Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Estratègies per publicar informació bibliogràfica en Linked Open Data

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Xavier Agenjo
Fundación Ignacio Larramendi


Subirats, Imma; Lei Zeng, Marcia (2012). LODE BD Recommendations 2.0: Report on how to select appropriate encoding strategies for producing Linked Open Data (LOD) - enabled bibliographical data. Roma: AIMS-FAO of the United Nations, 2012. Disponible a: <http://www.digitalmeetsculture.net/wp-content/uploads/2012/10/LODE-BD-2.pdf>. [Consulta: 20 març 2013].

Open Data Stickers

Per fortuna el nombre de conjunts de dades publicades en Linked Open Data va augmentant de forma notable, encara que no tant el nombre d'aplicacions capaces de gestionar-les amb tota la potencialitat que aquesta tecnologia suposa. De fet al proper congrés de l'IFLA que se celebra aquest any a Singapur, es durà a terme un Workshop titulat User Interaction Built on Library Linked Data (UILLD) i és que en efecte des que el 2008 la Biblioteca Nacional de Suècia va començar a publicar els seus fitxers d'autoritats i la seva informació bibliogràfica en Linked Open Data la tendència no ha fet més que créixer.

La publicació l'octubre de 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group va definir amb nitidesa les pràctiques i els objectius que havien de seguir les biblioteques (i els arxius i els museus) amb el propòsit de fer disponibles els seus conjunts de dades. No obstant això, aquest Informe Final no baixava al detall, ja que es tractava de recomanacions de caràcter genèric. Per això és tan important la publicació, ja en la seva versió 2.0, de les LODE-BD Recommendations preparada per l'Imma Subirats i per la Marcia Lei Zeng. Entre parèntesi cal assenyalar que la Marcia Llei Zeng va ser la traductora de l'Informe Final al xinès i que va participar en la redacció del mateix Informe Final. Aquesta traducció va aparèixer tot just uns dies després de la traducció espanyola.

El projecte de dues bibliotecàries tan expertes com Subirats i Llei Zeng queda perfectament establert ja en el subtítol de les recomanacions: "Report on how to select appropriate enconding strategies for producing Linked Open Data (LOD) enabled bibliographical data".

Es tracta, doncs d'un instrument de treball extraordinàriament útil per a qui tingui el propòsit, i aquest qui hauria d'abastar pràcticament a tota la professió, de publicar en Linked Open Data les seves dades bibliotecàries (i arxivístiques i museològiques). L'indubtable èxit d'Europeana, que ha superat ja els 25 milions d'objectes digitals, utilitzant una estructura, l'Europeana Data Model, que participa plenament dels principis del W3C Library Linked Data Incubator Group es veurà sens dubte fortament ratificat a partir del dia 18 d'abril amb el llançament de la Digital Public Library of America l'última versió del seu perfil d'aplicació està fortament basada en EDM, fins i tot utilitzant una part considerable del seu model de dades.

El document que es ressenya es basa en una estructura summament clara, doncs després d'unes recomanacions de caràcter general i d'un repàs als esquemes de metadades més importants, desplega una sèrie d'arbres de decisions a partir dels quals és possible establir propostes per les propietats individuals. Així, es proporcionen arbres per informació sobre el títol, per l'entitat responsable, diferenciant entre creador, contribuïdor i editor, per a les característiques físiques, per a la informació sobre els exemplars i la seva localització, i, per descomptat, i en un panorama RDA, que començarà a fer-se notar justament el proper 1 d'abril, amb les condicions de la disponibilitat.

També s'analitza el flux de decisions sobre l'assignació de matèries, la descripció del contingut, els drets de propietat intel·lectual i d'ús, deixant l'última anàlisi per a les relacions que es poden establir entre diferents recursos i entre diferents agents.

El caràcter eminentment didàctic i pràctic del document és indubtable i d'enorme utilitat per a qui sense un coneixement molt profund de la matèria ha d'enfrontar-se amb un projecte que tingui com a objectiu el de la publicació de les dades en Linked Open Data. Sens dubte, per als que han recorregut el camí de l'edició de conjunts de dades fins poder-los donar d'alta a The Data Hub proporciona una certa malenconia, enveja fins i tot, de no haver comptat amb una guia com aquesta que tant ens hauria ajudat en un moment en què la modificació general de la tecnologia i de les estructures de la informació era difícil. Per descomptat, els que vagin a emprendre a partir d'ara aquest camí, els resultarà enormement pràctic.

Un quart capítol està dedicat als passos que s'han de donar, una vegada que s'han establert els procediments per a la publicació de les dades en LOD. S'enumeren opcions d'implementació, s'explica com s'han de publicar i utilitzar les dades vinculats i on es troben els conjunts de dades i vocabularis de valors a Linked Data, superats ja els dos documents que es van publicar conjuntament amb l'informe final a la ja esmentada data del 25 octubre de 2011. El to manifestament favorable d'aquesta ressenya no està basat per descomptat en el fet que l'autor d'aquesta figuri entre els agraïments, però sí la llista dels que s'hi esmenten suposa una bona pista per buscar referències bibliogràfiques d'autors que han treballat sobre aquests aspectes o dirigeixen projectes amb aquestes característiques.

L'informe es tanca amb una sèrie d'apèndixs que recorren la història del propi document, expliquen de manera molt clara la terminologia i recullen els estàndards de metadades utilitzats en l'informe. Al meu entendre l'apèndix amb què es tanca el document és especialment útil perquè estableix un crosswalk entre les metadades utilitzats en LODE-BD i en schema.org. Potser no estigui de més recordar que schema.org és el punt de trobada i d'acord al que han arribat els grans cercadors Google, Bing i Yahoo i la implementació en la interfície de recuperació de qualsevol sistema automatitzat és beneficiadíssima.

En resum, un autèntic vademecum caracteritzat pel seu enfocament eminentment pràctic, sense que per això en cap moment es perdi el rigor ni s'abandoni el propòsit d'una exhaustivitat que veritablement resulta admirable si es té present que el document té 52 pàgines.

Molt útil.