Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

La lectura digital: una progressió constant

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
José Antonio Cordón-García
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra
 

Département Recherche, Etudes et Veille (DREV) (2014). Etude des perceptions et usages du livre numérique. Disponible a: http://www.hadopi.fr/actualites/actualites/etude-des-perceptions-et-usages-du-livre-numerique [Consulta: 20/07/2015]


El desenvolupament de la lectura digital experimenta un creixement considerable en tots els països del món durant els últims anys. L'ampliació de l'oferta digital, l'aparició de dispositius amb prestacions cada vegada millors adaptades a les particularitats dels usuaris, el desenvolupament de sistemes de préstec de llibres electrònics en biblioteques públiques i d'investigació, l'increment de les aplicacions de lectura interoperables i sincronizables en tot tipus de dispositius, facilitant la mobilitat i accessibilitat permanent, i l'aparició de models de negoci nous com els sistemes de subscripció, han donat lloc a un fenomen que es va assentant d'una manera sòlida i amb vocació de perdurabilitat: la consolidació del lector digital.

El seu comportament i pràctiques de consum han estat objecte de nombrosos estudis arreu del món. França ha estat un dels més prolífics en el desenvolupament d'aquest tipus d'anàlisi, amb la producció d'informes de tot tipus sobre el complex ecosistema que articula l'univers digital. Un bon elenc d'ells es pot consultar a la secció "Etudes" (http://www.idboox.com/category/etudes/).

Un dels més exhaustius i rigorosos d'aquests estudis és el que realitza HADOPI (Haute Autorité pour la Diffusion des Oevres et la Protection des droits sud Internet), una autoritat pública independent, creada el 2009, dedicada a la protecció dels drets de autor a la xarxa, i alhora al desenvolupament d'estudis sobre la pràctiques de lectura digital dels francesos.

L'últim dels informes publicats es va llançar a l'octubre de 2014 amb el títol de: Etude des Perceptions et usages du lliure numérique. L'estudi es va elaborar en col·laboració amb el Groupement pour li développement de la Lecture Numérique (GLN), l'IFOP (Institut Français d'Opinion Publique)

L'estudi analitza diversos aspectes en relació amb els hàbits dels lectors:

  • Els dispositius utilitzats per llegir
  • Les circumstàncies de la lectura
  • Els mitjans per obtenir i compartir els llibres electrònics
  • Les percepcions i expectatives generades per l'oferta de llibres electrònics
  • Els impulsos i frens en el desenvolupament de la lectura digital
  • Les pràctiques lícites i il·lícites en la mateixa

L'estudi té un component quantitatiu, plasmat en 3.000 entrevistes telefòniques a majors de 15 anys, i un altre qualitatiu, representat per entrevistes en profunditat a 4 grups de 32 persones distribuïts segons trams d'edat, nivells d'estudis, els suports utilitzats, i les pràctiques de lectura declarades.

Resultats més significatius

Segons l'estudi el 11% dels enquestats es declara lector de llibres electrònics, la lectura ha vingut propiciada per la possessió d'algun tipus de dispositiu com Smartphone, Tauleta o e-reader. Les raons adduïdes per a la pràctica de la lectura digital insisteixen en els avantatges econòmics, les facilitats d'adquisició, i les prestacions de caràcter pràctic inherents a la mateixa. L'experiència de lectura depèn en gran mesura del dispositiu de lectura empleat, de tal manera que es pot apreciar una certa oposició entre la lectura de plaer (e-reader, Tablet) i la lectura professional (ordinador).

Un 34% dels enquestats reconeixen que els seus llibres els obtenen de manera il·legal o mitjançant l'intercanvi de fitxers amb amics (43%). L'existència de DRM constitueix un element determinant en la motivació de compra per a un quart dels enquestats, constituint sens dubte una de les causes del recurs a les descàrregues il·legals. El preu és una altra de les raons per a aquesta opció, establint el límit psicològic del mateix entorn dels 10 euros. En relació amb això no deixa de resultar interessant l'acceptació entre els enquestats dels sistemes de subscripció (69%), com a alternativa a la compra directa de les obres, el que redunda en un dels aspectes que van apareixent en diversos estudis: el debilitament del concepte de propietat entre els lectors digitals, per als que l'accés cobra major importància. Malgrat tot, dos terços dels lectors afirmen haver comprat almenys un llibre electrònic en el curs del darrer any.

Al fil de l'informe es poden percebre diverses tendències de fons observables en altres estudis desenvolupats tant a França com en altres països.

La primera és que les obres digitals es perceben simbòlicament inferiors a les impreses, no susceptibles de generar un valor de canvi reemborsable pel seu consum. D'aquí el recurs generalitzat a la gratuïtat que manifesten la majoria dels enquestats. Aquesta desvalorització és extensible igualment a altres productes digitals com la música o el cinema.

Una altra tendència important és que la valoració de l'oferta digital passa per la millora dels sistemes de prescripció i de recomanació que permetin als lectors accedir a una oferta adaptada a les seves necessitats, amb més precisió i adaptabilitat que l'existent en els entorns impresos. Es tracta d'una tendència a la qual la indústria editorial presta cada vegada més atenció desenvolupant algoritmes de recerca que propicien una personalització de les recomanacions més eficient i gratificant que els rastres de compra.

Es percep el desenvolupament d'un perfil de lector compromès amb la pràctica digital, habituat a l'ús de diferents tipus de dispositius, que extrapola els seus hàbits de manera indistinta a qualsevol d'ells. Es tracta d'un sector de població encara petit, però que anirà guanyant en nombre i intensitat en els propers anys.

Aquestes impressions s'han vist confirmades amb la publicació del 5è baròmetre sobre el llibre digital publicat al març de 2015 per SOFIA / SNE / SGDL (http://aldus2006.typepad.fr/files/barometre-usages-livres-numeriques-2015_sne-sgdl-sofia.pdf). 

Segons aquest el lectors de llibres electrònics haurien crescut 3 punts respecte al baròmetre anterior, aconseguint el 18% de la població.

El dispositiu que ha experimentat un major creixement és el Smartphone, la progressió ha estat de 5 punts en l'últim any. El 27% dels lectors l'utilitzen amb aquesta finalitat. Tot i que cal parlar d'un lector multisuport, com s'havia establert en l'informe HADOPI. Finalment els lectors de llibres electrònics compren cada vegada més en aquest suport, amb una mitjana de compra de 4 llibres per any.

Un últim estudi elaborat amb motiu del Saló del llibre, celebrat al març de 2015, aparegut amb el títol de "Les Français et la lecture" (http://www.calameo.com/read/0018287151bf454f21996) sota l'auspici del Centre National du libre (CNL), avala les anteriors afirmacions.

En definitiva, a França, com a la resta dels països europeus la lectura digital progressa, d'una manera moderada però constant. Una progressió que s'anirà incrementant en la mesura que l'oferta es vagi enriquint, els llibres electrònics vagin penetrant en els diferents nivells del sistema educatiu i la formació en competències digitals constitueixi una part indissoluble de l'ensenyament.