Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

Cooperació internacional, desenvolupament sostenible i universalitat de la ciència

En enfocar la planificació d'activitats de cooperació al desenvolupament sorgeixen moltes qüestions al voltant de la necessitat d'arribar a un equilibri entre la cobertura de les urgències i el suport a propostes de progrés integral que arribin també a l'educació superior i a la cultura científica. En relació al tema que ens ocupa, el tradicional debat entre "donar peix o ensenyar a pescar" es podria ampliar al voltant de quin tipus de peixos s'ensenyen a pescar, això és si la investigació científica i l'educació superior ha de ser objecte de suport des de la cooperació quan les dificultats en nivells bàsics de l'educació continuen sent importants. La necessitat d'una resposta dual i complementària sembla clara si observem les prioritats de desenvolupament més essencials per al 2015 en els Objectius del Mil·lenni juntament amb el fet que per a la sostenibilitat d'aquest desenvolupament en l'escenari post-2015, entre molts altres aspectes, Nacions Unides advoqui per l'enfortiment dels sistemes d'informació, el suport a l'educació superior i la superació de l'escletxa cientificotècnica amb els països desenvolupats.

Així ho dibuixa el document El futuro que queremos2 aprovat com a Resolució A/RES/66/288 de l'Assemblea de les Nacions Unides el 27 de juliol de 2012 i que tracta de ser el full de ruta dels Objectius del Mil·lenni més enllà del 2015. Com no podia ser d'altra manera, el document adopta una postura holística sobre la sostenibilitat del desenvolupament i entre molts altres aspectes presta atenció a l'àmbit de l'educació superior com un espai clau en la creació de capacitats endògenes per pilotar aquesta sostenibilitat des dels països en desenvolupament: "Reafirmem també que l'accés ple a una educació de qualitat de tots els nivells és una condició essencial per assolir el desenvolupament sostenible ..." (Punt 229) o "Subratllem la importància de donar suport a les institucions educatives, en particular a les d'ensenyament superior dels països en desenvolupament, perquè realitzin investigacions i aconsegueixin innovacions en favor del desenvolupament sostenible, ..." (Punt 235).

Això és, en el terreny de la generació i transmissió de coneixement, tots els països tenen el dret a oferir una visió científica de la seva pròpia realitat, sense dependre totalment del coneixement extern. Pensar el futur i treballar el desenvolupament mitjançant forces endògenes precisa de l'existència a cada país d'una base de pensament, d'evidències científiques, d'informació i d'un relat cultural propi que no margini el coneixement tradicional, que no es pot alimentar sense universitats i instituts d'investigació que compten amb serveis bibliotecaris i d'informació adequats.

Enfortir la investigació i la transmissió del coneixement en els països en desenvolupament és un imperatiu d'una visió universal de la ciència i de l'educació. L'ús del terme "universal" en aquest enfocament de la cooperació al desenvolupament no és casual i té un valor important com a contrapunt dels efectes negatius que s'associen a certes concepcions de la "globalització". No és casual doncs que ICSU, que va impulsar la creació d'INASP el 1992, contempli la universalitat de la ciència com un concepte clau en el punt 5 dels seus estatuts3: "La universalitat de la ciència en el seu sentit més ampli, tracta de desenvolupar una comunitat científica veritablement global sobre la base de l'equitat i la no discriminació. També es tracta d'assegurar que la ciència compti amb la confiança i valoració de les societats de tot el món. Com a tal, incorpora aspectes relacionats amb la conducta de la ciència, la creació de capacitats, l'educació i alfabetització en ciència, l'accés a dades i informació i la relació entre ciència i societat. [...] Sota aquest concepte més ampli de la universalitat es troba el principi de la universalitat de la ciència".

Com funciona INASP

INASP compta amb un equip central que treballa en coordinació amb col·laboradors externs i amb les organitzacions locals que en més de 90 països4 actuen com a interlocutors o com a "partners" de programes més estables. Està governada per un consell internacional format per figures de primer nivell del camp editorial, les biblioteques o la política científica en què es manifesten els estrets vincles d'aquests representants amb organitzacions com IFLA, Association of Commonwealth Universities (ACU), Association of Learned and Professional Society Publishers o International Council for Science-ICSU.

En l'actualitat el finançament descansa principalment en els fons aportats per l'UK Department for International Development (DFID) i per la Swedish International Development Cooperation Agency (SIDA), encara que la cooperació danesa i noruega al costat d'organitzacions diverses també han donat suport al llarg dels últims 20 anys. No obstant això, una part important del finançament es podria dir que s'obté "en espècie" mitjançant acords amb els editors comercials, que faciliten unes generoses llicències nacionals d'ús de recursos de electrònics d'informació de forma gratuïta, o a preus especialment adaptats a les possibilitats dels països beneficiaris.

El treball de INASP es fonamenta en una aproximació sistemàtica al cicle de la comunicació científica, amb la posada a disposició de recursos i l'organització de programes de capacitació que impliquen diversos agents com a investigadors, autors, editors, bibliotecaris i gestors de polítiques científiques. La manifestació d'aquest enfocament s'observa en les principals línies que centraran l'atenció els propers anys:

  • • Negociació de llicències nacionals gratuïtes o molt assequibles per a l'accés a recursos d'informació d'un ventall molt ampli d'editors i disciplines. La llista d'editorials és molt completa i mostra la potència d'aquesta línia d'actuació.
  • • Assessorament i capacitació del personal bibliotecari i de tecnologies de la informació per assegurar que els estudiants, investigadors i professors poden accedir i fer un ús adequat de la bibliografia científica.
  • • Millora de l'accessibilitat i la visibilitat de les revistes d'aquests països mitjançant el projecte Journals Online (JOL).
  • • Programes de capacitació i mentoria per autors mitjançant la plataforma AuthorAID.
  • • Impuls del moviment Open Access: promoció dels principis, els recursos i la filosofia de comunicació científica oberta.
  • • Consolidació institucional dels consorcis de biblioteques en aquells "partner countries" de l'INASP més avançats perquè prenguin el control de les negociacions amb els editors comercials, la gestió del dia a dia d'aquestes subscripcions, així com dels plans de formació de bibliotecaris i usuaris.
  • • Actualització dels plans d'estudis de les escoles de biblioteconomia i documentació per capacitar els futurs professionals que hauran de liderar la gestió de les col·leccions digitals i el treball consorciat.
  • • Integració de l'alfabetització informacional en els plans d'estudi de les universitats, perquè la capacitació en habilitats d'escriptura i publicació científica sigui habitual entre el professorat jove que s'incorpori en el futur.

Pluralitat d'iniciatives i necessitat de coordinació entre elles

Les iniciatives de cooperació internacional al desenvolupament en el camp de les biblioteques són nombroses i de la seva vitalitat donen bon compte el programa de l'IFLA Action for Development through Libraries Programme (ALP) o la International Relations Office (IRO) de l'ALA. En el camp específic de l'accés a la bibliografia científica i universitària les iniciatives són moltes i variades com es posa de manifest en pàgines com LIBLICENSE. Developing Nations Initiatives. En l'actualitat s'estan realitzant esforços de coordinació entre aquestes diverses iniciatives ja que les ofertes de recursos que s'ofereixen si bé són complementàries, tenen elements de solapament que dificulten la presa de decisions a l'hora de decidir el desenvolupament de col·leccions consorciades en els països en desenvolupament. Pel seu abast mundial i la seva llarga trajectòria cal destacar especialment la tasca de dos projectes: Research4Life i EiFL.

Research4Life desenvolupat sota el lideratge de l'Organització Mundial de la Salut (WHO) és el producte de la col·laboració amb altres organismes del sistema de les Nacions Unides (FAO i UNEP), la World Intellectual Property Organization (WIPO), la International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers i les universitats de Cornell i Yale. S'ofereix l'accés gratuït (o a un preu molt assequible), a portals que agreguen recursos d'informació per a la investigació sota quatre àmbits temàtics: Salut (HINARI), Agricultura (AGORA), Medi Ambient (OARE) i Patents i innovació (ARDI). Cadascun dels portals facilita la localització de la informació mitjançant un enllaç transparent al text complet dels articles des de bases de dades clau com Medline o CABI Abstracts. Permet doncs l'accés i el control bibliogràfic de recursos arbitrats, per a un total de 13.000 revistes i 22.000 e-books, tant d'accés obert com de grans grups editorials com Elsevier, Willey o Springer que col·laboren amb el projecte. Els països elegibles es determinen per la seva posició per sota de determinats llindars en l'Índex de Desenvolupament Humà (HDI) o en els rànquings de producte interior brut. Actualment es troben registrades 6.000 institucions de més de 100 països en vies de desenvolupament.

EiFL-Electronic Information For Libraries, un projecte amb unes característiques molt semblants a INASP, especialment en la intermediació que realitza per a la negociació de llicències de recursos-e per compte dels consorcis que ha ajudat a néixer. El seu àmbit geogràfic abasta tots els continents, encara que inicialment es va centrar a Europa Central i de l'Est: es pretenia el suport a la ciència i la universitat dels països en l'òrbita de l'URSS en la seva transició al post-comunisme. Hi ha tres camps en què realitza un treball diferenciat o més intens respecte INASP: assessorament i capacitació en temes de copyright i biblioteques, programari bibliotecari gratuït i open source i, finalment, un programa d'innovació per a biblioteques públiques.

Més enllà de la disponibilitat: ús i transformació de la informació

Les iniciatives que hem esmentat han fet possible que pràcticament qualsevol investigador o docent universitari d'un país en desenvolupament compti amb accés a un estoc d'informació científica en línia de primer nivell, equivalent en el fonamental a la qual pogués tenir un col·lega del primer món. No obstant això s'observen altres barreres a l'ús sobre les que els diversos projectes hauran de treballar a fons els propers anys: dispositius de lectura insuficients per ampliar la base d'usuaris amb els alumnes, amples de banda i equips ineficients, errors en l'organització i catalogació dels e-recursos per part de les biblioteques, baix domini de l'anglès en alguns països, necessitat de més formació en l'ús de recursos d'informació, model docent poc centrat en l'alumne, baix nivell d'investigació i falta d'una cultura científica que impregni la docència universitària.

En síntesi, arribem a la conclusió que la mobilització real del coneixement depèn del factor humà i de la seva determinació per protagonitzar el seu propi desenvolupament. En aquesta línia el nou programa SRKS de l'INASP emfatitza la necessitat de promoure que s'assumeixin lideratges locals en el suport a la creació i ús d'informació científica. Es tracta d'una estratègia basada en l'enfortiment de consorcis de biblioteques universitàries i de recerca, però sempre mitjançant la implicació dels diversos agents dels sistemes d'investigació científica, dels responsables de polítiques docents de les universitats i de les autoritats polítiques de cada país.


1. Els materials de l'avaluació externa de PERii estan disponibles a: http://www.inasp.info/en/publications/details/6/
2. Naciones Unidas. Asamblea General. El futuro que queremos: resolución A/RES/66/288. [Nueva York]: Naciones Unidas, 2012. 60p. Disponible en pdf a: <http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/66/288&Lang=S> [consulta: 12 juliol 2013].
3. ICSU. Statutes and rules of procedure. Paris: ICSU, 2011. <http://www.icsu.org/publications/statutes-policies/statutes-procedure/Statutes%20in%20English> [consulta: 12 juliol 2013]
4. El treball més intens es desenvolupa en 22 països anomenats "partner countries" (http://www.inasp.info/en/network/country/partner-countries/) encara que alguns serveis i programes de l'INASP s'estenen també a uns 70 "network countries" (http://www.inasp.info/en/network/country/network-countries/)