Afegeix un nou comentari

Un (extens) manual sobre coneixement obert

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Scholarly communication librarianship and open knowledge (2023). Maria Bonn, Josh Bolick and Will Cross (eds). Chicago: Association of College and Research Libraries. XV, 512 p. Disponible a: <https://bit.ly/SCLAOK>. [Consulta: 10/04/2023]. 


Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.

El llibre s’estructura en tres parts. La primera s’organitza en cinc capítols que ofereixen algunes definicions i una introducció a les pressions econòmiques, tecnològiques, socials, polítiques i legals que configuren el treball en comunicació científica en biblioteques universitàries.

L’obra pren com a punt de partida la definició de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) segons la qual la comunicació científica és «the system through which research and other scholarly writings are created, evaluated for quality, disseminated to the scholarly community, and preserved for future use», per passar a descriure els canals formals i informals pels quals circula aquesta informació i la seva relació amb la biblioteconomia, il·lustrada amb extractes de textos de tres professionals de les biblioteques.

En termes econòmics, la comunicació científica s’enfronta al repte de facilitar la disseminació no comercial dels resultats científics (la comunicació és imprescindible perquè hi hagi ciència) mentre la majoria de les editorials que operen en el sector tenen ànim de lucre. Els acadèmics cedeixen els drets sobre les seves obres a editorials comercials a canvi del prestigi que la seva publicació els aporta. Paral·lelament, les editorials universitàries centrades en l’edició de monografies tenen dificultats per ser sostenibles. La descripció del mercat actual emfasitza com els elevats costos d’accés a la informació científica creen desigualtats entre institucions de recerca segons els recursos dels que disposen. Per bé que la solució semblava ser en l’accés obert, la deriva cap a la implantació de taxes d’edició i acords transformatius planteja dubtes sobre la contenció dels costos.

La tecnologia també ha modificat la comunicació científica. Han aparegut nous canals de difusió dels resultats de recerca, s’han digitalitzat col·leccions patrimonials abans difícilment consultables, s’ha agilitat la comunicació i col·laboració entre investigadors, etc.

El quart capítol de la primera part analitza el context social de la comunicació científica, una empresa global on participen diversos agents (organismes de recerca, agències de finançament, editorials, etc.). La ciència es du a terme en un context social i reflecteix les cultures hegemòniques com, per exemple, en els biaixos de gènere a Wikipedia o els biaixos racials d’alguns algoritmes de ciència de dades. Les xarxes socials també han arribat a la comunicació científica, amb plataformes adreçades al públic acadèmic.

La primera part de l’obra es tanca amb una anàlisi del context legal, especialment la legislació nord-americana sobre propietat intel·lectual. 

La segona part del manual s’inicia amb una introducció al concepte d’«obert» (open) com a resposta a les pressions descrites a la primera part. A continuació, quatre capítols, cadascun d’ells coordinat per un editor que va escollir diversos autors, aborden l’accés obert, les dades obertes, els recursos educatius oberts i la ciència oberta.

El capítol sobre accés obert parteix de les declaracions de Budapest, Berlín i Bethesda per rebatre alguns mites —com la suposada mancança de revisió d’experts a les revistes d’accés obert o l’equiparació de l’accés obert amb el pagament per part dels autors— i explicar el seu impacte sobre el treball bibliotecari en termes de gestió de col·leccions, administració de pressupostos, etc. El text incorpora extractes, d’entre una i tres pàgines i d’autoria diversa, en els quals es defineixen conceptes com ara preprint, s’expliquen les característiques de les llicències creative commons o es descriuen les particularitats de les revistes i editorials predadores.

L’apartat sobre dades obertes compta amb una introducció que gira al voltant de tres elements: la definició de les dades obertes, els incentius i barreres per a la seva compartició i les competències necessàries per a la seva gestió. Així com en el capítol sobre accés obert les aportacions dels diversos autors estaven integrades en un únic capítol, la secció sobre dades obertes s’estructura en tres capítols independents sobre gestió de dades de recerca, recerca reproduïble i aspectes ètics.

A continuació, l’estudi dels recursos educatius oberts també s’organitza en diversos apartats. El primer inclou un recorregut històric pel seu desenvolupament, una anàlisi dels seus beneficis pedagògics, la descripció de les barreres per a la seva adopció (vinculades a les dificultats per localitzar els recursos adequats a cada situació educativa) i els mites que els envolten (on apareixen temes recurrents en el llibre com la distinció entre obert i gratuït). El segon apartat aborda el paper de les biblioteques universitàries en la promoció dels recursos educatius oberts, mentre que el tercer descriu la pedagogia oberta i la seva relació amb l’alfabetització informacional.

La secció sobre ciència oberta comença amb dos capítols introductoris que inclouen diverses figures i gràfics que il·lustren la diversitat d’aspectes que inclou el terme. A continuació, s’aborda la descripció de les infraestructures que la sustenten en un capítol organitzat en forma de preguntes i respostes.

La tercera i última part de l’obra conté 24 capítols de professionals que van respondre una crida a la presentació de contribucions breus. L’objectiu és il·lustrar la implementació en entorns professionals dels continguts teòrics exposats a les dues primeres parts de la monografia. Les aportacions s’organitzen en tres categories: «perspectives», que inclouen reflexions de professionals sobre temàtiques diverses en l’àmbit de la comunicació científica (l’atenció a usuaris amb discapacitat o les particularitats de l’accés obert en humanitats, per exemple); «interseccions», que analitzen les relacions entre diversos serveis (entre biblioteques universitàries i editorials universitàries, per exemple, o la col·laboració amb biblioteques públiques); i «estudis de cas», amb exemples de les tasques i preguntes que el personal bibliotecari resol en el seu dia a dia (la implementació d’una política d’accés obert o l’edició d’una revista acadèmica, per citar alguns exemples).

Les virtuts de l’obra estan estretament relacionades amb algunes de les seves mancances. Es tracta d’un manual molt ampli, amb referències a pràcticament qualsevol qüestió relacionada amb la comunicació científica i el coneixement obert. Aquesta pluralitat temàtica condueix a una gran diversificació de l’autoria (al voltant de 80 persones participen en l’obra) i a una estructura complexa que no es replica de la mateixa manera a totes les parts de l’obra. S’observen alguns solapaments, amb qüestions tractades en diversos apartats, com ara les llicències creative commons o la distinció entre obert i gratuït. Es tracta, no obstant, d’una obra que pot resultar útil com a manual de consulta i de suport a la docència, amb preguntes de discussió al final de cada capítol que poden servir de base a debats a l’aula.
 

© Imatge inicial de Gerd Altmann a Pixabay