comptes? Bibliografia sobre el rendiment de les biblioteques

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

BalanzaQuan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

Les formigues treballen, les cigales canten: Current cites


Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Current cites. Vol. 1, no. 1 (August 1990)-  . Berkeley: Library Technology Watch Program, University of California, 1990-  . Mensual. Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005), subtítol: An annotated bibliography of selected articles, books, and digital documents on information technology. Des de vol. 11, no. 8 (August 2000), el director és Roy Tennant.  Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005) és publicat per WebJunction.org. <http://lists.webjunction.org/currentcites/>. [Consulta: 6 gener 2011]. ISSN 1060-2356.

Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.

No es descarta cap tipologia documental. Hi són més abundants, com és lògic, els articles de revista; però també hi trobem monografies i contribucions a congressos. La gran majoria de documents citats són en línia.

Pràcticament tots els treballs citats són en anglès. Es revisen sistemàticament 55 revistes, totes en aquest idioma. Entre elles hi trobem els títols més prestigiosos del nostre camp, tant aquells pròpiament dedicats a les tecnologies com d'altres de més generals. Per exemple, Journal of the American Society for Information Science and Technology, Journal of documentation, Journal of computer mediated communication, Cataloging & classification quarterly, College & research libraries, Information technology and libraries, Online information review, The serials librarian, The electronic library...

Morin els cercadors; visquin les bibliografies!

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ja em perdonaran els lectors pel títol tan irreflexiu i abrandat, que no em crec ni jo mateix. Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost: cada tipus de recurs informatiu és millor per a una situació o per a una altra. No es pot dir que aquest sigui millor que aquell, sinó que ens resol millor una determinada necessitat informativa.

Que Google és una eina imprescindible per a la vida moderna està fora de dubte, com també ho és que el seu cercador troba tot allò que està disponible a la xarxa: tant el bo com el dolent. De vegades ens permet trobar una agulla en un paller... i de vegades ens fa perdre el temps i ens desespera: tot depèn de les circumstàncies i les situacions.
Subscriure a RSS - Amadeu Pons