Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)


Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].


L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

L’informe consta de les següent parts:

  • Un resum executiu amb totes les fases del projecte i resultats.
  • Un programa d’investigació basat en aquests resultats.
  • Un panell de visualització que filtra la bibliografia rellevant i crea gràfics que permeten comunicar la vàlua de la biblioteca als responsables.
  • Una bibliografia de la literatura analitzada.
  • Una bibliografia completa de tots els treballs citats i revisats.

Per realitzar aquest informe, s’ha fet una anàlisi de la literatura especialitzada en biblioteques i educació superior, s’han realitzat entrevistes grupals i sessions de pluja d’idees amb gestors de biblioteques acadèmiques de diferents tipus d’institucions dels Estats Units i, finalment, s’han fet entrevistes individuals amb rectors.

L’informe identifica clarament sis àrees prioritàries d’actuació i, per a cadascuna d’elles, suggereix accions específiques per als directors i gestors de biblioteques universitàries a l’hora de desenvolupar programes, col·leccions i espais centrats en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants. Per a cada àrea també s’inclouen pràctiques efectives, estudis exemplars i planteja qüestions a partir de les quals els bibliotecaris poden investigar més sobre els temes proposats.

Les sis àrees prioritàries identificades són:

  1. Comunicar les actuacions de la biblioteca: les biblioteques han de comunicar de manera efectiva als responsables institucionals el valor de la biblioteca a l’hora de donar suport a l’aprenentatge i èxit dels estudiants, ja que una bona comunicació és vital en el moment de posicionar la biblioteca dins la institució i obtenir recursos.
     
  2. Alinear la biblioteca amb la missió de la institució: els responsables institucionals jutgen les biblioteques en funció de com alineen estratègicament els seus serveis, espais i col·leccions amb els objectius i missió de la institució. Aquest alineament estratègic pot incloure el suport de la biblioteca a prioritats no tradicionals per a les biblioteques com, per exemple, la captació d’estudiants o bé l’acreditació.
     
  3. Incloure les dades de la biblioteca dins el repositori institucional de dades: l’analítica de l’aprenentatge és la mesura, recopilació, anàlisi i presentació de dades sobre estudiants, els seus contextos i les interaccions que es generen, amb la finalitat de comprendre el procés d’aprenentatge i optimitzar els entorns en els quals es produeix. En aquest sentit, les biblioteques han de treballar per incloure les seves dades dins els volums de dades que els responsables de la institució analitzen.
     
  4. Quantificar l’impacte de la biblioteca en l’èxit dels estudiants: contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut la via més significativa amb què les institucions i les seves unitats demostren el seu valor davant dels comitès de governança. Cal treballar, doncs, per veure en quina mesura els serveis, espais i col·leccions de la biblioteca tenen efecte en els indicadors de l’èxit dels estudiants.
     
  5. Millorar l’ensenyament i aprenentatge: tradicionalment les biblioteques donen suport a l’ensenyament i l’aprenentatge a través dels seus programes de formació, col·laborant amb el professorat a l’hora de fer la selecció dels materials docents i, fins i tot, desenvolupant recursos docents. D’altra banda, un resultat molt lligat a l’aprenentatge de l’estudiant és la implicació i compromís dels estudiants, i les biblioteques han de treballar en aquesta línia.
     
  6. Col·laborar amb els agents de la institució: la missió principal de les biblioteques universitàries és donar suport a la docència i la recerca de la institució. Aquesta missió necessita de la col·laboració amb d’altres agents de la comunitat educativa, tant de dins com de fora de la institució.

Si bé és un informe elaborat en un entorn nord-americà (l’anàlisi de la literatura especialitzada s’ha limitat a la publicada als Estats Units, i les entrevistes grupals i individuals s’han realitzat a membres d’institucions nord-americanes), les conclusions que se’n poden extreure són perfectament extrapolables al nostre context català. I tot i que es tracta d’un informe adreçat a personal i gestors de biblioteques universitàries, els professionals d’altres tipologies de biblioteques també poden aplicar-lo a la seva realitat. Per tant, tots aquells professionals que el llegeixin no només tindran un marc teòric de cap on van les biblioteques universitàries, sinó que en podran extreure idees per desenvolupar espais, serveis i col·leccions, veure casos pràctics que han estat efectius, consultar models d’enquesta i tenir una orientació en cas que vulguin investigar més profundament algun dels temes tractats.